De l'amenaça Madaula al meló de l'amnistia: què està passant a Junts?

Durant la negociació per la investidura de Pedro Sánchez, Junts va fer un esforç pràcticament militar de disciplina, silenci i seriositat. Hi van confluir dos motius: les consignes inamovibles de la direcció -que aspirava a evitar, com així va ser, un ball diari de declaracions sobre la relació incipient amb el PSOE- i el rol de lideratge incontestable de Carles Puigdemont des de Waterloo. Un cop rubricat l'acord amb els socialistes a Brussel·les, el soroll ha tornat a fer acte de presència a Junts. Primer va esclatar el cas d'Aurora Madaula, després va transcendir la denúncia per assetjament de Cristina Casol -ja expulsada del grup parlamentari- i, aquesta setmana, l'amnistia s'ha encallat al Congrés dels Diputats. Just l'endemà d'això, l'exconseller Miquel Sàmperdecidia donar-se de baixa del partit. Què està passant a Junts?


La direcció insisteix que la maquinària funciona, que està engreixada i que s'ha "recuperat l'ordre", i posa com a exemple l'últim consell nacional. L'informe del secretari general, Jordi Turull, va superar el 90% de vots a favor. I, en les consultes que es van fer posteriorment a la militància -per avalar l'aterratge ràpid a la militància de tots aquells que a les municipals van anar a candidatures de Junts sense ser-ne afiliats-, el resultat va ser diàfan a l'hora de fer costat a les propostes de la cúpula. Això no vol dir, però, que en el rerefons s'hi estiguin disputant batalles que tenen a veure, com és habitual, amb el xoc entre sectors. Això és tot el que hi ha en joc aquestes setmanes a Junts i com s'afronta de portes endins.
 

La denúncia de Casol

L'expulsió de la diputada afí a Laura Borràs, ara no adscrita, no ha tancat el serial. En una entrevista aquest dimecres al vespre al programa Més 3/24, Casol va denunciar l'existència de "masclisme molt agressiu", va anunciar que estriparia el carnet i va avançar que estava estudiant mesures legals per portar el partit als tribunals. Els màxims dirigents del grup parlamentari, en tot cas, minimitzen els fets denunciats, assenyalen que existeix "bon ambient" i posen l'accent en el fet que 26 diputats van deixar clar que "no volien treballar" amb la diputada lleidatana. A la direcció es van alçar 29 mans per expulsar-la del grup, i només vuit li van fer costat. Dins d'aquest grup s'hi trobava Borràs, que va apostar per una "reflexió".


 

El desenllaç del cas Madaula

Resolta -a mitges- la carpeta de Casol, en les properes setmanes s'espera que el Parlament es pronunciï sobre la denúncia interposada per Madaula, que a finals de novembre va denunciar l'existència de "violències silencioses". Quan es va debatre a l'executiva el cas de la seva companya, la secretària segona de la mesa -que està de baixa- va denunciar una "caça de bruixes". La gran majoria de diputats de Junts és crítica amb Madaula, de manera que s'espera un desenllaç similar al de Casol, tot i que caldrà esperar a la resolució del Parlament. Un veredicte que fos crític amb el grup parlamentari o que avalés el presumpte assetjament faria entrar la polèmica en una nova fase. Tant Madaula com Casol, per cert, van fer costat a Francesc de Dalmases, també afí a Borràs, quan va assetjar una periodista de TV3. Una conducta que aquests dies diversos dirigents de Junts han recordat en privat.
  

L'adeu de Miquel Sàmper

En paral·lel a l'expulsió de Casol i a la resolució de la denúncia de Madaula, La Vanguardia ha avançat aquest dijous que l'exconseller Miquel Sàmpers'ha donat de baixa de Junts. Sàmper formava part de la llista de Borràs -que el va proposar- i Turull en l'últim congrés, celebrat el juny del 2022 a Argelers, però no va entrar a l'executiva perquè, per fer-ho, hauria d'haver deixat el seu lloc a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) de la Generalitat. Fa un any va agafar les regnes de la defensa de l'exconseller -també terrassenc- Lluís Puig, que fins aquell moment havia confiat en Gonzalo Boye. La baixa de Sàmper arriba un dia després que Junts tombés la llei d'amnistia, la norma que en teoria hauria de permetre el retorn de Puig a Catalunya.


 

L'amnistia, negociació final

Quan dimarts Junts va tombar l'amnistia, que ara tornarà a la comissió de Justícia del Congrés, es va estendre entre la formació una certa sensació d'haver creuat una frontera d'aquelles que no se sap com tornar. Existeix el risc que el PSOE no accepti les esmenes sobre terrorisme i alta traïció que la formació de Puigdemont vol incloure, però de moment el partit està disposat a córrer-lo. La consigna és "o tots o ningú", com ha verbalitzat en més d'una ocasió Borràs, i cap a això va encaminada l'estratègia de Junts. La negociació, en tot cas, no té a veure només amb la desjudicialització: també està íntimament vinculada amb el paper de Junts a Madrid. I, per descomptat, amb la competició permanent amb ERC, que sí que va votar a favor de l'amnistia. D'aquí a un mes se sabrà si la legislatura espanyola té recorregut.


 

El debat del candidat

No és urgent, però ho començarà a ser. Puigdemont serà el cap de cartell a les europees, i la direcció vol que també ho sigui al Parlament, però dependrà d'ell i només d'ell. A banda, el seu entorn assenyala que la decisió es prendrà a última hora. Tenint en compte que el calendari de l'amnistia s'ha ajornat, el més probable és que Turull no s'hi pugui presentar -encara està inhabilitat per l'1-O-, i això obre encara més les opcions de Josep Rull, exconseller de Territori i que ja no té limitacions legals per ser cap de cartell. Qui segur que no ho serà és Borràs, condemnada pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Una circumstància que, en privat, més d'un dirigent celebra des que han pujat de to els casos de Casol i de Madaula.