Borràs contra la tempesta

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Laura Borràs declara aquest dilluns com a acusada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el tram final del judici per les irregularitats durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Fins ara, el judici no ha anat bé a la presidenta de Junts. La seva defensa no ha estat, malgrat els intents d'entrar al fons, capaç d'acreditar lawfare contra ella –per fer-ho cal alguna cosa més que comparar-la frívolament amb Lula– i tampoc s'ha pogut sostenir la idea de la suposada investigació prospectiva.

En canvi, sí que s'ha consolidat, a partir de les proves i de testimonis als quals no movia un interès concret, la idea que la presidenta del Parlament suspesa va donar instruccions sobre com fraccionar contractes i que va desoir els consells i arguments que li van transmetre funcionaris de la Institució. Ella intentarà defensar ara la seva innocència i invalidar els correus electrònics a Isaías Herrero, la principal prova incriminatòria contra ella.

Fa més de dos anys que vaig escriure que és possible que si Borràs no fos una líder destacada del moviment independentista no estigués en aquesta situació. És lícit pensar que ni la petició de penes hauria estat tan severa ni els tribunals, tant els ordinaris com el Suprem o el TSJC, perquè la seva condició d'aforada ha fet saltar la causa d'un a l'altre, haurien tingut tant d'interès a jutjar-la. Encaixaria amb el que hem vist aquests darrers anys en relació amb el procés i als seus líders, sotmesos a una maquinària de fang que amplificava o inventava les causes de corrupció.

Però que això pugui passar —o fins i tot que hagi passat— en forma d'un zel excessiu no és incompatible amb el fet que estiguem davant d'irregularitats, no implica que l'actuació de la líder de Junts no hagi estat prou exemplar si atenem a l'evolució del cas. Els Mossos, aleshores sota consellers de Junts i que van pilotar la investigació fins que una indiscreció de Borràs va fer que passés a la Guàrdia Civil, van detectar indicis d'irregularitats. Més tard les van acreditar la Sindicatura de Comptes als seus informes o funcionaris de la Generalitat en les seves declaracions davant del jutge.

Pressuposar que la Justícia no actua de forma independent i que no aplica la mateixa vara de mesurar no pot implicar tampoc que els independentistes no s'hi hagin de sotmetre. Proclamar que cap independentista pot estar segur de tenir un judici just a Espanya no pot equivaldre a concedir que cap independentista ha de ser jutjat o que no ha d'assumir-ne les conseqüències apartant-se dels càrrecs institucionals i de partit si és culpable. Com tampoc es pot presentar com a fet excepcional que els acusats pactin amb la Fiscalia per evitar penes de presó, com ha estat el cas i malgrat que això compliqui encara més les coses a Borràs, atrapada ara en una estratègia de defensa que l'obliga a negar qualsevol irregularitat, per petita que sigui.

És el mateix que van fer, incidint d'entrada en el mòbil polític mentre negaven la seva culpabilitat, Oriol Pujol pel cas de les ITV o Antoni Vives per Barcelona Regional. Finalment, i quan ja estaven fora de la política, tots dos van acabar admetent els delictes i pactant amb la Fiscalia una sortida personal més beneficiosa. Pujol encara està pendent del cas que afecta la seva família a l'Audiència Nacional i l'extinent d'alcalde Vives del cas del 3% per sobrecostos al túnel de les Glòries durant el mandat de Trias.

L'independentisme –en això va anar de bracet amb el 15-M– va presentar fa una dècada credencials per convertir-se en projecte majoritari deixant enrere les inèrcies i els vicis del passat, mostrant-se com a vehicle superador del règim del 78. I això era també passar pàgina de pràctiques corruptes. Es va assumir fins al punt que els escàndols van dur l'antiga CDC a dissoldre's, ja que l'oferta de foc nou era incompatible amb el cas Pujol, el cas Palau o el 3%.

