Jéssica Albiach: «Catalunya no pot ser solidària amb territoris que fan dúmping fiscal»

La campanya dels comuns s'ha centrat fins ara a situar-se com l'opció que pot ser capaç d'aconseguir que ERC i el PSC aparquin els vetos i facilitin una aliança d'esquerres a la Generalitat. Republicans i socialistes ho rebutgen, però En Comú Podem insisteix que la fórmula de Govern de Junts i ERC ha fracassat i que cal una alternativa a l'esquerra capaç de sortir de la crisi econòmica derivada de la Covid-19 amb polítiques "valentes" que blindin els serveis públics i l'estat del benestar. Es consideren un projecte "necessari" que ha d'estar en el futur Govern per resoldre els problemes dels ciutadans sense supeditar la qüestió social al debat nacional que pràcticament ha monopolitzat els últims anys.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, Albiach es referma en la proposta de la candidatura tot i ser molt crítica amb el PSC i el PSOE. Tanca la porta a futures enteses amb Junts i insisteix que la prioritat dels comuns en relació amb el procés és aconseguir l'alliberament dels presos per la via de l'indult o la reforma del codi penal, i lamenta que el PSOE no estigui "accelerant" tràmits en aquest sentit. Albiach també reivindica la importància de reactivar i de treballar en una addicional a la Constitució que reconegui la nacionalitat de Catalunya i un millor finançament. En aquest sentit, la candidata dels comuns remarca que no es pot ser "solidari amb altres territoris que practiquen el dúmping fiscal". 

- Han estat molt crítics amb la gestió que el Govern ha fet de la pandèmia. Què s'hauria fet diferent amb vostès a la Generalitat? 

- Som en una situació molt difícil i tots els governs han hagut de prendre decisions impopulars i complicades, i no seria honest començar a tirar-nos els plats pel cap. Sí que hi ha dos temes clau en què es podria haver afinat molt més. En el cas de la sanitat, hem vist externalitzacions de contractes, per exemple en el cas de Ferrovial. Aquests 18 milions s'haurien d'haver dedicat a reforçar la Primària, perquèen moltes ocasions són els que han estat fent la feina de rastrejar contactes. També estem pagant la sanitat privada més cara de tot l'Estat per cada pacient Covid derivat a les UCI. Es va aprovar una auditoria i el Govern encara no l'ha fet. També tenim situacions lamentables com les persones que estan al transport sanitari, que no han estat prioritàries en les vacunacions i tenen condicions de treball molt diferents en funció en funció de si estan contractats pel Departament o per l'empresa subcontractada. No s'està fent un ús eficient dels recursos a l'hora de destinar-los a la sanitat pública. 

Per altra banda, també hem vist el desgavell en les ajudes als autònoms. No entenem per què es va cessar la cúpula del departament de Treball i el conseller no va assumir cap responsabilitat en un departament que no s'ha caracteritzat per la seva bona gestió. Van arribar una setmana tard -i ara ho critica Junts a ERC com si no formessin part del Govern- a posar les residències sota el paraigua de Salut, veient que el 45% dels contagis era en residències. Aquests dos punts es podrien haver fet molt millor. 

Sobre la CUP i Borràs: "Seria la tercera vegada que investeixen un president -en aquesta cas una presidenta- de Junts i no han condicionat les polítiques del Govern"

- Han dit que no pactaran amb Junts i que el seu objectiu és que no governi la dreta. La música d'avui de Dolors Sabater dient que no investirà Laura Borràs, encara que després s'hagi esmenat, li sembla bé?

- Hem vist unes declaracions erràtiques de la CUP. No sabria dir-li quin és ara mateix el seu posicionament. Al debat de TVE vam sentir el senyor Riera dient que sí que volien fer un govern amb Junts i que la seva intenció era ser la consciència social del pròxim Govern. Em costa d'entendre. Seria la tercera vegada que investeixen un president -en aquest cas una presidenta- de Junts i no han condicionat les polítiques de l'executiu. En canvi, sí que han votat en contra dels pressupostos de l'Estat i en contra de la investidura de Pedro Sánchez, però mentrestant han investit president de Junts en diferents moments. No sabria què esperar de la CUP.

- Són l'únic partit que ha defensat un tripartit, però ni PSC ni ERC en volen sentir a parlar. És viable? 

