Jaume Collboni: «Reivindico la tradició que representa ICV a Barcelona»

El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha apostat per abordar la campanya transmetent una confiança absoluta en les seves possibilitats de guanyar les municipals, tot i que en el millor dels casos les enquestes el situen en el tercer lloc, per darrere de Barcelona en Comú i d'ERC. El fet de deixar enrere Manuel Valls ha fet respirar tranquil el seu equip, que confia que encapçalant la intenció de vot no independentista, Collboni pugui tenir opcions reals a l'alcaldia. Sobretot després dels bons resultats dels socialistes a la capital catalana el 28-A.

Per Collboni el mandat actual ha estat un "fracàs". "Ada no ha hecho nada", assegura que li repeteixen els barris. Un fracàs, però, que no fa extensiu al PSC, tot i que els socialistes van governar un any i mig amb Barcelona en Comú. "Vam fer set mesures de govern en les àrees de cultura i economia", defensa. Collboni no va pair bé el trencament del pacte amb els comuns i assegura que Colau "va faltar a la seva paraula". Les bases de Barcelona en Comú van decidir dir adeu al PSC pel seu suport al 155 però l'alcaldable exonera de responsabilitats el seu partit per avalar la mesura punitiva. Per ell tot va començar molt abans, concretament el 6 i 7 de setembre del 2017, quan el Parlament va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica.

El "gir polític" de Colau

"El gir polític de Colau va començar no donant suport a Coscubiela i Rabell i va acabar trencant el govern de progrés a Barcelona", diu. És en aquesta línia que s'erigeix en defensor de les sigles d'ICV, assegurant que "reivindica el que representen a Barcelona", just quan els ecosocialistes són poc visibles al projecte dels comuns. Potser perquè els ecosocialistes i el PSC han estat arquitectes de l'actual model de ciutat o potser perquè és una eina per ampliar les divergències en l'espai polític liderat per Colau. "La relació amb els membres del govern que pertanyen a ICV no només ha estat més fluida sinó que també hi ha hagut un punt de complicitat", presumeix Collboni. 

"La relació amb els membres del govern que pertanyen a ICV no només ha estat més fluida sinó que també hi ha hagut un punt de complicitat"

No vol donar noms per "evitar comprometre'ls" però les cartes estan sobre a taula. Laia Ortiz, Agustí Colom i Janet Sanz són els tres regidors ecosocialistes que han acompanyat Colau. Només l'última repetirà. De fet, només tres dels deu noms que encapçalaven la llista dels comuns el 2015 tornen a ser-hi el 2019. Una "diàspora", segons Collboni, que evidencia que Barcelona en Comú "penja d'un fil".

L'independentisme és una amenaça, la dreta no

Collboni, però, sap que Colau no és l'únic rival a batre. Les enquestes situen ERC en pugna amb els comuns a la graella de sortida i el PSC ha decidit contraposar-s'hi des del pla nacional. Afirma que és "incompatible" ser "pro Barcelona" i "pro independència" i argumenta que "la competència interna dins l'independentisme ha bloquejat les institucions". "He viscut debats on, quan es preguntava per què la Generalitat no havia fet deu CAP, la candidata de JxCat assenyalava el d'ERC", relata.

A més equipara l'independentisme amb Ciutadans i considera que tots dos actors "viuen millor en el conflicte que a la recerca d'una solució", posant com a exemple la negativa a fer Iceta president del Senat. L'independentisme, segons Collboni, també pot trasbalsar la Cambra de Comerç, després de la victòria de la candidatura apadrinada per l'ANC. "Em preocupa que hagi guanyat per posar la Cambra al servei de l'independentisme. La Cambra forma part d'un engranatge de representació institucional i no té una funció política", diu. Si més no, no l'ha de tenir ara diu.

Després d'insistir fins a l'extenuació en l'amenaça del fantasma de les tres dretes el 28-A, ara el PSC dona per superada aquesta batalla. Una manera d'esquivar la pregunta sobre la possibilitat d'arribar a un acord amb Valls o el PP de Josep Bou. "No hi ha el risc que la dreta governi la ciutat, si guanyo dialogaré amb tothom excepte amb els extrems", diu.

