Multitudinari i cerimoniós adéu a Raimon Panikkar a Montserrat

Més d'un miler de persones han volgut donar l'últim adéu en una solemne cerimònia presidida per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler

Publicat el 03 de setembre de 2010 a les 21:03
L'Abadia de Montserrat, plena de bat a bat, durant la cerimònia. Mar Martí

L'Abadia de Montserrat ha quedat petita aquest divendres en el funeral del filòsof i pensador Raimon Panikkar. Més d'un miler de persones han volgut donar l'últim adéu en una solemne cerimònia presidida per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler. Al capdavant de l'església els familiars i amics més propers i els representants polítics, entre els quals hi havia el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras, i el líder convergent Artur Mas. Durant l'acte, s'han escoltat paraules del seu nebot, Àlex Pelach, que ha destacat la figura del seu oncle i ha recordat algunes de les seves paraules com quan deia que "la nostra obligació és ser feliços".

L'últim comiat a Raimon Panikkar ha reunit més d'un miler de persones vingudes d'arreu; una mostra de la voluntat i del diàleg intereligiós pel què Panikkar sempre havia treballat. Aquest era el funeral públic del pensador que va morir dijous passat als 91 anys a Tavertet (Osona). Entre els familiars assistents, destacava la presència del seu germà, Salvador Panikkar, també filosòf i escriptor, amb qui no compartia les mateixes idees: "jo l'acusava d'una certa demagògia i ell m'acusava de tenir fe en la ciència i la modernitat". Tot i així, Salvador Panikkar ha insistit en què "era més el què ens unia que el que ens separava".

Un dels seus nebots, Albert Pelach, ha reconegut que el seu oncle li va ensenyar moltes coses, entre elles: llegir, aprendre i estudiar però sobretot, una de molt important: "fer silenci".

Durant la cerimònia, el filòsof Josep-Maria Terricabras, que va ser el padrí de Panikkar quan se li va conferir el doctorat honoris causa, ha destacat el pensament del filòsof "que ha trencat esquemes, convencions i prejudicis". Terricabras també ha dit que el llegat del pensador és "un compromís" i ha recordat que "s'està publicant la seva obra completa en italià i català i és a punt d'editar-se en francès i en anglès".

El pare Pius-Ramon Tragan, monjo de Montserrat i encarregat de l'homilia durant la cerimònia, ha recordat la figura del seu amic Panikkar amb qui "parlàvem de tot, de religió, d'església, d'antropologia, amb ell es podia parlar amb coneixement de causa de tot". Segons Tragan, les idees del teòleg "eren convencionals però sempre genials".

A l'acte, també hi ha assistit el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha destacat la figura del pensador "Panikkar va ser una persona de fe, de conviccions religioses i actitud pròpia davant la vida, no acceptava els límits ni els dogmes i era respectuós amb totes les opcions religioses". Carod-Rovira ha recordat que "sempre intentava anar més lluny de tot allò que estava establert perquè la vida és un llarg recorregut al qual no es poden posar barreres ni limitacions".

El conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras, ha destacat "l'important paper de Panikkar en el diàleg intereligiós i intercultural". Segons Tresserras, "va ser el líder d'una generació de pensadors que ha tingut un impacte global internacional".

Per la seva banda, el líder convergent, Artur Mas, ha dit de Panikkar que era "un home de pau, de diàleg, d'idees i de pensament, un català de projecció universal i un home bo".

Els familiars i amics més propers van poder acomiadar a Panikkar dissabte passat en una cerimònia íntima i privada a Tavertet, on vivia des de feia més de 30 anys. De pare indi i mare catalana, Panikkar havia fet saber a la seva família més propera la seva voluntat de ser incinerat i que la meitat de les cendres viatgessin a l'índia i l'altra meitat es quedessin a Tavertet.