El cas de Borràs té un impacte polític obvi, que va més enllà del debat que s'obrirà sobre la presidència del Parlament. Aquesta pot acabar en mans d'alguna formació minoritària o convertida en moneda de canvi en el mercat de Calaf de pactes postelectorals de les municipals entre Junts, ERC i el PSC. L'assumpte afecta, sobretot i en un moment molt oportú, els equilibris interns a Junts en plena operació de redefinició del projecte per la via dels fets i no de les ponències. El retorn de Trias i les seves bones perspectives, sumades al context advers per les vies unilaterals, han alimentat una revifada convergent que la defenestració de Borràs i l'èxit a Barcelona accelerarien. Una oportuna calçotada en donava ahir noves evidències d'aquesta remor de fons. 

Un escenari intern que, en plena ebullició de l'anomenada "llista cívica" de l'ANC, inquieta encara més dirigents més propers a Puigdemont i els emocionalment més distants de la tradició convergent. Jordi Turull està disposat a fer el que calgui perquè el partit no es trenqui –encara que posar-se de perfil en els debats interns el desdibuixi més– i una part vagi a parar a un quart espai que els drenaria suports. Altres, com Jaume Giró, corrien, com van fer moltes altres cares de l'espai postconvergent, aquesta setmana a fer-se fotos amb Andoni Ortuzar, líder del PNB, en un acte de La Vanguardia. Unes fotos que Giró i la resta d'exconsellers, llevat de Jordi Puigneró, no van voler fer-se amb Borràs a les portes del TSJC malgrat les crides del secretari general a no faltar-hi.

Borràs és la presidenta de Junts, però està cada cop més sola al partit (amb Francesc de Dalmases i Aurora Madaula no en té prou) i té complicat defensar la seva innocència. Té suports minvants a Junts i no n'ha aconseguit cap més enllà dels previsibles fora del partit malgrat la pressió a Òmnium o a ERC, blanc habitual de les seves crítiques i les del seu entorn.

Si és condemnada per corrupció, haurà de deixar la presidència del partit a no ser que la comissió de garanties, amb la que es va enfrontar per defensar el comportament de Dalmases al FAQS, concedeixi en una mena de judici paral·lel que és víctima de lawfare i que no cal que plegui. Els seus advocats, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, necessiten un miracle per evitar una condemna que fa uns mesos ella donava per feta i que, en cas de concretar-se, alterarà els equilibris a Junts.

» Avui també estarem pendents de la primera jornada del Mobile i el seu impacte dins i fora del recinte, de la moció de censura que Vox formalitza i de la conferència d'Isabel Díaz Ayuso, presentada per Albert Boadella, al dretà i elitista Círculo Ecuestre. A alguns dels seus admiradors catalans avui els tocarà amagar-se. 
 

---

Avui no et perdis

»Laura Borràs, moment crític: les ombres que sobrevolen la seva declaració; per Bernat Surroca.

»El judici a Borràs l'aïlla encara més dins de Junts; per Oriol March.

» Opinió: «Unitat de mesura de la destrucció potencial»; per Montserrat Tura.

» Jo competeixo: Salvador Illa o el retorn de Manel Vidal; per Modernet.

» Opinió: «Com mola el PNB»; per Joan Puigcercós.

» El pes del Mobile vist pels treballadors de serveis: entre l'«empenta útil» i l'impacte «sobrevalorat»; per David Cobo.

» Del 6G als hospitals del futur: totes les novetats del Mobile 2023.

» El viratge polític de Colau cap als grans congressos; Carme Rocamora.

» Entrevista a Josep Maria Ganyet: «Les dades s'han de regular com es fa amb les armes químiques»; per Pep Martí.

» L'Estat es queda curt amb l'impost a les energètiques: aquests són els beneficis de les grans companyies; per Irene Montagut i Lluís Girona.

» Opinió: «Un matí de febrer»; per Eduard Voltas.

» Clam multitudinari contra el Quart Cinturó tres dècades després; per Albert Hernàndez.

» Principi de setmana de ple hivern: pot nevar a nivell de mar.

» El Govern estudia buidar del tot el Pantà de Sau i transvasar l'aigua a Susqueda.

