15
d'octubre
del
2023
En plena voràgine després dels resultats del 23-J, un dirigent de Junts es feia aquesta pregunta en veu baixa: "I això en quina reunió executiva ho hem votat?". Es referia al paper de màxim -i pràcticament únic- protagonista de Carles Puigdemont en la negociació incipient, ara consolidada, entre el partit i l'entorn de Pedro Sánchez. El mateix dirigent consultat per Nació ressaltava que Puigdemont, en el congrés celebrat fa poc més d'un any a Argelers, va decidir apartar-se de la presidència de Junts i que, per tant, havia fet un pas enrere definitiu en el dia a dia del partit. El rol decisiu en la investidura de Sánchez, però, ha fet tornar l'expresident de la Generalitat a l'aparador, i està gestionant amb hermetisme les negociacions acompanyat del seu nucli dur polític i també legal, amb Gonzalo Boye com a principal suport en ple debat sobre l'amnistia. Un cop més, a Junts es torna a fer servir aquella frase que tan agrada a l'entorn de Puigdemont: "No és que hagi tornat, és que mai ha acabat de marxar del tot".
I com es porten les noves circumstàncies en el dia a dia del partit? Són diversos els consultats que no només avalen que l'expresident porti les regnes, sinó que ho prefereixen perquè això limita molt el soroll intern i garanteix que les converses puguin arribar a bon port. "Si fem com sempre, amb entrevistes per aquí i per allà, seria impossible de gestionar", raona un dirigent. En canvi, també hi ha veus -sempre emmarcades dins del sector més pragmàtic, normalment arrenglerat al costat del secretari general Jordi Turull, també implicat a fons en les converses amb el PSOE- que, tot i respectar el paper protagonista de Puigdemont, també posen de manifest que no forma part de l'executiva i que no està fent rendició de comptes intern.
No és la primera vegada, en tot cas, que el paper de l'expresident és bàsic en qüestions rellevants dins del partit des que va deixar d'ocupar-ne la cúpula. En les converses que es van obrir després de les eleccions municipals per constituir les diputacions, la veu de Puigdemont va ser fonamental perquè no s'arribessin a acords amb el PSC. En alguns ens supramunicipals, com és el cas de Tarragona, són diverses les veus de Junts que indiquen que l'acord amb els socialistes estava "tancat" -fins i tot s'havia explicat en aquests termes en executives territorials-, però finalment es va fer marxa enrere. Al final va ser ERC qui, tant a Tarragona com a Lleida, va acabar pactant amb el PSC i estenent, així, el poder arreu del territori.
També existeixen quadres -així ho testimonien diversos dirigents consultats- que exposen la diferència de criteri exhibida en els últims mesos en matèria d'aliances. L'exemple principal és que després de les municipals es va tancar la porta a aliances estables amb els socialistes i ara s'hi està negociant la investidura de Sánchez al Congrés. La justificació de Puigdemont i el seu entorn és que no es tracta d'una tria ordinària en el marc del dia a dia de la política espanyola, sinó una oportunitat d'or, única, per posar les bases de la resolució del conflicte. L'expresident, de fet, fa servir l'expressió "acord històric" per definir l'objectiu. Una definició, per cert, que també utilitza Jaume Asens, negociador de Sumar i ben connectat amb Waterloo.
Quin futur espera a Puigdemont en cas de ser amnistiat? Interlocutors que han estat amb ell les últimes setmanes assenyalen que ja està "en mentalitat de retorn". Al paper polític de Turull s'hi suma el de Boye, a qui s'ha encarregat vetllar pel perímetre d'una amnistia que el PSOE ja té damunt la taula. No és la primera vegada que l'equip legal del líder moral de Junts explora les condicions d'un possible retorn, perquè ja ho va fer abans de les eleccions del 21 de desembre del 2017, en ple terrabastall per la declaració d'independència i l'aplicació del 155. En aquella ocasió es van produir contactes per explorar la possibilitat que Puigdemont trepitgés Catalunya abans que acabés la campanya electoral, però finalment es va descartar aquesta opció.
En cas de poder tornar en llibertat i de manera definitiva, i de poder-se presentar a les eleccions com si res hagués passat, cinc dirigents consultats per Nació indiquen que està més a prop de repetir com a candidat al Parlament Europeu -es va guanyar l'escó en les eleccions del 2019 gràcies a un resultat esclatant, amb més d'un milió de vots- que no pas de tornar a la Generalitat, espai que va deixar el 2017 en marxar a l'exili sense desplegar la DUI. Junts no té candidat definit a Catalunya, tenint en compte que Laura Borràs, cap de cartell el 2021 i amb poc protagonisme en les negociacions obertes a Madrid, està condemnada per corrupció. Una de les opcions més sòlides en clau interna és la de Josep Rull, exconseller de Territori, expres polític i ara president del consell nacional de Junts. Ja no està inhabilitat pel Tribunal Suprem.
