Aquesta considera abusives i fraudulentes nou de les deu clàusules denunciades. Entre les anul·lades per contravenir la normativa legal vigent i els drets dels arrendataris, destaca la "bonificació de la renda", que permetia a Azora aplicar una pujada "abismal" del preu del lloguer del 30% a partir del tercer any de contracte, passant de 690 a gairebé 1.100 euros el gener del 2020.
La clàusula que pretesament permetia l'empresa, que té 13.000 pisos a l'estat, aplicar aquest increment, feia que el preu inicial del lloguer és el resultat d’aplicar un percentatge de "bonificació" durant un període 36 mesos sobre el veritable preu del lloguer.
Segons la sentència, la clàusula contribueix al fet que "el preu del lloguer no fos fixat de forma clara i transparent per tal que pogués ser comprès per un consumidor mitjà, podent provocar confusió a l’arrendatari". A banda de la manca de transparència, la resolució insta la nul·litat de la clàusula per entendre que "la bonificació tracta d’evitar l’aplicació de la norma legal" i defugir l’obligació que "durant els 7 anys de contracte la renda mensual respecte la inicial no pot superar l’increment de l’IPC".
Cúmul de clàusules abusives i que imposen desequilibri
Juntament amb la clàusula de bonificació, la sentència imposa la nul·litat d’altres 8 clàusules contractuals, incloent-hi l’aplicació d’una penalització econòmica del 300% del preu diari del lloguer per la demora en el lliurament de les claus, la imposició de la possibilitat que l’arrendador pugui realitzar visites periòdiques a l’immoble, la retenció de la totalitat de la fiança per l’existència de desperfectes mínims, la renúncia de drets en cas d’interrupció dels subministraments per causa aliena a l’arrendador, la negativa a reemborsar quantitats econòmiques abonades pels llogaters en cas de resolució del contracte per causes imputables a l’arrendador o la impossibilitat d’exigir la devolució de despeses derivades d’incompliments contractuals de la mateixa Azora.De fet, de les 10 clàusules denunciades, la sentència només atorga validesa a l’autorització per part del llogater a ser incorporat en registres de morosos en cas d’incompliment de l’obligació d’abonar la renda corresponent.
Montse Serrano, advocada de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda, considera la sentència "com una fita de gran transcendència, ja que aporta llum sobre l’abusivitat i els desequilibris en perjudici de llogaters que Azora i altres grans tenidors i fons d’inversió immobiliaris incorporen de forma sistemàtica i massiva els contractes d’arrendament. I tot plegat en un escenari on una qüestió tan bàsica com ho és l’accés a l’habitatge ja està revestit de suficients dificultats".
En aquest sentit, l’advocada destaca "no tan sols la contundència i claredat de l’argumentació emprada per la jutgessa a l’hora de condemnar aquestes clàusules sinó el fet de gran rellevància jurídica que suposa que sigui la mateixa Azora qui reconegui que es tracta de contractes d’adhesió, on no existeix cap possibilitat per part de les persones consumidores de negociar, oposar-se o matisar el contingut del contracte que se’ls imposa, fent evident que s'està davant un conflicte on el desequilibri de forces és més que substancial, entre una empresa propietària de 13.000 pisos a tot l’estat i qui ha d’acceptar que es vulnerin els seus drets perquè necessita un lloc on viure".
Des d’aquest punt de vista, Montse Serrano elogia "la valentia i la fermesa de Sílvia Torres en defensa dels seus drets com a arrendadora i consumidora i la immensa vàlua de la tasca de suport i assessorament que realitza el Sindicat de Llogaters i Llogateres. Sense ella i el Sindicat, avui no s’obriria aquesta porta tan important que acaba d’obrir-se".