» Ripollet i Sorea no desfan l'empat per la gestió municipal de l'aigua; per Albert Hernàndez.

» Pastura de búfals per millorar la biodiversitat dels aiguamolls; per Arnau Urgell.

» Opinió: «Salvem «El meu avi»»; per Jordi Bianciotto.

» El Grafiti del brivall: Segreti; el relat de Francesc Viadel.

» Entrevista a Joan Pera: «Vaig inaugurar TV3, però he estat 30 anys sense sortir‑hi»; per Guillem Maneja.
 

---

 El passadís

Demà, l'abat de Montserrat, Manel Gasch, intervindrà al Cercle d'Economia per parlar sobre el passat, el present i el futur de l'abadia. L'acte ha generat expectació a l'entitat econòmica. Ha estat el monestir d'on ha sorgit la iniciativa per a la conferència del religiós. Gasch va ser elegit abat el setembre del 2021, després del llarg mandat de Josep Maria Soler. La seva elecció va ser interpretada com la victòria de la línia més progressista dins de la comunitat benedictina. Fill d'una família activa contra el franquisme, Gasch va ser un dels signants d'una carta de religiosos que defensava el referèndum l'1-O. Des de la seva elecció, ha mantingut un perfil públic baix, tot i la intensa agenda dels seus contactes amb sectors culturals i polítics de la societat catalana.

D'aquí l'interès de l'acte de dimarts, just dies després d'un acte que no el deu haver deixat indiferent: als afores del monestir aquest cap de setmana un grup de nostàlgics del franquisme, abillats amb la corresponent simbologia, es van concentrar per reivindicar el Terç de Montserrat i protestar contra la llei de Memòria, que va fer retirar l'estàtua del requetè de la cripta dels soldats catalans que van lluitar al bàndol franquista.

Vist i llegit

Suècia és un dels països occidentals que té relacions diplomàtiques més normalitzades amb Corea del Nord, el tancat règim estalinista de la dinastia Kim. De fet, sovint ha fet d'enllaç amb altres països amb els que estava en conflicte. Doncs malgrat això, els coreans estan en deute amb els suecs. Als anys setanta el règim va comprar a l'empresa sueca Volvo un miler de robustos cotxes per fer de taxi a Pyongyang. Mai els ha arribat a pagar malgrat que el deute, ara d'uns 300 milions, és encara vigent. La curiosa història l'explica Òscar Gelis, un periodista instal·lat a Copenhaguen, a La Vanguardia. Ho podeu llegir aquí. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1916, fa 107 anys, s'inaugurava la plaça de braus Monumental de Barcelona, la darrera que va funcionar a la ciutat. L'espectacle de tortura animal es va prohibir el juliol de 2010 malgrat que el Tribunal Constitucional va tornar-lo a autoritzar. La plaça, situada a la cruïlla de la Gran Via i el carrer Marina, va ser ampliada i remodelada per la gran afició als braus en aquella època i durant molts anys va conviure amb la de les Arenes, a la plaça Espanya, ara convertida en un centre comercial. La Monumental s'havia estrenat el 1914 amb el nom de El Sport. La darrera tarda de braus al recinte de Gran Via amb Marina es va omplir per veure el mediàtic José Tomás, Juan Mora i el català Serafín Marín. Al vídeo podeu veure l'ambient d'aquella tarda a l'exterior de la plaça, amb defensors i detractors dels toros. El grup Balañá, propietari del recinte, ha rebutjat tornar-hi a fer toros malgrat les peticions dels taurins i l'aixecament del veto del TC.

 L'aniversari

El 27 de febrer de l'any 1863 va nàixer a València el pintor Joaquim Sorolla, que va morir l'any 1923, a l'agost farà 100 anys. És el pintor de la llum. Als seus quadres se sovintegen les escenes costumistes i familiars i la llum és la gran protagonista. En aquest vídeo podeu veure una quarantena dels seus quadres amb música del pianista polonès Chopin.
 ​Fes clic aquí per rebre'l