El brogit de la corrupció

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Doncs ja tenim aquí la corrupció, la convidada més incòmoda. En aquesta campanya esperàvem protagonisme dels presos polítics i que es parlés de com cal avançar cap a la república o fer funcionar la taula de diàleg amb el govern espanyol. I també era evident que havia de tenir espai la pandèmia i les sortides que apunten els partits. D'això darrer se n'ha parlat menys del que tocaria: l'enfortiment del sector públic, la fiscalitat i la transició energètica ens haurien d'ocupar més temps. I, lògicament, estàvem a punt per fer molts titulars sobre com es votarà en pandèmia. El darrer d'ahir -més de 9.000 persones que han al·legat per no ser a una mesa electoral el 14-F- fa preveure una obertura de col·legis com a mínim complicada.

La corrupció, com deia, apareix com a protagonista inesperada. La imputació de Laura Borràs al Suprem per quatre presumptes delictes ha provocat que Dolors Sabater exhibeixi la seva incomoditat i posi en qüestió investir-la arribat al cas. El "pas al costat" ha tornat a escena malgrat que la candidata, vigilada molt de prop pels sectors més orgànics de la CUP, ha intentat després autoesmenar-se per no tancar cap porta. En campanya toca no fer enfadar els votants que dubten i les fronteres entre cupaires, Junts i ERC són més difuses i estan més poblades que mai.

Les reaccions no es van fer esperar. ERC en va fer una de freda i una de calenta: per Ester Capella el procés al Suprem no hauria de ser necessàriament un problema per investir-la si no són ells qui guanyen. Oriol Junqueras no va entrar en investidura sí o investidura no i ho va matar afirmant que a ERC algú investigat per corrupció "no seria candidat".

Els republicans, que fa dies que ataquen al PSC i a Junts i els seus antecessors pels casos de corrupció, han situat molt alt el llistó de l'autoexigència i repeteixen constantment que són un partit amb noranta anys d'història i cap cas de corrupció. Segurament no és radicalment cert, sobretot si baixem a l'àmbit local on algun alcalde se'ls ha escapat, però en la seva dilatada història no hi ha cap cas de la magnitud i el ressò del Palau, 3%, Casinos, Filesa, Bustos o Pretoria. El més recent de tots és el cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet, que implica l'alcaldessa de l'Hospitalet i presidenta del PSC Núria Marín. La CUP ha fet sempre bandera de la lluita contra la corrupció i la transparència. Uns i altres ja van xocar amb Borràs quan, al Congrés, es van negar a votar en contra del suplicatori per jutjar-la al Suprem.

Borràs va dir que es tracta senzillament de triar entre "injustícia espanyola" (la del Suprem) i "democràcia catalana" (ella). I al vespre, sense entrar al cos a cos, Carles Puigdemont la va defensar assegurant que era objecte de tots els atacs. El cas de Borràs és, si es confirma el fraccionament de contractes que ja va apuntar la Sindicatura de Comptes, una mala pràctica malauradament habitual a les administracions, que tenen sistemes de contractació poc àgils. El problema són, en forma i fons, els correus que ella hauria intercanviat amb el seu proveïdor indicant-li com fragmentar i que l'assumpte ha anat a parar al Suprem. És més que raonable pensar que si Borràs no fos qui és la cosa no hauria arribat tan lluny.

Els partits independentistes en són conscients i saben que, arribat el cas, tot plegat pot ser una bomba de rellotgeria que acabi amb una presidenta apartada a mig mandat. Ella afirma que no tindrà, com cap altre independentista, un judici just i que és davant una persecució política que no pot fer preveure un bon final. Fins i tot hi ha companys seus, com Joan Canadell, que ja han especulat públicament sobre què passarà si la inhabiliten. 

Si Junts guanya les eleccions i les explicacions de Borràs sobre la seva gestió a les Lletres Catalanes són convincents, se l'ha d'investir presidenta. Però seria imprudent fer-ho sense que els implicats acordin també la reacció a una eventual inhabilitació al TSJC, que és on anirà a parar al cas en unes setmanes. La reconstrucció i avançar cap a la república necessita un Govern capaç de transmetre certeses. 
 

---

Avui no et perdis

» Pòquer de campanya | Vetos i incomoditats independentistes; per Joan Serra Carné.