"La competència interna dins l'independentisme ha bloquejat les institucions"

Si guanya, Collboni té clar el camí a seguir: el dels grans esdeveniments. Els Jocs figuren al llegat de Serra i Maragall i el Fòrum de les Cultures al de Clos. Collboni, però, defuig la comparació entre la candidatura a l'Expo 2030 vol impulsar i l'experiència del 2004. Justifica el projecte per celebrar el centenari de l'exposició universal de Barcelona del 1929 i per marcar una data final al compliment dels objectius de l'Agenda 2030 de l'ONU, basats en la lluita contra el canvi climàtic i el creixement inclusiu. "Si això es fa sota el paraigua de l'Expo, molt millor", valora.

Una expo que l'alcaldable vol que serveixi per remodelar la Fira de Barcelona i l'entorn de Montjuïc i que, de pas, convenci el govern espanyol de la necessitat d'invertir en infraestructures a la ciutat, començant per la finalització de la L9 del metro. Es mostra convençut que l'especulació urbanística que va patir la ciutat arran de la celebració del Fòrum no es repetirà i proposa com a garantia d'això l'impuls de "polítiques d'habitatge de veritat". "Cal un parc de lloguer públic que generi més oferta de mercat i punxi la bombolla", diu.

Per fer-ho, proposa construir 1.000 habitatges públics cada any. "La ciutat ja va ser capaç de fer-ho durant 15 o 20 anys", assegura. Demana que les polítiques d'habitatge no se centrin només en l'emergència i es mostra partidari de regular els preus de lloguer, però discrepa que la mesura es pugui aplicar des dels ajuntaments, mantenint-se fidel a la postura mostrada pel PSOE al Congrés. "Ningú es creu que un alcalde regularà per decret una reducció del 50% i l'endemà els lloguers seran més barats", apunta. En canvi, defensa la fixació d'un índex de preus que estableixi bonificacions i penalitzacions als propietaris en funció de si el compleixen o no.

"Crisi d'inseguretat"

Sobre l'altra gran preocupació dels barcelonins, la seguretat, Collboni posa la mà al foc pel seu número tres, l'exdirector dels Mossos Albert Batlle. "No diré mai que Barcelona és una ciutat insegura, és una temeritat, però sí que hi ha una crisi d'inseguretat", diu. Per això defensa la recepta de les tres P: prevenció, proximitat i policia. Considera que la "crisi d'inseguretat" es pot superar en un any o un any i mig i defensa -com sempre ha fet el PSC a Barcelona- vincular a seguretat amb el civisme, com queda palès a l'ordenança aprovada el 2006.

"No diré mai que Barcelona és una ciutat insegura, és una temeritat, però sí que hi ha una crisi d'inseguretat"

Una regulació de civisme des de la qual demana que s'abordi la venda ambulant a la ciutat. Amb tot, reconeix que el "top manta" és un "problema social que s'ha d'abordar amb polítiques de reinserció laboral". Els manters de Barcelona han denunciat reiteradament les traves que genera la Llei d'Estrangeria per aconseguir permisos de residència i treball i Collboni es compromet a ser "part activa de les modificacions" legals necessàries en aquest sentit.

La precarietat, però, no és exclusiva de la població migrada i el creixement dels índexs macroeconòmics no ha anat acompanyat d'una reducció de la desigualtat. La responsabilitat, segons Collboni, la té en part la reforma laboral del PP, que Pedro Sánchez no derogarà tot i que aquest era un dels seus principals compromisos abans d'entrar a la Moncloa. Defensa l'augment del salari mínim a 900 euros que ha establert el govern espanyol i proposa crear un salari de referència a Barcelona i l'àrea metropolitana de 1.200 euros. "És el càlcul que hem fet del que es necessita per viure dignament a Barcelona", defensa. Assegura que ja n'ha parlat amb els sindicats i també amb el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que va acollir-lo de manera hospitalària en l'acte del candidat a la casa de la patronal.

El candidat business friendly

Collboni defensa un govern municipal "amic de l'economia", que no sigui una barrera per a l'activitat empresarial. Un discurs que evoca la Catalunya business friendly que Artur Mas va prometre el 2010. "Sobretot dels emprenedors", puntualitza. Un govern que s'entengui, doncs, amb treballadors i amb empresaris, que defugi el procés independentista i que tingui en la Moncloa un aliat, en la figura de Pedro Sánchez. Si no guanya, Collboni avança que la seva aspiració no serà escalar dins el PSC. "La meva il·lusió és ser alcalde de Barcelona i això és incompatible amb qualsevol altra responsabilitat orgànica. Ho dic aquí i ho he dit dins el partit", conclou.