De ben petita, la van apuntar a natació. Al començament feia magarrufes, però a mesura que va anar passant el temps va descobrir que l'aigua li era com un bàlsam que l'alienava dels problemes de fora. Als 17 anys va crear, amb un grup de companyes, el primer equip femení de waterpolo de la ciutat, amb el qual va jugar-hi fins als 27. Paral·lelament, va treure's la carrera de fisioteràpia, que li va obrir un món que va voler seguir explorant.
Amb 29 anys obté el títol d'osteopatia, la seva gran passió, i s'especialitza en ginecologia. Convençuda que una altra manera de tractar dolències físiques és possible inaugura, el setembre del 2022, Agba, un espai de salut holística centrat en la dona però obert també a homes que compta amb un equip de professionals que inclou -a banda de fisioterapeutes i osteòpates- professores de ioga; especialistes en prepart, postpart i sòl pelvià; sexòlogues; acupuntores i una ginecòloga d'un centre de la ciutat on Falla també col·labora.
Però si algú es pensava que fundant aquest centre la protagonista de la història pararia quieta, s'equivocava de cap a cap: ara resulta que també és una de les fisioterapeutes oficials de la selecció espanyola masculina de waterpolo; una selecció que, no ho oblidem, és una ferma candidata a classificar-se pels Jocs Olímpics de París 2024.
[noticia]107189[/noticia]
- De fundar un centre dedicat a la salut femenina a acompanyar un equip d'homes a competir en l'esdeveniment esportiu més important del món. Quin canvi, no?
- Sí! No té res a veure una cosa amb l'altra, però totes dues m'atrauen molt. De fet, des del 2018 que soc una de les físios de la selecció femenina [de waterpolo], vull dir que la relació amb l'esport i la competició ja ve de lluny.
- Deu ser diferent treballar amb homes que amb dones.
- Doncs sí. Més enllà de la part purament física (ells estan molt més musculats i manipular-los cansa més), els nois van més a la seva bola i el que busquen, sobretot, és guanya. I punt. Les noies, en canvi, tenen més matisos; al vestuari hi ha molt més diàleg... Per no parlar del biaix en el reconeixement d'uns i altres.
- Es parla molt més d'ells, no?
- Oi tant! Quan un equip masculí guanya, els mitjans de seguida se'n fan ressò. Amb les dones, en canvi, el reconeixement -si arriba- ho fa en compta-gotes. I ja no parlo només de waterpolo; em refereixo a l'esport en general.
- Les desigualtats encara pesen molt...
- ...Massa. I aquest va ser un dels motius pels quals em vaig interessar per l'osteopatia ginecològica.
- Primer va fer fisioteràpia, però.
- Sí, i allà va començar tot. Si bé jo vaig escollir aquesta carrera perquè estava molt vinculada amb la natació i tenia ganes de fer quelcom relacionat amb l'esport de competició, a mesura que anaven passant els mesos se'm va despertar un no-sé-què que va ser l'inici del final de la Núria que fins aleshores havia estat.
Núria Falla està especialitzada en osteopatia ginecològica Foto: AFT
- Ostres!
- Jo sempre havia estat una persona molt i molt mental, amb les idees molt clares i pocs dubtes. La universitat, però, em va fer adonar que darrere d'allò que jo sempre havia concebut com a certeses inqüestionables, s'hi amagaven moltes més coses; que hi havia alguna cosa més...
- Pot concretar una mica?
- Intuïa que el dolor físic que feia que un pacient decidís anar al metge, era només la conseqüència de molts altres intangibles que passaven desapercebuts. Darrere del dolor s'hi amaguen coses. En aquest sentit, vaig anar experimentant que no tenia cap sentit que a totes les persones amb mal de genoll, per exemple, se les tractés amb un mateix protocol. Jo tenia la necessitat de trobar una manera de tractar la gent que fos més holística. I és aquí quan l'osteopatia entra a la meva vida i la capgira completament. Els quatre anys que va durar la carrera van ser els més durs però, alhora, més reveladors que he viscut mai.
- Per què, durs?
- Per molts motius. Portava un ritme de vida molt frenètic: combinava els estudis -a Barcelona- amb la feina -a Manresa- i els entrenaments de waterpolo. A més, quan feia segon, es va morir la Núria, una gran amiga, i mentre cursava quart, ho vam deixar amb la que havia estat la meva parella durant cinc anys...
[noticia]97131[/noticia]
- Déu n'hi dó...
- Això últim va venir derivat del procés de transformació que estava fent; un procés que va obrir-me les portes cap a l'osteopatia ginecològica transgeneracional.
- Transgeneracional?
- Sí. Es tracta d'una tècnica desenvolupada per la psicòloga, osteòpata i comadrona francesa Christine Michel que parteix de la base que la història dels nostres llinatges, deixa petja en la nostra sexualitat i tot el que se'n deriva.
- No sé si l'he acabat d'entendre...
- Michel diu que tots els teixits que componen el nostre cos, tenen memòria; una memòria que passa de generació en generació i que arrosseguem des d'abans de néixer: els traumes patits pels nostres ancestres, per exemple, queden registrats en aquests teixits. Això vol dir que només d'arribar en aquest món, el nostre cos s'ha d'adaptar a una sèrie de tensions que moltes vegades es manifesten a través de símptomes ben diversos. Pel que fa a la sexualitat, per exemple, podem parlar de dismenorrees, vaginismes, infertilitats, endometriosis... I el que fa l'osteopatia ginecològica transgeneracional és intentar esbrinar d'on ve tot plegat; en quina memòria tissular rau el conflicte de base.
- No se'n parla gaire, de tot això.
- No. Encara hi ha molts professionals que no se l'acaben de creure, aquesta pràctica. Fins i tot hi ha qui diu que és bruixeria. Llavors què passa? Que només posem pegats. Tractar les regles doloroses únicament amb pastilles és quedar-se en la superficialitat més absoluta, però també és cert que hi ha persones que prefereixen això a entrar a remenar ferides molt més profundes.
- No tothom té ganes de furgar, entenc.
- Hi ha pacients que em venen amb un mal d'esquena i, dies després de tractar-los, tornen a venir i em diuen que estan igual. En aquest moment és quan em plantejo que molt probablement el problema no vingui de l'esquena, sinó que aquest dolor que té és el símptoma d'alguna cosa molt més profunda. I el que cal és anar pelant aquesta ceba fins a arribar al fins de la qüestió.
[noticia]98551[/noticia]
