Els casos d’autolesió entre adolescents i joves d’entre 10 i 24 anys van augmentar un 267% entre els anys 2013 i 2022, segons un estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) que analitza dades del Sistema d'Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP). El treball destaca que la incidència va ser tres vegades més gran entre les noies, i especialment elevada durant la pandèmia. Només entre el 2019 i el 2022, el nombre d’autolesions va augmentar un 206% en aquesta franja d’edat.
Durant tot el període analitzat, els casos d’autolesió es van mantenir estables en els dos sexes i en tots els grups d’edat analitzats fins l’any 2017. En aquest moment es va iniciar un lleu augment que es va mantenir de manera sostinguda fins al 2020, coincidint amb el començament de la pandèmia, quan el nombre de casos registrats es va disparar.
Les noies d'entre 14 i 18 anys tenen una major incidència
La investigació analitza tres franges d’edat: de 10 a 14 anys, de 15 a 18 i de 19 a 24. L’any 2022, la incidència més elevada entre les noies va correspondre a la franja d’entre 14 i 18 anys, i entre els nois, a la d’entre 19 i 24. Tot i que el grup de menys edat és el que presenta els nivells d’incidència més baixos, és el que ha experimentat un augment més gran durant la pandèmia. L'any 2022, la incidència en aquesta franja d’edat gairebé quadruplicava en els dos sexes la que tenia l’any 2019.
L’estudi mostra que la privació socioeconòmica és un factor clau en la incidència d’autolesions, amb taxes més altes entre adolescents dels entorns més desafavorits. Aquest augment es va notar sobretot a partir de la pandèmia, que va agreujar aquestes desigualtats.
L’estudi es basa en l’anàlisi de dades de més d’1,7 milions d’individus registrades al SIDIAP, que recull la informació clínica corresponent al 80% de les persones ateses a l’atenció primària a Catalunya. S'ha publicat a la revista European Child and Adolescent Psychiatry. De tots els registres analitzats, l’equip investigador ha identificat 3.587 persones que s’havien autolesionat almenys una vegada, de les quals el 73,8% eren noies i el 26,2%, nois. Més d’un 9% dels individus va reportar més d’un episodi. Sis de cada deu joves havien tingut un diagnòstic de trastorn mental, sobretot ansietat i depressió.
Més connectats, però més sols
Les dades sobre les autolesions en adolescents s'entenen millor de la mà d'aquesta: el 14% se senten desemparats i creuen que ningú es preocupa per ells. Ingeborg Porcar, cap de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB) del Servei de Psicologia i Logopèdia de la UAB analitza que la xarxa de suport personal dels més joves ha perdut qualitat i densitat arran del confinament i la pandèmia, juntament amb l'efecte de les xarxes socials i l'addicció a les pantalles.
Ferran Marsà, professor i director del Màster en Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC també subratlla el canvi en el patró de socialització dels joves i considera que les xarxes són "una arma de doble fil", que permeten estar sempre connectats, però també poden aïllar.
En aquesta direcció, tots dos coincideixen en el fet que és imprescindible que els adolescents sentin i percebin que tenen un coixí social sòlid. Un coixí que ara mateix està conformat principalment per les amistats, segons indiquen el 73% dels enquestats. "És el més normal del món", explica Porcar. Durant la infantesa, els nens i nenes s'emmirallen en els pares o en un adult de referència, com poden ser el professor o l'entrenador, i intenten replicar i perfeccionar tot el que veuen. En la seva transició cap a la personalitat adulta, però, volen canviar i passen a referenciar-se en els seus iguals. És per això que l'aïllament arran de la pandèmia ha tingut conseqüències tan crítiques. Quan assoleixen la maduresa, agafen les que consideren les millors fruites de cada cistella, quelcom a tenir en compte a l'hora de dissenyar els plans de salut mental.