- No he parlat de tripartit, això és una etiqueta dels mitjans. Hem de veure quina és la voluntat de la gent. La fórmula de Junts i ERC no funciona, i així ho reconeixen els mateixos socis de govern. La fórmula Frankenstein que proposa el senyor Aragonès és tapar el fracàs incloent en el Govern la CUP, els comuns i el PDECat. En el seu moment érem cinc! No es pot tapar un fracàs afegint actors quan hi ha un problema de base: no hi ha un model de país compartit. La suposada unitat de l'independentisme es va trencar fa temps i ara tenen projectes diferents en termes socials i nacionals.

"Pensar que la gent que venim de fora som colons o estem poc qualificats em sembla d'un nacionalisme excloent amb el qual no compartiré Govern"

L'única alternativa és una aliança de les esquerres. Quina ha de ser la fórmula? Hem d'esperar el resultat, però si hem pogut tirar endavant uns pressupostos generals amb ERC, també el govern de coalició a l'Estat, i a Barcelona estem aprovant amb ERC els pressupostos o polítiques d'habitatge, per què aquesta entesa no ens la mereixem també a Catalunya? No necessàriament repetint aquesta fórmula, però sí buscant una entesa.
 
- Salvador Illa proposa un govern només amb els comuns, però seria en minoria i necessitaria suports externs. En la lògica de la investidura d'Ada Colau a Barcelona amb els vots "gratis" de Valls, se sentirien còmodes si pogués ser amb vots de Vox o Ciutadans?

- L'única alternativa que hi ha al fracàs del Govern actual és un govern d'esquerres ampli. Per què ens hem de conformar amb un govern en minoria si podem tenir un govern fort? Són evidents les diferències que tenim amb el PSC i es veuen contínuament al govern central. Si no fos per nosaltres, segurament s'haurien retallat les pensions o no s'hauria apujat el salari mínim, i si fos per nosaltres estaríem votant per triar el cap d'Estat o investigant la corrupció de la monarquia. El PSC no només és monàrquic, sinó que no vol investigar-ne la corrupció. Amb totes les nostres diferències, ens hem de posar d'acord, i si ho hem pogut fer en altres llocs, també mereixem fer-ho a Catalunya.

- Per tant, acceptarien els vots de Vox o Ciutadans?

- És incompatible. Recordin l'acord de pressupostos que va fer Sánchez amb Ciutadans. No té res a veure amb l'acord que va fer amb Pablo Iglesias i la gent d'En Comú Podem. És incompatible, no perquè ho digui jo, ells mateixos han descartat aquesta opció. No és una alternativa real.

- Per què donen per bo que Junts és de dretes i el PSC d'esquerres? 

- No vull posar etiquetes. Algú que es denomina d'esquerres no tinc per què treure-li l'etiqueta. Sí que hem vist que el PSC canvia en funció de qui té al costat. Tinc claríssim que si el PSOE governés amb Ciutadans, que és el que volien bona part dels seus dirigents, farien unes polítiques radicalment diferents. El problema és que amb Junts no només no compartim model de país sinó que hi ha dos temes clau: la taula de diàleg, és l'única eina per resoldre el conflicte. No és la solució en si mateixa, però sí que la solució passa per la taula de diàleg, i Junts la dona per enterrada. I el segon són determinats comentaris i declaracions que per mi sobrepassen les línies vermelles acceptables. Pensar que la gent que venim de fora som colons o estem poc qualificats em sembla d'un nacionalisme excloent amb el qual no puc compartir-hi Govern.

- Fa referència a Joan Canadell. 

- Laura Borràs ha dit que era un cas aïllat, en el cas del senyor Sort, i que era un tema d'educació, però per mi és un tema profund sobre la identitat i el model de país cap a on volem anar. No és un cas aïllat, veiem que és un problema de diverses persones que formen part d'aquesta llista.

- Però vostès no posen pegues a governar amb perfils conservadors com Ramon Espadaler, número tres del PSC, també amb Nadia Calviño a Espanya o amb Albert Batlle a Barcelona. 

- No hi compartim posicionaments. Són notòries les nostres diferències amb la senyora Calviño o amb el senyor Espadaler, però insisteixo que hi ha línies vermelles que en el cas de Junts s'han sobrepassat i no és acceptable. 
 
