El mapa dels acords d'ERC o de Junts amb el PSC: el doble que de governs independentistes

Els plens de constitució d'ajuntaments han confirmat aquest dissabte el que s'intuïa amb el degoteig d'anuncis d'acords dels dies anteriors: que el PSC ja és un potencial soci més de l'independentisme. Els vetos que fa quatre anys rebia a molts consistoris com a "partit del 155" han desaparegut a bona part del país fins al punt que, a aquells municipis mitjans i grans on era possible un acord entre Junts i ERC, ha acabat sent molt més habitual una entesa d'alguna d'aquestes forces amb els socialistes.

Es tracta de 67 municipis de més de 5.000 habitants en què alguna de les dues grans forces de l'independentisme havia guanyat sense majoria absoluta i, amb el suport de l'altra, podia haver-la assolit o acostar-s'hi o que, sense haver vençut, totes dues sumaven més de la meitat dels regidors. Tot i això, aquesta entesa només s'ha donat a 12 d'aquests ajuntaments -en un dels quals, amb un acord a tres amb el PSC-. En canvi, Junts ha pactat a 15 d'aquests consistoris amb els socialistes i ERC ho ha fet a 11. A la resta, han assolit acords amb altres forces o s'han limitat a votar els propis candidats.
 

La ciutat més gran en què ERC i Junts es van posar d'acord va ser Barcelona, si bé la jugada d'última hora del PSC, els comuns i PP va impedir que fructifiqués el govern compartit entre Xavier Trias i Ernest Maragall. Tot i això, els republicans sí que van investir Junts a Premià de Mar, Sils, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant o Valls, mentre que el suport contrari s'ha donat a Alcarràs, Altafulla, Caldes de Montbui o Solsona. També hi havia acord a Olot, tot i que el ple s'ha ajornat per decisió judicial.

Tot i això, ha estat més habitual veure pactes d'alguna d'aquestes dues formacions amb el PSC que entre ells. En el cas d'ERC, ha optat per governar amb els socialistes a Alella, Castelló d'Empúries, Llinars del Vallès, Manresa el Masnou. Junts ho ha fet a Begues, Cunit, la Garriga, Llagostera, Manlleu o Viladecavalls. En altres ocasions, aquests partits simplement han estat investits en solitari com a candidatura més votada o amb acords amb altres formacions, com la CUP, Ara Pacte Local independents o, fins i tot, el PP -Junts, a Calonge i Sant Antoni.

Els casos que més han molestat aquests partits, però, han estat als d'ajuntaments en què, malgrat que ERC o Junts hi són primera força, l'altra candidatura li ha pres l'alcaldia amb una coalició alternativa que sumava majoria absoluta. Els republicans l'han arrabassada als postconvergents a Bescanó, Cabrils, Masquefa, Montblanc i Tàrrega i, a més, ha cedit la d'Almacelles a Ara Pacte Local, la de les Borges Blanques a Borges per la República, la de les Franqueses del Vallès al PSC i la de Tortosa a Movem-PSC.

Al seu torn, Junts també ha participat d'acords a diverses bandes per evitar que els republicans, com a força més votada, assolissin l'alcaldia. L'han aconseguit per a si mateixos a l'Ametlla de Mar, Lliçà de Vall i Puigcerdà i ha permès que fos el PSC qui l'ostentés en lloc d'ERC a la Bisbal d'Empordà, Montgat i Roses. Fins i tot la CUP ha participat de jugades d'aquest tipus, ja que ha facilitat amb els seus vots que el cap de llista socialista de Sant Celoni fos investit, malgrat que Junts havia estat el primer partit al municipi.

Un cop constituïts els ajuntaments, els partits ara s'encaren a pactar els consells comarcals, que es voten en dues setmanes. ERC ja hi té majoria en solitari a tres i, en canvi, no suma prou amb Junts per governar a sis més. Als altres 31, però, un acord entre aquestes dues forces els permetria tenir-hi majoria. En concret, els republicans podrien facilitar la investidura als postconvergents a 18 comarques, mentre que, a les altres 13, l'entesa podria ser amb benefici invers. Per ara, Junts ja ha pactat amb el PSC al Montsià, on havia guanyat ERC, mentre que les dues forces independentistes sí que s'han entès al del Baix Empordà. L'acord que ultimaven al Ripollès, però, sembla que trontolla després del que va ocórrer a la seva capital.