N'hi ha pocs, però, que han pogut fer el salt a l'èxit absolut cantant en català. N'hi ha uns quants més que ho han aconseguit fent el contrari: cantant en castellà. Catalunya, i especialment Barcelona, són capitals i referents de la música urbana a l'estat espanyol. Han estat laboratori de creació, camp base per a molts grups que han redefinit l'escena o el gènere. Que el català passa per una situació greu és innegable, però les noves generacions d'artistes urbans empenyen la cultura a un nou nivell.
Comencen a tenir espai en grans festivals, com el Primavera Sound o el Sónar, creen els seus propis espais en altres esdeveniments o apareixen, per fi, en les llistes d'èxits de ràdios com Flaixbac o Els 40 Urban. Encara mantenen una distància considerable amb els de la resta de l'Estat o amb aquells catalans que han decidit crear la seva música en castellà, però la moguda -l'argot, disculpeu el terme- es mou amb força i es consolida de manera potent. Els premis Enderrock, des del 2020, ja inclouen diversos guardons a la música urbana i els incorporen als grans reconeixements. Queda camí per córrer, però l'escena mereix un aparador encara més gran.
L'escena catalana: els que tenen més repercussió
Ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, que deien els Manel. És una altra definició perfecta per a la música urbana en català, que ja arrela amb força entre les generacions joves que van perdre els seus referents a l'audiovisual de la CCMA (com el 3xL o el Super3) i han vist que els únics èxits musicals del país eren altres gèneres. Fa dècada i mitja, Barcelona ja era escenari de cantants de rap que es colaven als reproductors mp3 de tot l'Estat, però sempre era en castellà. És innegable: les primeres cançons de la Bad Gyal, totes en català, i les més gamberres de la PAWN GANG van suposar el canvi de tendència de la urbana i el trap en la nostra llengua.[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JvttWYDe490[/youtube]
L'aparició d'artistes com Lil Dami o Flashy Ice Cream van obrir el camí per ser més reconeguts per un públic generalista. És amb la 31FAM, el grup d'artistes que interpreta en català i en castellà, que aconsegueix ser l'exponent més important de tota aquesta onada. El grup té cançons a Spotify i YouTube amb milions de reproduccions i un públic a tot l'Estat.
A partir d'aquí, s'obre la veda per a l'aparició de noves generacions de joves que fan créixer l'escena, en qualsevol modalitat, ritme, comercial o underground: Scorpio (sorgida d'Eufòria), The Tyets (amb el seu darrer gran disc, Epic Solete, que està triomfant fins i tot a la resta de l'Estat), Figa Flawas, Senyor Oca, Sr. Chen, 94 Rules, Mushkaa (germana de Bad Gyal, que s'obre camí ella sola), Subliminal, Lluc, Katta Lana, TRAMMA, Queency, Cooba, Alvert (també d'Eufòria), Bounce Twice o la darrera artista d'èxit, reconeguda als Enderrock, Julieta.
Altres de gran renom, com Santa Salut, Doble, Lauren Nine o el mateix Alizz, han passat de fer temes exclusivament en castellà a saltar al català. Alguns de manera íntegra, altres de manera esporàdica. Encara que molts artistes tinguin un gran catàleg de col·laboracions amb cançons pop, de trompeta o d'altres gèneres com Oques Grasses, l'essència de la música urbana és la seva pròpia transició i la seva essència única. Arribem un pel tard a la festa, però ningú festeja com nosaltres.
Els referents mundials que no canten (o molt poc) en català
Rosalía i Bad Gyal, en els seus respectius concerts a Barcelona Foto: Europa press
Rosalía i Bad Gyal són les dues grans referents catalanes a nivell mundial que rebenten el gènere en el seu màxim potencial. Totes dues han aconseguit ser figures importantíssimes, especialment la de Sant Esteve Sesrovires, i són icòniques per a milions de persones. Totes dues van estrenar cançons en català quan estaven consolidades com a estrelles: Bad Gyal amb Io sigo igual; i Rosalía amb Milionària. Ara bé, encara que elles siguin els exponents més clars, la llista de catalans que canten amb castellà i són exitosos és contundent.
Morad, Beny Jr i Luna Ki són tres exemples. Tots ells acumulen milions de reproduccions a totes les plataformes, omplen sales de concerts, escenaris i festivals amb les seves cançons. Són banda sonora de TikTok i d'stories d'Instagram. Fins i tot en Morad ha aparegut a tracklist del videojoc FIFA. Ara bé, la llista no acaba aquí. Kinder Malo i Pimp Flaco, tots dos barcelonins; Sofía Gabanna, una argentina afincada a Catalunya amb una repercussió brutal; Rojuu, exponent del trap-emo i experimental; Las Ninyas del Coro, Ceaxe, DICC, Tribade, KYNE, Ambkor, Swit Eme, l'Albany o el grup Cute Mobb.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TknPm9PLrWg[/youtube]
Els dos festivals: l'autogestió contra els gegants del Sonar i el Primavera
Encara que els 40 Principals estrenessin una nova emissora, els 40 Urban, i a Flaixbac i a Flaix FM la música urbana ja formi part de pràcticament totes les llistes d'èxit, el gènere en català continuar sense tenir un espai fort a nivell de mitjans o de cobertura nacional. Per molt que funcioni el boca-orella, la presència d'aquests artistes en festivals ha fet més servei que nosa. Tot i això, la necessitat d'un espai exclusivament de música urbana es va constatar el 2019, quan Lil Dami va impulsar el Maleducats.Aquest 2023 apareix un segon espai de festival que respondrà a la necessitat d'aquesta mena d'espais: l'Strenes Urbanes, la branca del gènere al Festival Strenes de Girona. No se celebrarà a la capital gironina sinó a l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm. Encara queden lluny altres escenaris, espais, festivals, èxits i, fins i tot, les famoses batalles de galls, que no existeixen en català. La música urbana en la nostra llengua és una realitat immensa, emergent i que vol funcionar a plena potència, però que encara ha d'assolir el cim que es mereix. En català també es fan bailoteigs i es flexeja.
[plantillavirals]