- Són partidaris d'unes segones eleccions abans que facilitar un govern entre Junts i ERC?

- Els nostres diputats estan a disposició del canvi, no de que tot segueixi igual. No entendria que anéssim a una repetició electoral havent-hi una alternativa a una fórmula de govern que Junts i ERC reconeixen que no funciona. La mateixa senyora Borràs es desentén de les decisions que es prenen al Palau de la Generalitat, no entenc per què volen tornar a repetir una fórmula que ha fracassat.  

"No entendria que anéssim a una repetició electoral havent-hi una alternativa a una fórmula de govern que Junts i ERC reconeixen que no funciona"

- Vostès han deixat de defensar el referèndum?

- Som els que sempre hem defensat el referèndum. Ho hem fet fins i tot quan algunes forces polítiques deien que era una pantalla passada. Ho hem defensat a Catalunya, a Sevilla, a Madrid i a on calgui, ens doni vots o no ens en doni. Però ara mateix, la correlació de forces fa que el referèndum no es pugui celebrar de manera pactada, perquè el PSOE està tancat en banda. Fins que puguem celebrar el referèndum, que nosaltres portem al programa, ens hem de quedar de braços plegats o podem avançar en solucions?

Per a nosaltres és bàsic l'alliberament definitiu dels líders independentistes, en termes humanitaris i jurídics, perquè van retorçar el dret penal per fer una sentència que semblava una venjança, i també en termes polítics. No hi haurà veritable diàleg ni negociació fins que estiguin al carrer. Si ara mateix no podem celebrar el referèndum pactat, avancem en el blindatge de l'autogovern, mirem quines competències volem tenir. Reformem el sistema de finançament, que és injust i ens perjudica com a altres territoris. Nosaltres estem treballant amb companys de les Illes i el País Valencià per fer una proposta que faci justícia. 

- Però vostès fan acció política a favor de la república espanyola i la correlació de forces és exactament la mateixa que pel referèndum. Són més proactius per la primera que pel segon.

- Portem al programa el referèndum i el defensem. Pablo Iglesias es parteix la cara defensant l'existència d'exiliats polítics i del dret d'autodeterminació. No sé com es pot sostenir que som més proactius en la república espanyola que en el referèndum. Hem arrossegat el PSOE per tenir una taula de diàleg. A les últimes eleccions generals, Iglesias era l'únic que reconeixia que hi havia un conflicte entre Catalunya i Espanya, i no de convivència entre catalans com deia Pedro Sánchez. Hem aconseguit aliances amb forces com Bildu i ERC per crear aquest bloc històric progressista, que ha de garantir l'estabilitat de la legislatura per trobar solucions davant dels intents del PSOE per fer virar el partit cap a la dreta. No es pot qüestionar el nostre compromís en aquest sentit.

"S'ha de garantir que tots els ciutadans de l'Estat tenen els serveis bàsics coberts, però també hi ha d'haver una corresponsabilitat per no fer competència deslleial en el tema impositiu"

- En què s'ha de traduir la taula de diàleg? 

- En un acord que satisfaci els dos governs, entenent que hi haurà d'haver cessions a tots dos costats. L'acord hauria de ser votat pels catalans i les catalanes. També creiem que caldria treballar una addicional específica a la Constitució per recollir part d'aquest acord, el reconeixement nacional de Catalunya, la reforma del sistema de finançament amb una hisenda tributària pròpia, amb solidaritat però on es conservi l'ordinalitat. No hi pot haver solidaritat cap a altres territoris que fan dúmping fiscal. S'ha de garantir que tots els ciutadans de l'Estat tenen els serveis bàsics coberts, però també hi ha d'haver una corresponsabilitat per part dels ciutadans i dels governants per no fer competència deslleial en el tema impositiu, perquè al final els diners surten d'on surten. 
 
- En què ha canviat respecte als presos el govern del PSOE i Podem en comparació amb el del PP? 

