29
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
14:43h
Les desigualtats entre els barris més rics i els més pobres de Barcelona es comença a reduir però encara continua lluny dels nivells registrats el 2007, just abans de l'inici de la crisi econòmica. És la principal conclusió de l'informe sobre distribució territorial de renda familiar disponible (RFD) amb dades del 2017.
D'altra banda, per primera vegada des del 2009 més de la meitat de barcelonins viu en un barri considerat de renda mitjana, la RFD creix un 2,9% i se situa en 21.890 euros de mitjana.
Amb tot, la distància entre el barri més ric i el barri més pobre pel que fa a nivell de riquesa continua lluny del 2007. La renda a Pedralbes és 6,4 vegades superior a la de Ciutat Meridiana, el barri més pobre de la capital catalana i amb greus problemes d'accés a l'habitatge. Una xifra que l'any passat se situava en un 7,1 i que el 2007 registrava una diferència inferior als quatre punts.
Més veïns en barris de rendes baixes
L'informe també recull que hi ha el doble de barcelonins vivint en barris de rendes baixes (30,4%) que en barris de rendes altes (16,7%).
Tot i això l'Ajuntament posa l'accent en el creixement de les classes mitjanes, que segons reflecteix l'informe s'ha produït a partir de la reducció de la classe baixa. Les classes mitjanes i baixes són les que han patit més moviments des de l'inici de la crisi, mentre que les rendes molt altes s'han mantingut estable o fins i tot ha crescut.
Així, el percentatge de rendes molt altes a la ciutat ha crescut quatre punts des del 2007 i també incrementa el percentatge de població que ingressa rendes molt baixes. El 2007 era d'un 4,1% i el 2017 del 13%. Tot i això, si ho comparem amb el 2016, el percentatge de població amb rendes molt baixes s'ha reduït en dos punts.
Mentre la distància entre les rendes dels barris més rics i els més pobres es redueix lleugerament, també hi ha set barris que varien de tram de renda i ho fan a l'alça. Són Sagrada Família, Hostafrancs, la Bordeta, Porta, Bon Pastor, el Parc i la Llacuna del Poblenou i Provençals del Poblenou.
l'informe situa la mitjana de Barcelona en un índex de 100 en matèria de RFD i hi ha quatre districtes que se situen per sobre. Són Sarrià-Sant Gervasi (182,8), Les Corts (137,3), L'Eixample (122,4) i Gràcia (105,3). Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Hota-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí estan per sota.
D'altra banda, el nombre de barris considerats de baixa i molt baixa és de 27 i dobla la xifra de barris qualificats de renda alta o molt alta, que és d'onze.
Reducció d'atur i polítiques socials
El govern municipal fa una lectura positiva de les dades que recull l'informe, sobretot pel que fa a l'inici de la reducció de desigualtat entre barris. Pel primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, una de les raons que ha permès reduir les distàncies ha estat la davallada de l'atur.
La capital catalana va tancar el 2017 amb un percentatge de població aturada del 10%, tres punts per sota del 13,1% del 2015. Un descens que s'ha produït al mateix temps que l'atur també baixava al conjunt de Catalunya i l'estat espanyol.
L'informe també recull que els salaris dels barcelonins mantenen l'increment iniciat el 2015 i se situen per sobre dels 27.000 euros anuals de mitjana.
Per Pisarello, "la tisora de les desigualtats s'està tancant". El tinent d'alcaldia ha reivindicat un cop més que Barcelona sigui la ciutat de l'estat espanyol amb més inversió social davant d'aquest mandat i ho considera la millor manera de combatre l'extrema dreta. "Els veïns necessiten seguretat als barris, acompanyament per part de l'administració i polítiques socials valentes", ha afirmat.
D'altra banda, per primera vegada des del 2009 més de la meitat de barcelonins viu en un barri considerat de renda mitjana, la RFD creix un 2,9% i se situa en 21.890 euros de mitjana.
Amb tot, la distància entre el barri més ric i el barri més pobre pel que fa a nivell de riquesa continua lluny del 2007. La renda a Pedralbes és 6,4 vegades superior a la de Ciutat Meridiana, el barri més pobre de la capital catalana i amb greus problemes d'accés a l'habitatge. Una xifra que l'any passat se situava en un 7,1 i que el 2007 registrava una diferència inferior als quatre punts.
Més veïns en barris de rendes baixes
L'informe també recull que hi ha el doble de barcelonins vivint en barris de rendes baixes (30,4%) que en barris de rendes altes (16,7%).
Tot i això l'Ajuntament posa l'accent en el creixement de les classes mitjanes, que segons reflecteix l'informe s'ha produït a partir de la reducció de la classe baixa. Les classes mitjanes i baixes són les que han patit més moviments des de l'inici de la crisi, mentre que les rendes molt altes s'han mantingut estable o fins i tot ha crescut.
Així, el percentatge de rendes molt altes a la ciutat ha crescut quatre punts des del 2007 i també incrementa el percentatge de població que ingressa rendes molt baixes. El 2007 era d'un 4,1% i el 2017 del 13%. Tot i això, si ho comparem amb el 2016, el percentatge de població amb rendes molt baixes s'ha reduït en dos punts.
Mentre la distància entre les rendes dels barris més rics i els més pobres es redueix lleugerament, també hi ha set barris que varien de tram de renda i ho fan a l'alça. Són Sagrada Família, Hostafrancs, la Bordeta, Porta, Bon Pastor, el Parc i la Llacuna del Poblenou i Provençals del Poblenou.
l'informe situa la mitjana de Barcelona en un índex de 100 en matèria de RFD i hi ha quatre districtes que se situen per sobre. Són Sarrià-Sant Gervasi (182,8), Les Corts (137,3), L'Eixample (122,4) i Gràcia (105,3). Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Hota-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí estan per sota.
D'altra banda, el nombre de barris considerats de baixa i molt baixa és de 27 i dobla la xifra de barris qualificats de renda alta o molt alta, que és d'onze.
Reducció d'atur i polítiques socials
El govern municipal fa una lectura positiva de les dades que recull l'informe, sobretot pel que fa a l'inici de la reducció de desigualtat entre barris. Pel primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, una de les raons que ha permès reduir les distàncies ha estat la davallada de l'atur.
La capital catalana va tancar el 2017 amb un percentatge de població aturada del 10%, tres punts per sota del 13,1% del 2015. Un descens que s'ha produït al mateix temps que l'atur també baixava al conjunt de Catalunya i l'estat espanyol.
L'informe també recull que els salaris dels barcelonins mantenen l'increment iniciat el 2015 i se situen per sobre dels 27.000 euros anuals de mitjana.
Per Pisarello, "la tisora de les desigualtats s'està tancant". El tinent d'alcaldia ha reivindicat un cop més que Barcelona sigui la ciutat de l'estat espanyol amb més inversió social davant d'aquest mandat i ho considera la millor manera de combatre l'extrema dreta. "Els veïns necessiten seguretat als barris, acompanyament per part de l'administració i polítiques socials valentes", ha afirmat.