"Estem preparats", assegura el president de Creu Roja a Manresa, Miquel Riera, "l'edifici de les Germanetes dels Pobres està ben equipat i no s'hi hauran de fer grans modificacions", segueix, "però hores d'ara no sabem encara quan poden arribat els refugiats de la Guerra de Síria i d'altres punts d'Orient Mitjà, ni, fins i tot, si arribaran o si arribaran tots els que tenim previstos". "És un tema que depèn directament de la Unió Europea, de l'Estat espanyol i, finalment, de la mesa de la Generalitat", aclareix.

Creu Roja, que és una de les tres entitats del quart sector que gestionarà l'acollida i integració dels desplaçats i refugiats que arribin a l'Estat espanyol, treballa amb "hipòtesis", ja que no tenen cap dada oficial més enllà del que ha sortit als mitjans de comunicació. "Si a l'estat arriben 15.000 persones refugiades, generalment a Catalunya n'arriba un 20%, o sigui uns 3.000", especula Riera. "L'edifici de les Germanetes dels Pobres pot acollir una seixantena de persones simultàniament", i les autoritats han estimat que la primera fase d'acolliment, fins que se'ls troba un lloc on puguin viure, serà de sis mesos. "O sigui que en un període de 2 anys, Manresa podria ser el punt d'arribada de 240 refugiats", calcula.

Miquel Riera explica que l'arribada de refugiats es divideix en dues fases. "La primera d'acolliment en que se'ls dóna assistència mèdica, psicològica, familiar i, també, formativa, no només de la llengua, sinó, i sobretot, de les costums d'aquí". En aquesta primera fase també hi ha tot el suport en el tràmit de la documentació. Aquest procés dura sis mesos. "Després arriba la segona fase, que és la d'integració, quan van a viure sols". D'aquesta segona fase, Manresa només acolliria "unes vint persones, cinc famílies, aproximadament".

Però tot plegat pot no servir de res si els refugiats "acaben per no arribar". "No podem fer massa cosa" més enllà de fer formació per al personal propi i esperar, "ja que tot i que segur que necessitarem voluntaris, no volem demanar-los encara, no fos que, finalment, els refugiats acabessin per no arribar a Manresa". Amb certa indignació, el president de Creu Roja recorda com Europa i l'Estat es van posar "ràpidament d'acord per concretar les ajudes als bancs o per modificar la Constitució per a que el pagament del deute fos el primer", però ara els refugiats "fa setmanes que són en campaments, en ple hivern, a Centreeuropa sense que sembli que ningú no es mou".

El que sí que té clar el president de Creu Roja és que l'acollida de refugiats ha de ser un "projecte de ciutat" que s'ha de treballar des de la "normalitat". "Hem de saber que aquestes persones no queden per quedar-se", aclareix. "Són aquí perquè al seu país hi ha una guerra". I per exemplificar-ho, Riera explica que durant el 2014 Creu Roja Manresa ha realitzat gestions per a persones que han arribat a la ciutat com a refugiats. Venien d'Ucraïna i de punts de l'Àfrica subsahariana on hi ha guerres, "i pràcticament no s'ha notat". És per això que assegura que "les principals necessitats que tindran seran per coses tant senzilles per nosaltres com que algú els expliqui com anar al metge, o al parc a passejar els nens".

Riera assumeix, però, que el que més el fa patir són els rumors que es diuen arran de l'arribada de refugiats, "per això també és molt important que tothom tingui tota la informació que necessiti". "La partida per a l'acolliment dels refugiats és diferent a la que fem servir per als actuals usuaris d'ajuts", aclareix. "Així que ningú no ha de patir per perdre els seus ajuts, tot continuarà igual". Creu Roja ja ha fet algunes xerrades, i s'ofereix per a fer-ne més a aquells ajuntaments, associacions de veïns o entitats que ho demanin.

Tot i que la primera fase d'acollida està, en principi coberta per una partida de la Unió Europea, Creu Roja posa a disposició un número de compte per qui vulgui col·laborar, sobretot per a la segons fase, la d'integració, "que hores d'ara no està tan garantida". És el ES22 2013 0695 1802 0104 6966.