Sallent retrà homenatge aquest cap de setmana als germans Guitó i a tots els lluitadors anònims, en unes jornades organitzades per l'Ateneu Rocaus i la CGT. L'objectiu és recuperar i dignificar la memòria dels germans Miquel i Jaume Guitó, coneguts com a Esmolets, masovers del mas Rocaus, que van ser assassinats per donar aixopluc a les partides dels maquis Massana i Ramon Vila, anomenat Caracremada per la guàrdia civil.
Els maquis, després de la Guerra Civil, van decidir no deixar les armes i seguir lluitant contra el feixisme. Duien a terme accions per debilitar el franquisme: cops econòmics a interessos del règim, distribució de propaganda o sabotatge a infraestructures. Els germans Miquel i Jaume Guitó van col·laborar en la lluita per la llibertat del poble i, per això, van ser detinguts, torturats i, finalment, assassinats mitjançant la llei de fugues per part de la guàrdia civil.
A les 7 del matí de l'11 de novembre del 1949 un comandament de guàrdies civils irromp al mas i s'endú el més gran dels germans Guitó, en Miquel. Dues hores després, detenen a Vilafruns en Jaume. Cinc dies després, prop de la colònia Soldevila de Balsareny, els fan baixar emmanillats braç amb braç. Una ràfega de fusell metrallador fa que Jaume mori a l'instant, mentre que Miquel, malferit i arrossegant-se per terra intenta escapar, però uns nous trets li prenen la vida.
Els dos cossos foren recollits pel Merenci, un traginer que va ser obligat a traslladar els cossos al cementiri. Van ser enterrats al cementiri de Balsareny de forma anònima. Tenien 56 i 41 anys.
Més endavant el Mas va quedar abandonat fins que va ser esfondrat en les obres de la construcció de la C-16 l'any 2000.
Setanta-cinc anys després del seu assassinat, l'Ateneu Rocaus i la CGT de Sallent dediquen el cap de setmana a recuperar la memòria dels germans Guitó, i de fet, a tots els lluitadors anònims. No hi va haver cerimònia, ni esquela, ni tan sols els seus familoiars no van poder demanar com, on i per què. Eren temps de no fer preguntes, d'empassar la por i plorar d'amagat.
Les jornades començaran divendres al vespre amb un concert amb Titot i David Rosell i sopar. Dissabte a les 10 del matí al camí del Pal es restaurarà el mural en homenatge als maquis i a les 6 de la tarda tindrà lloc l'acte principal a la sala cultural Fàbrica Vella, amb la participació de Joan Busquets El senzill, l'últim maqui català viu; Jann-Marc Rouillan, antic militant del MIL, company de Salvador Puig Antich; Dolors Marín, doctora en Història Contemporània; Elena Solanas, neboda del maqui La pastora, i Josep Maria Reguant, biògraf d'en Massana i fill de Sallent.
Diumenge a les 10 del matí a Balsareny es farà una passejada per visitar l'indret on van assassinar els germans Guitó i on van ser enterrats de forma anònima. També s'inauguraran dues plaques a la seva memòria. I a la 1 ddel migdoia hi haurà un vermut i dinar popular a la plaça Anselm Clavé de Sallent.
A part, el diumenge 24 de novembre a les 10 del matí a Vilada es farà un homenatge a les víctimes de la repressió franquista en el marc del 75è aniversari de les morts de Josep Puertas, Josep Vertobillo i Joan Vilella.
A més, l'Ateneu Rocaus i la CGT presentaran a l'Ajuntament de Sallent una moció que es debatrà al ple de dimecres que ve que, entre altres punts, es compromet a iniciar els tràmits d'exhumació dels cossos dels germans Guitó amb metodologies forenses, per establir les circumstàncies de la seva mort i així poder formalitzar posteriorment denúncia del seu assassinat.
L'Ateneu Rocaus, des del seu mateix naixement, està compromès amb la recuperació de la memòria històrica. Ho avala el propi nom de l'Ateneu o els actes d'homenatge als sallentins morts a camps de concentració nazis, que va tenir lloc l'octubre del 2020. I ho fa conjuntament amb la CGT, perquè és un sindicat que s'implica en tot allò que tingui a veure "amb la defensa dels més febles", amb tot el que tingui a veure "amb ser al costat dels que pateixen".