- Estem vivint una situació molt frustrant. Ens ha costat moure el PSOE cap a posicions de diàleg. Finalment hem aconseguit la taula de diàleg, però hem vist que Junts no creia en aquest diàleg. Si volem que aquest mecanisme tingui èxit, hem d'entendre que això no vindrà d'un dia per l'altre ni poden tenir l'expectativa que s'ha de resoldre ja. I que no es pot utilitzar de manera partidista. S'ha de deixar marge i discreció perquè realment funcioni. Hem fet feina en el tema dels indults i la reforma del codi penal, però el PSOE -que busca el vot de Ciutadans- no està accelerant el procés tant com podria. És un tema que hem de treure de la campanya electoral: independentment del moment estem parlant de la vida de la gent i d'una fractura emocional que tenim com a país. Hem de treure-ho dels interessos partidistes i estar per sobre d'això. Les coses no van tan de pressa com ens agradaria, però crec que quan passi el 14-F s'accelerarà la resolució del conflicte pel que fa a l'alliberament dels presos.

"Estem vivint una situació molt frustrant. Ens ha costat moure el PSOE cap a posicions de diàleg"

- És a dir, la posició del PSOE respecte a l'indult i la reforma del codi penal és electoralista.

- Penso que el PSOE no està accelerant tot el que hauria d'accelerar aquests tràmits. 

- Però ho atribueix a criteris electorals, no a una qüestió de conviccions? 

- Si no, no ho entendria. Tenen moltes pressions internes perquè el PSOE té moltes ànimes i visions diferents sobre aquest tema, i qui ara mateix està al capdavant no és prou valent per a estar per sobre de les pressions. També hi ha un component electoralista, m'agradaria pensar que no és així, però si no no entenem que passin les setmanes i el PSOE no acceleri el procés.

- L'amnistia és viable? 

- No posarem a competir les diverses vies. Creiem que l'alliberament dels presos ha de ser el més ràpid possible, i la via més efectiva és l'indult i la reforma del codi penal. L'amnistia té connotacions polítiques diferents i interessants. Veurem quan registrin la llei d'amnistia al Congrés i quin és el text definitiu. Totes les vies són positives i necessàries.

- S'ha vist amb els presos? 

- Sí, amb Forcadell. L'he anat a veure un parell de vegades, és amb qui tenia més proximitat. Vaig anar al Suprem quan va començar el judici i també vaig estar amb Junqueras quan va venir a la comissió d'investigació sobre el 155.
 
- Es penedeix d'haver ensenyat el "no" el dia de la votació de la DUI al Parlament? 

- S'ha generat com una llegenda urbana al voltant del que va significar aquella votació. Votàvem suposadament una DUI, i dic suposadament perquè anava més recollit en l'exposició de motius que no pas en els punts que votàvem. Aquella votació no ha generat conseqüències penals a ningú, ni ningú va ser investigat per allò. Vam ser l'única força de l'oposició que es va quedar per votar, per lleialtat institucional i perquè sempre hem defensat que s'ha de poder parlar de tot al Parlament. Si mirem el resultat d'aquella votació, hi havia 10 vots en contra i dues abstencions, per tant algú de la bancada independentisme es va abstenir. 

- Un dels debats de la pandèmia ha estat la gestió dels serveis públics, especialment la sanitat i les residències. Quina posició teniu? Caldria internalitzar-los tots o més control? 

- Hi ha determinats serveis bàsics que no es poden externalitzar ni fer negoci. Educació, sanitat i residències ha de ser públic, amb personal públic. Per mi no és el mateix una empresa amb afany de lucre que una entitat, perquè sí que hi ha entitats del tercer sector que fan bona feina. Ho veiem per exemple en la lluita contra les violències masclistes. El model prioritari en les residències hauria de ser gestió pública i directa, en cap cas amb afany de lucre ni amb empreses que guanyin diners a costa dels nostres avis. També és important la modalitat del centre. Veiem veritables factories d'assistencialisme per a la nostra gent gran i nosaltres creiem que cal una atenció personalitzada en espais més petits amb personal sanitari que formi part de la plantilla estàndard del centre. També s'ha de garantir l'ajuda a domicili, parlar amb les persones afectades sobre si volen estar en un centre o a casa seva. 

- És possible reforçar l'estat del benestar i fer polítiques socials avançades amb un Tribunal Constitucional que tomba les lleis aprovades pel Parlament que podrien ser positives? 

