El Secretari General d' UGT al Bages i al Berguedà, en Miguel Espejo Rodríguez, rep molt amablement a Manresainfo al seu despatx, ubicat a l'edifici del sindicat, i allà ens demostra que viu intensament la seva feina i la seva vocació. Nascut el 14 de novembre de 1949, va cursar els estudis de Graduat Escolar i ja es va posar a treballar a l'antiga carrosseria Obradors, aleshores situada al carrer Camps i Fabrés, de la nostra ciutat. Vidu, amb dos fills, amb un dels quals no pot parlar gaire de futbol. Reconeix que la seva virtut és la sinceritat, sempre diu el que pensa. El seu defecte és ser molt dur i molt estricte, sobretot en que fa referència al món laboral. Horaris i compliments pactats els arriba a exigir i, diu, això és un defecte. No es reconeix cap fòbia, absolutament a res. Religiosament diu tenir un punt de vista molt personal sobre l'església, valora més la part arquitectònica dels edificis religiosos que no pas l'espiritual, malgrat, al final, reconèixer-se catòlic no practicant. Políticament, òbviament, al final diu ser d'esquerres, com no podria ser d'una altra manera.

- Com vas descobrir el món del sindicalisme?
- Jo són d'un poble de Còrdova i vaig venir molt jove a Catalunya. No tenia cap noció de política ni de sindicats. Vaig abandonar el poble amb tretze anys i, suposo, que la gent gran sí tenia idees d'aquests tipus, però jo a aquella edat era molt difícil encotillar-me en una idea política o sindical. Vaig entrar a aquest món mitjançant el comitè d'empresa d'Obradors, la empresa on vaig treballar ininterrumpidament durant trenta-dos anys. Allà em va entrar el cuquet de viure tota la problemàtica laboral. Hi havia persones que no eren capaces de parlar amb l'empresari però jo sí m'atrevia. A partir d'aquí ja vaig passar a ser Secretari General del Metall del Bages i del Berguedà, per UGT, i entre unes coses i altres, ja fa uns trenta anys que formo part del món sindical.

- El sindicalisme d'avui dia comparat amb aquell dels anys setanta, acabat de sortir de la clandestinitat, s'assemblen en alguna cosa o són molt diferents?
- Abans, i parlo dels meus inicis al món sindicalista, la nostra actuació era més directe. Aleshores era una reivindicació permanent. Ara també ho és, però abans no hi havia altre camp de treball. Era la lluita amb l'empresa, el conveni i estàvem massa limitats. Ara els sindicats, parlo en termes globals, tenen més camps d'activitat i formen part de les institucions del país: Consells Comarcals, Consorcis, etc. Per tant la cosa ha canviat una mica, no en la lluita, que segueix existint, però en el meu cas des d'un punt de vista més institucional.

- Hi ha gent que es queixa que sempre, al capdavant, hi ha les mateixes cares. Cada quan hi ha eleccions per renovar càrrecs?
- Nosaltres cada quatre anys fem un congrés. Tant a nivell de Federació, com a nivell de Catalunya, etc. No és cert que sempre siguin els mateixos, s'incorporen moltes persones joves, tant homes com dones i a Catalunya, concretament, hi ha una gran quantitat de gent jove i de diferent color polític. El que no tenim és gent del Partit Popular, seria una mica xocant...

- Però teniu sindicalistes que són regidors de Plataforma per Catalunya...
- Bé aquesta persona és va presentar pel comitè de la seva empresa, va sortir escollit i des d'UGT ho respectem. Repeteixo que la gent que forma part del sindicat no són d'un sol color polític, hi ha tot un ventall d'ideologies.

- Aleshores no surten candidatures alternatives al càrrec de Secretari General?
- I tant que n'hi ha. El que passa és que el sindicat vol estabilitat. No limitem els mandats perquè es pugui dur a terme la tasca que es proposa el responsable de fer-ho. També és cert que el meu cas és excepcional. Portar setze anys al capdavant de la Secretaria General del Bages i el Berguedà és un cas raríssim. Però si no a la presidència sí a la comissió executiva, que es forma cada quatre anys, es van incorporant persones joves amb molta més preparació que jo, el que significa que s'està renovant constantment el sindicat.