» Puigdemont surt en defensa de Borràs: «És la candidata a qui li posaran més difícil»; per Oriol March.

»10 coses que potser no sabies de Dolors Sabater; per Bernat Surroca.

»Entrevista a Jéssica Albiach: «Catalunya no pot ser solidària amb territoris que fan dúmping fiscal»; per Ferran Casas i Bernat Surroca.

» El PDECat ressuscita el pacte fiscal de la mà de Mas‑Colell; per Oriol March.

» ERC acusa el PSC d'assumir el programa de Ciutadans; per Sara González.

» Entrevista a Gemma Geis: «Per a nosaltres l'únic pacte possible és amb forces independentistes»; per Germà Capdevila.

» Fil directe |«Model Madrid, populisme de dretes»; per Pep Martí.

»Últimes hores per demanar el vot per correu: t'expliquem com fer‑ho; per Bernat Surroca.

»Un país, 14 reptes: El català perd parlants i acusa la manca de suport públic; per Jordi Velert.

» HBO estrena la seva primera sèrie en català, sobre la Covid‑19; per Albert Hernández.

»Mapes | La meitat d'usuaris de residències ja ha rebut la segona dosi de la vacuna; per Roger Tugas Vilardell.

» L'esborrany de la llei trans preveu el canvi registral de sexe sense necessitar informes mèdics ni psicològics; per Antònia Crespí.
 

---

 El passadís

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i el primer tinent d'alcalde, Antoni Postius, van reaccionar ràpidament apartant de l'equip de govern el fins ara regidor d'Esports, Sergio González, de Junts, per irregularitats en la contractació detectades per la mateixa Paeria. González, però, afirma que és innocent i no vol deixar l'acta de regidor. Això ja ha provocat moviments que caldrà seguir. Els sis regidors de JxCat a la Paeria es van passar en bloc a Junts fa uns mesos. Això va ser excepcional perquè a les comarques de Lleida el PDECat és encara molt fort (de fet és on té millor expectatives el 14-F) i conserva bona part del poder municipal i el control del grup de la Diputació, que la governa amb ERC. Hores després que se sabés que González havia estat apartat del govern de la Paeria i del seu grup però que no pensava deixar l'acta, destacats dirigents del PDECat a la demarcació es van posar en contacte amb ell sondejant-lo per sumar-lo al partit des del convenciment que les presumptes irregularitats quedaran en no res. Fitxar-lo els permetria tornar a tenir una pota a l'ajuntament de la capital de Ponent i avançar posicions en la particular guerra de guerrilles.   
 
Vist i llegit

Un clima que no només es tornarà més càlid sinó que serà cada vegada més canviant, més extrem i radical. I un mar que creixerà i amenaça d'acabar amb el paisatge únic i singular del delta de l'Ebre. Els que hi viuen es podrien convertir en els primers refugiats climàtics del nostre país. És l'impacte que tindrà, si no l'aturem, la crisi climàtica a Catalunya. Ho va retratar de forma clara, sense fer més alarmisme del que toca i combinant les opinions d'experts i dels afectats el 30 minuts de TV3. És el primer capítol i el podeu recuperar aquí. Aquest diumenge emetran el segon. Som, sens dubte, davant un dels nostres grans reptes col·lectius. 

 L'efemèride

El govern espanyol ha respost amb mesures coercitives el procés català i segueix avisant que no reconeixerà cap fet unilateral ni el negociarà. No és el mateix que va fer, però, un 3 de febrer de 1783 quan Espanya va acceptar reconèixer la independència dels Estats Units, que s'havien independitzat de manera unilateral, i entre advertiments d'empobriment, del Regne Unit. Aquest fragment de la sèrie John Adams recrea el moment de declaració de la independència del 4 de juliol de 1776 a Filadèlfia.

 L'aniversari

El 3 de febrer de l'any 1946, avui hauria fet 75 anys, va néixer a Barcelona el músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil Xesco Boix, que va morir el 1984 a Malgrat de Mar. Les seves músiques, que ens van acompanyar a tota una generació de nens i nenes, bevien de la música folk americana i també desvetllaven consciències. D'ell, dos temes: Vull ser lliure i La bicicleta. I també l'especial que, 25 anys després de la seva mort, li van dedicar els nostres amics d'Enderrock.
 ​Fes clic aquí per rebre'l