La periodista Txell Bonet ha saltat a primera línia mediàtica des de l'empresonament del seu company, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Dimecres al vespre, va ser entrevistada, a Manresa, pel president de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, Enric Badia, dins del Cosmògraf. 

Txell Bonet és periodista, locutora, guionista, escriu poesia i els últims mesos ha esdevingut la veu pública de la seva parella, Jordi Cuixart, empresonat pels fets de l'1 d'octubre. Dimecres al vespre, va participar a Manresa en el cicle de debat Cosmògraf. Ella mateixa va admetre durant l'entrevista que en unes circumstàncies normals qui seuria a la cadira d'entrevistador hauria estat el Jordi i no pas ella. Bonet va conversar amb el periodista i president de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, Enric Badia, en una sala d'actes plena. Va ser necessari habilitar un sistema de megafonia en un espai adjacent per al públic que va quedar fora. 

Bonet, amb un llarg bagatge professional en el sector audiovisual, va explicar que, en aquests moments, les seves principals prioritats són el seu home i el seu fill. La seva agenda és plena d'actes públics i de desenes de petites gestions que fa en nom de Jordi Cuixart. Intenta mantenir l'equilibri entre la seva vida privada i pública i, malgrat la presó, "construïm una família amb el que tenim". Bonet va parlar del procés i de les irregularitats judicials, però sempre amb una mirada en positiu. Va dir: "No compto els dies de presó sinó els que falten per a la llibertat" i "És millor sortir amb la veritat que sortir ràpid". En aquest sentit, va agrair el suport rebut per la ciutadania i, especialment, a Jordi Cuixart que la va preparar per a un camí d'espera llarg. Malgrat que pot semblar una contradicció, "el Jordi ha trobat la llibertat a la presó. Ha decidit ser feliç malgrat el que li passi. Ell em diu que és feliç i jo el comprenc". 

Durant la conversa, va dir que ella no era ningú per dir quines accions popular s'havien d'emprendre a les portes del judici. Va reflexionar, això sí, que "hi ha moltes maneres de mobilitzar-se" i va apel·lar al gran poder que té la ciutadania decidint cada dia, per exemple, a quina caixa diposita els seus diners o a quin comerç va a comprar. Opina: "No cal esperar a tenir la República per millorar la nostra societat".