- També hi ha gent que assegura que els sindicats no resolen temes generals. És limiten a casos puntuals i quan la cosa es fa grossa anem cap a la vaga.
- No és cert. El sindicat té capacitat per negociar, per discutir. Ja sé que ara està de moda carregar-se als sindicats però no és cert. Negociem tota mena de convenis i de tota mena de sectors, fins i tot de gent que no està afiliada. Quan anem a una empresa a negociar no demanem qui està afiliat i qui no, simplement entrem en la dinàmica de millorar les coses sempre. Que a vegades no surten les coses com voldríem? Cert, però malauradament la perfecció no existeix.

- Vosaltres defenseu al treballador o defenseu la veritat? No sempre van junts.
- El sindicalisme actual està en defensar la veritat del dia a dia i no està en quimeres falses. Som capaços d'entendre quan algú s'està passant i fer-li entendre que s'està equivocant. De totes maneres el que pateix indefensió total, apart de petits comportaments anormals, és el treballador davant d'un empresari que sempre té la paella pel mànec.

- El proper dia 29 heu convocat una vaga general, prevista ja pel govern abans que per vosaltres. Aneu tots els sindicats units o cadascú fa la guerra per la seva banda?
- A aquest país hi ha dos sindicats majoritaris amb una representació d'un noranta per cent dels treballadors sindicats, el que ens dóna dret a ser interlocutors vàlids davant del govern i som els que convoquem la vaga. Posteriorment s'hi afegeixen d'altres sindicats amb menys representació però no n'hi ha cap que pretengui boicotejar la millora dels treballadors en general. Nosaltres convoquem i tots els altres sindicats, de diferents colors polítics, s'hi adhereixen.

- Quantes vagues generals hi ha hagut des del restabliment de la democràcia?
- Moltes!

- I quantes vegades el govern ha fet marxa enrere després d'una vaga?
- A l'última vaga que vàrem convocar, en el govern de Zapatero, perquè nosaltres no mirem el color polític del govern, sinó el pacte per assolir les millores per als treballadors. S'havia arribat a un acord laboral que ara, el Sr. Rajoy, s'ha carregat. Per això la vaga, que és l'única arma del treballador. Amb el Sr. Zapatero, deia, vam aconseguir el pacte de les pensions. D'aquesta manera volem fer veure al govern de que no està actuant bé. No es pot carregar la cavalleria contra els treballadors, els que reben sempre. Que el país està passant un mal moment, tots hi estem d'acord, però hi ha altres mesures abans que retallar coses tant primordials com l'ensenyament, la sanitat, etc. Hi ha altres formes abans que retallar els sous a gent que guanya nou-cents euros al mes. El treballador no és el culpable de la situació del país. Seran les circumstàncies, la banca, el govern, el qui sigui, menys els treballadors que cobren un sou irrisori.

- Si, però hi van haver unes negociacions entre la patronal i els sindicats, mentre el govern esperava el vostre acord per rubricar-lo. Passat un temps prudencial no vàreu assolir l'acord i el govern ha fet el que li toca; governar.
- El que no es pot fer és delimitar en el temps una negociació. Tothom ha d'estirar i arronsar segons vagi la transacció. Jo crec que la patronal també volia negociar, malgrat els meus dubtes, ja que ells sabien, com tots, que si no hi havia acord, el Sr. Rajoy dictaminaria per decret un acord favorable a ells, per això els meus dubtes. Tot plegat amb l'ajut de la delimitació del temps va fer que es trenquessin les negociacions.

- Aleshores quina alternativa proposeu?
- Simplement negociar a fons la reforma laboral. L'augment d'acomiadaments tant òbvia demostra que hi ha alguna cosa que no funciona. La reforma laboral no crea llocs de treball, fa pujar l' IRPF, crea el copagament de les receptes, etc. Cal negociar a fons.

- El govern, parlo de l'estatal, ja no té l'autonomia necessària, depèn d'Europa, i en concret de l'Europa dura, Alemanya, França, etc. Teniu aquests problemes els sindicats?
- Nosaltres no depenem de la Unió Europea, ni de Sarkozy, ni de Merkel, ni del Fons Monetari. Tenim tota l'autonomia del món. Simplement creiem en la justícia d'aquest país i que la gent gaudeixi d'unes condicions dignes de vivenda, de treball i de drets social en general. Això és únicament el que volem. Nosaltres no som ningú per a fer política i els governs han de ser sensibles a això. És incomprensible que un govern, per decret, es carregui els drets de tots els treballadors i treballadores després de trenta anys de lluita per assolir-los. Nosaltres hem demanat que s'asseguin a negociar i ells s'han limitar a carregar-se tots els convenis i contractes seguin les ordres de la Sra. Merkel i nosaltres no podem estar d'acord amb això.

