És de fusta de badoll, te braços, coll i cara, unes robustes rodes que fan de cames i una motxilla que s'alimenta de blocs de colors. Aleix Badia i Pau Lafoz, de la cooperativa manresana La Codornella, han presentat aquest dimecres a l'espai Llums a l'Ombra del carrer Sant Andreu de Manresa la Veta, un robot humanitzat que rep les instruccions a través de blocs de colors, que admet seqüències de programació i que, per tant, no necessita ni pantalles ni instruccions digitals. "És un robot manipulatiu, ideal per desenganxar els més xics dels aparells electrònics", expliquen els seus creadors. A la presentació hi ha assistit el director de la UPC Manresa, Pere Palà, responsables d'Educació de la FUB, professors, veïns del barri i col·laboradors i usuaris de la cooperativa.
La Veta funciona amb sis instruccions bàsiques en forma de blocs de diferents colors que es poden acumular en una motxilla fins a un màxim de quinze, "de manera que quan crees una seqüència, en realitat estàs programant", explica Lafoz. Té tres instruccions de moviment (endavant, a la dreta i a l'esquerra), dos d'interacció (agafar i deixar un objecte) i un últim de sorpresa, que -no la desvetllarem- ha de servir com a recompensa alegre quan s'aconsegueix l'objectiu.
Els seus dos creadors admeten que, si s'hagués de valorar econòmicament, la Veta "resultaria més cara" que altres robots pedagògics. No en va hi han dedicat prop de 400 hores i els materials i els detalls estan molt cuidats. Gira el cap i els braços quan canvia de direcció, té un frontal dinàmic que mostra el color de la instrucció que està seguint en aquell moment, té formes arrodonides i estabilitat per "aguantar", quan calgui, l'entusiasme dels infants.
Els sensors són la vida per la Veta. En té a l'esquena, amagats de la llum ambient, per captar els colors del bloc que li toca obeir, i en té al frontal per avançar seguint les línies de terra i per notar la intersecció perpendicular amb una altra línia per aturar-se. Aquest mateix sensor també li seveix per quedar-se en stand-by mentre es posa la seqüència de blocs -o instruccions- a la motxilla. També té un calibrador automàtic que ajusta el sensor de colors quan és necessari.
"Vàrem fer un robot amb la UPC Manresa que també funcionava amb un sensor de colors per rebre les instruccions i se'ns va ocòrrer millorar-lo i adaptar-lo a la manipulació dels infants", ha explicat Badia. Badia i Lafoz també havien dissenyat un robot a distància durant la pandèmia perquè els infants poguessin donar instruccions des de casa i seguir l'evolució de l'andròmina a través de les càmeres.
Abans de l'estiu es van posar mans a l'obra per començar a pensar quins detalls tindria la Veta i van aprofitar les vacances per anar-los implementant. Fins i tot la part de fusta l'han fabricat ells mateixos amb l'ajut d'una troqueladora connectada a un ordinador.
Un robot dinàmic en itinerància
"La robòtica ha arribat a les escoles, però de forma molt descontextualitzada", explica Badia. "Els ginys i aparells arriben als centres i el professorat, moltes vegades, no sap ni com va, ni té temps per aprendre'n per ell mateix", continua. El resultat és que, "en el cas que s'arribi a fer funcionar, primer és rebut amb il·lusió pels infants, però poc a poc va perdent l'ínterès i acaba arraconat amb els altres trastos".
Per això, Badia i Lafoz han pensat en la Veta com un robot per oferir a les escoles de primària i infantil per un temps concret en què els professors puguin treballar la robòtica, la programació i també la planificació, però que quan s'hi hagi experimentat el temps suficient "no passi a engruixir el racó dels objectes oblidats".
Durant la demostració d'aquest dimecres, diversos infants que hi havia a la sala han pogut fer les seves provatures, amb blocs en forma d'instruccions o amb tirallongues, més o menys llargues, el forma de programes. Però no només els més xics s'han atrevit a fer córrer la Veta.