- S'ha de fer. Sempre que es tracta d'ampliar drets no entenc que per un motiu competencial es tombin lleis que són en benefici de la ciutadania i per eixamplar les garanties de vida de la gent. Veiem partits que no tenen més proposta que la confrontació i la negativa i una cúpula judicial que ha de ser renovada de manera urgent, que té el mandat caducat i un biaix reaccionari i conservador. Enlloc d'ampliar res, prefereix entrar en un debat competencial. A Catalunya es va tirar endavant la regulació del preu de lloguer, i lluny de pensar en un debat competencial hem de pensar en com estenem aquest nou dret a la resta de ciutadans de l'Estat. 

- Abans parlàvem de la gestió de la pandèmia. Ha trobat a faltar una actitud més proactiva del govern espanyol per rescatar sectors afectats per la pandèmia? Els ERTO han estat importants, però autònoms o empresaris tenen problemes. 

- Hem d'insistir que el govern central ha de fer més i millor, però vull fer valdre que davant dels ERO de fa deu anys, aquest cop hem tingut ERTO, o davant l'acceleració de desnonaments, aquest cop hem tingut prohibició de desnonament i garantia de subministraments bàsics. La resposta ha estat diferent. Més de 725.000 persones s'han acollit als ERTO i també hi ha hagut ajudes als autònoms. Volem que el govern espanyol doni ajudes directes als autònoms, i estem treballant en aquest sentit, però ens trobem amb l'oposició de la senyora Calviño. Ara bé, el govern de la Generalitat pot fer dèficit fins al 2,2% (5.000 milions d'euros), més enllà dels 3.200 del fons Covid i els fons europeus, i veiem que té l'aixeta tancada. El Govern ha de ser valent i fer polítiques expansives, i nosaltres seguirem empenyent el govern central perquè la senyora Calviño i el sector del PSOE reticent es moguin. 

- Què proposen per la immersió lingüística? 

- No hi ha un problema amb la llengua. El model d'immersió ha funcionat i ha estat un èxit. S'equivoquen aquells que volen fer de la llengua un element de conflicte i atiar les discrepàncies. Tampoc és positiu que hi hagi qui intenti patrimonialitzar la llengua. La llengua és patrimoni de tots i s'ha de viure amb naturalitat. La immersió ha funcionat i no vull generar un conflicte on no n'hi ha. Ciutadans va néixer per això, però faríem bé de no donar-los protagonisme i continuar utilitzant la nostra llengua arreu. 
 
- Un dels problemes dels comuns és una certa falta d'arrelament territorial. A què es deu? Li han donat la volta? 

- Tenim sis anys. Amb dues eleccions el 2015, dues eleccions generals el 2016, eleccions el 2017... No ens han donat temps material! En sis anys pocs partits podrien tenir arrelament territorial, i depèn molt del territori. A Barcelona o a Terres de l'Ebre tenim arrelament. A les properes municipals tindrem lideratges arreu del territori.

"Ara ens adonem que hi ha debats importants que s'havien anat ajornant durant molt de temps. Ara ho tenim tot damunt la taula i ho hem de resoldre tot"

- Aquest partit nou s'assembla més a Iniciativa que a allò que semblava que havia de ser el moviment dels comuns? Penso en l'estructura territorial o en el discurs.

- Vinc de Podem i defenso el mateix des del primer dia. Jo defensava confluir orgànicament amb els comuns i continuo defensant polítiques socials, econòmiques, transformació del model productiu, béns comuns, radicalitat democràtica, lluita contra la repressió i diàleg per al conflicte territorial. No ens hem mogut. No sé què defensava exactament Iniciativa, però està clar que hi ha persones que venen d'Iniciativa, altres de Podem, dels moviments socials, sense cap partit... I hem fet una fórmula nova, un espai polític nou i permeable, que s'adapta als nous temps i dona resposta. Defensem el mateix de sempre i a vegades en solitari, com amb el referèndum. Sempre hem defensat blindar els serveis bàsics o una reforma verda i progressiva. No importa tant d'on vens si no cap a on vols anar. 

- Es veuen al futur Govern? 

- Som un projecte necessari i necessitem estar en el pròxim Govern. Podem ajudar a resoldre els problemes que hi ha damunt la taula. Hi ha gent que ho està passant fatal. Ara ens adonem que hi ha debats importants que s'havien anat ajornant durant molt de temps. Ara ho tenim tot damunt la taula i ho hem de resoldre tot. No es pot supeditar una cosa a l'altra.