- És molt equivocat pensar que si l'empresari està tranquil, el treballador té la feina assegurada?
- Jo crec en els empresaris, eh? Malgrat quatre cigrons negres, són gent legal, que lluiten per la seva empresa, pels seus beneficis i les seves inversions, cosa totalment lícita, i també crec que ells estan per la feina d'arreglar el país. Però hi ha un tema del que ningú parla que és la situació financera de les empreses. El que interessa a les empreses és que hi hagi consumisme, despesa, que la gent gasti, que la banca en lloc de posar pals a les rodes obri l'aixeta del crèdit, del préstec . No sortirem de la crisi mentre la banca no faci de banquers, no d'immobiliàries com estan fent , sinó que ajudin al petit empresari. Tot el que no sigui això estan fent molt poc per ajudar a sortir de la crisi.

- Malgrat ser una reforma que colla molt, no creus que a l'empresa familiar els hi pot servir per contractar aquelles dues o tres persones, cosa que no fan ara per la por de si la cosa va malament haver-se d'arruïnar amb les indemnitzacions?
- Mira, indemnitzacions no en paga ningú avui dia. Aquesta història del quaranta-cinc o vint dies, ningú paga els quaranta-cinc. La possibilitat de que s'hagi de pagar més o menys és com aquell qui obra un meló. Ningú l'obre amb la intenció de llençar-lo. No crec que aquesta disminució de dies d'indemnització ajudi gens a crear llocs de treball. Contràriament al que em demanes, es veu cada mes el resultat de gent parada. La majoria d'empresaris, aprofitant la possibilitat d'acomiadar més barat, ho executen amb més fluïdesa que abans.

- Acceptem el pas enrere. No creus que a vegades s'ha estirat tant la goma que al final s'ha trencat i ens ha donat a la cara?
- Els sindicats no. La nostra funció és negociar, discutir i reivindicar. No és cert que tibem d'una goma. Som uns sindicats moderns, on sabem sospesar les coses. No tenim una mirada única i intransigent. Sabem negociar convenis, expedients. Estem fent coses que no fèiem fa uns anys. Per què?, perquè volem que aquests país surti de la crisi i nosaltres treballem per aquesta fita.

- L'endemà de la vaga, el dia 30, apart del ball de números de seguiment, haurà canviat alguna cosa?
- Nosaltres treballem amb la ferma convicció de que es tracta d'una vaga necessària. El decret és injust i ineficaç. Per això expliquem a la gent de la necessitat d'aquesta vaga. És l'única manera que tenim els treballadors de fer veure al govern que alguna cosa ha de canviar. Què passarà després? Jo espero que el govern sigui judiciós amb la reivindicació dels treballadors.

- Actualment, i parlo de sindicalisme en general, hi ha més altes o més baixes en la militància?
- Sembla mentida però, en situació de crisi, l'afiliació creix. Hi ha molt aturat, en aquests casos la quota també és diferent, tot això s'ha de tenir en compte, però els treballadors també s'adonen de que no hi ha una altra eina per lluitar que el sindicat. La gent quan té un problema laboral vol anar a un lloc on l'atenguin com cal, i si no hi haguessin els sindicats no podrien anar a cap lloc-

- Vols afegir alguna cosa que s'hagi quedat al tinter i que creguis oportú comentar-la?
- Bé, avui dia els sindicats estem a l'ull de l' huracà, la dreta mediàtica està sempre al damunt del alliberats, que si són o deixen de ser. Mira, jo crec que els alliberats són molt necessaris, ja que és gent que dediquen el seu temps a ajudar als demés. Treballen d'una forma altruista i dins d'un sindicat no hi ha altra idea que la defensa de la classe treballadora. Hi ha gent que potser no ho entengui encara, però si després de quaranta anys amb uns drets aconseguits amb lluita i sacrificis, no podem deixar que ens el prenguin alegrement. Treballem per això. Si no fem res seguiran retallant i anirem més cap a Àfrica que cap a Europa. Però fem el que fem, ens entengui o no, sempre actuem a d'intenció de no perjudicar a ningú.

TEXT: JOAN SOLER i GOLOBART
FOTOS: REYES FORTÓ i GARCIA