A Manresa hi ha onze persones que viuen a l'espai públic i no tenen sostre on dormir que estan degudament identificades i mapejades pels Serveis socials municipals, que en fa un seguiment constant i que hi té contacte, "tot i que alguna d'elles no vol tenir relació amb l'administració", ha explicat aquest dijous la regidora de Drets socials i Persones grans de l'Ajuntament, Mariona Homs, en el ple d'aquest dijous a pregunta de Fem Manresa. "Aquesta és una xifra que acostuma a variar molt per la pròpia mobilitat d'aquestes persones", ha advertit Homs, que també ha aclarit que Manresa acostuma a ser una "ciutat de pas" per a ells.
A banda d'aquestes onze persones, n'hi ha nou més que viuen en construccions no estandaritzades, "tipus barraca", i dotze més que ho fan en cotxes o espais no apropiats, segons la categorització establerta per a aquests casos.
La pregunta de Fem Manresa ha coincidit amb els darrers tràmits per a l'aprovació d'un Pla municipal per atendre el sensellarisme, segons ha explicat la regidora, que ja ha estat presentat a la Generalitat i que s'obrirà a la participació d'entitats i associacions de l'àrea. "Per primera vegada tenim pressupost per tractar la problemàtica i un professional, que aviat seran dos, per fer-ne seguiment", ha assenyalat.
Sobre el protocol que se segueix quan es detecta un cas de sensellarisme, els Serveis socials convoquen la gestora de casos, un organisme format per agents socials, policials i de salut mental, que analitza cas a cas quina és la seva situació. "No sempre volen ajuda", ha assenyalat, però en el cas que sí que la vulguin, "se l'allotja en una fonda, un alberg, o altres solucions que es construiran".