Amb una experiència de 20 anys a l'Ajuntament, ara Albert Batlle aspira a tornar al consistori i ho vol fer com a regidor d'un govern liderat per Jaume Collboni de qui és el número tres per darrere de Laia Bonet. L'alcaldable socialista ja ha anunciat que el vol fer regidor de Seguretat i Civisme. Un xèrif per a una ciutat que, segons el PSC, ha quedat en mans de la deixadesa i que en alguns barris, com el Raval, ha fet un viatge en el temps per tornar als anys 80.
La vinculació entre seguretat i civisme representa l'ADN socialista a la capital catalana. El 2006 el PSC va ser impulsor de l'ordenança de civisme, que va aconseguir aprovar amb els vots d'ERC i l'abstenció d'ICV, tots dos socis de govern. CiU i el PP també es van abstenir. L'ordenança encara és vigent, després que Xavier Trias l'endurís i que Ada Colau no hagi aconseguit prou suports per enterrar-la, el seu objectiu a l'inici del mandat.
L'ordenança va despertar crítiques des de la seva aprovació, que encara es mantenen ara. Persones sense llar, venedors ambulant, recol·lectors de ferralla i prostitutes han denunciat insistentment la persecució a la qual les sotmet la norma.
El binomi de seguretat i civisme continua fresc al PSC i si els socialistes guanyen les municipals, cosa difícil segons les enquestes, Batlle serà l'encarregat d'aplicar-lo.
D'un fill detingut a una carta bomba
Batlle va ser regidor del PSC a Barcelona del 1983 al 2003. Va ser responsable de la cartera d'Esports i també del districte d'Horta-Guinardó. Durant l'etapa a l'Ajuntament, el seu fill va ser detingut el 12 d'octubre del 1999 en el transcurs d'una manifestació antifeixista. El jove va ser alliberat la mateixa nit, mentre molts altres joves van passar més d'una setmana en presó preventiva.
En una entrevista a La Vanguardia el 2016, Batlle qualificava el seu fill com "una mica alternatiu". "Ha redreçat el rumb i va estudiar Arqueologia, això li va com l’anell al dit al seu perfil d’Indiana Jones", deia.
Preservar la seguridad, el civismo y la convivencia en los barrios más vulnerables debe ser una prioridad de las políticas de izquierdas. Con Albert Batlle hemos hablado con comerciantes, vecinos y vecinas del Carmel que nos han trasladado su preocupación #RecuperemelCarmelpic.twitter.com/YKKcVBDBQS
El 2003 va ser nomenat secretari de Serveis Penitenciaris i el 2009 una jove anarquista li enviava una carta bomba al seu despatx. La noia reclamava l'alliberament de l'històric pres Amadeu Casellas, que havia acusat Batlle de retirar-li permisos per unes declaracions crítiques sobre els funcionaris de presons. La noia finalment va ser condemnada a vuit anys de presó.
El 2014 Batlle es va estrenar com a director general dels Mossos d'Esquadra. Substituïa Manel Prat, que s'acomiadava del cos després del cas Ester Quintana. La noia que va perdre un ull durant la vaga general del 2012 també va ser crítica amb els Mossos durant l'etapa de Batlle, acusant la policia catalana de no investigar internament qui havia disparat el projectil que li va fer perdre un ull. Batlle agafava les regnes del cos també després que el veí del Raval Juan Andrés Benítez morís durant una detenció dels Mossos. L'aleshores director dels Mossos va negar-se a expulsar els agents després que fossin condemnats a dos anys de presó, després d'un acord amb l'acusació particular que les permetia esquivar la presó, amb l'argument que l'expulsió hagués suposat una "doble sanció".
atlle també era responsable de la policia catalana durant els aldarulls i les càrregues policials que van succeir el desallotjament del Banc Expropiat al districte de Gràcia, a Barcelona.
Adeu abans de l'1-O
Batlle va renunciar al càrrec de director dels Mossos el 17 de juliol del 2017, dos mesos i mig abans del referèndum d'autodeterminació de l'1-O.
Durant el judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem, Batlle va assegura que va dimitir per la "incomoditat" que sentia envers el referèndum. L'exdirector dels Mossos va insistir davant el jutge Marchena que des del 2014, quan va ser nomenat, sempre va dir que la policia catalana havia de complir la llei i va emmarcar la seva renúncia en les peticions de dimissió que havia rebut prèviament, especialment de la CUP.