Per arribar aquí, però, encara cal passar unes quantes pantalles, cap d'elles tan fonamental com la investidura de Sánchez. No es descarta que, com va passar amb Oriol Junqueras aquest dimecres, el líder del PSOE es posi en contacte amb el cap de files de Junts. Es dona per fet, a banda, que Puigdemont rebrà la visita física de Santos Cerdán, secretari d'organització dels socialistes, a Brussel·les. Un dels objectius de l'expresident en aquesta negociació era ser reconegut com a interlocutor vàlid, i l'ha acomplert amb escreix. Una de les demandes que més està costant d'encaixar per part del PSOE és la del mediador, però en els últims dies ni tan sols Salvador Illa, primer secretari del PSC, l'ha volgut descartar en públic. La negociació, ara sí, encara les setmanes decisives amb la data límit del 27 de novembre al calendari.
I com es porten les noves circumstàncies en el dia a dia del partit? Són diversos els consultats que no només avalen que l'expresident porti les regnes, sinó que ho prefereixen perquè això limita molt el soroll intern i garanteix que les converses puguin arribar a bon port. "Si fem com sempre, amb entrevistes per aquí i per allà, seria impossible de gestionar", raona un dirigent. En canvi, també hi ha veus -sempre emmarcades dins del sector més pragmàtic, normalment arrenglerat al costat del secretari general Jordi Turull, també implicat a fons en les converses amb el PSOE- que, tot i respectar el paper protagonista de Puigdemont, també posen de manifest que no forma part de l'executiva i que no està fent rendició de comptes intern.
No és la primera vegada, en tot cas, que el paper de l'expresident és bàsic en qüestions rellevants dins del partit des que va deixar d'ocupar-ne la cúpula. En les converses que es van obrir després de les eleccions municipals per constituir les diputacions, la veu de Puigdemont va ser fonamental perquè no s'arribessin a acords amb el PSC. En alguns ens supramunicipals, com és el cas de Tarragona, són diverses les veus de Junts que indiquen que l'acord amb els socialistes estava "tancat" -fins i tot s'havia explicat en aquests termes en executives territorials-, però finalment es va fer marxa enrere. Al final va ser ERC qui, tant a Tarragona com a Lleida, va acabar pactant amb el PSC i estenent, així, el poder arreu del territori.
Carles Puigdemont i Jordi Turull, a Brussel·les en una imatge d'arxiu. Foto: Junts
També existeixen quadres -així ho testimonien diversos dirigents consultats- que exposen la diferència de criteri exhibida en els últims mesos en matèria d'aliances. L'exemple principal és que després de les municipals es va tancar la porta a aliances estables amb els socialistes i ara s'hi està negociant la investidura de Sánchez al Congrés. La justificació de Puigdemont i el seu entorn és que no es tracta d'una tria ordinària en el marc del dia a dia de la política espanyola, sinó una oportunitat d'or, única, per posar les bases de la resolució del conflicte. L'expresident, de fet, fa servir l'expressió "acord històric" per definir l'objectiu. Una definició, per cert, que també utilitza Jaume Asens, negociador de Sumar i ben connectat amb Waterloo.
Quin futur espera a Puigdemont en cas de ser amnistiat? Interlocutors que han estat amb ell les últimes setmanes assenyalen que ja està "en mentalitat de retorn". Al paper polític de Turull s'hi suma el de Boye, a qui s'ha encarregat vetllar pel perímetre d'una amnistia que el PSOE ja té damunt la taula. No és la primera vegada que l'equip legal del líder moral de Junts explora les condicions d'un possible retorn, perquè ja ho va fer abans de les eleccions del 21 de desembre del 2017, en ple terrabastall per la declaració d'independència i l'aplicació del 155. En aquella ocasió es van produir contactes per explorar la possibilitat que Puigdemont trepitgés Catalunya abans que acabés la campanya electoral, però finalment es va descartar aquesta opció.
En cas de poder tornar en llibertat i de manera definitiva, i de poder-se presentar a les eleccions com si res hagués passat, cinc dirigents consultats per Nació indiquen que està més a prop de repetir com a candidat al Parlament Europeu -es va guanyar l'escó en les eleccions del 2019 gràcies a un resultat esclatant, amb més d'un milió de vots- que no pas de tornar a la Generalitat, espai que va deixar el 2017 en marxar a l'exili sense desplegar la DUI. Junts no té candidat definit a Catalunya, tenint en compte que Laura Borràs, cap de cartell el 2021 i amb poc protagonisme en les negociacions obertes a Madrid, està condemnada per corrupció. Una de les opcions més sòlides en clau interna és la de Josep Rull, exconseller de Territori, expres polític i ara president del consell nacional de Junts. Ja no està inhabilitat pel Tribunal Suprem.
Per arribar aquí, però, encara cal passar unes quantes pantalles, cap d'elles tan fonamental com la investidura de Sánchez. No es descarta que, com va passar amb Oriol Junqueras aquest dimecres, el líder del PSOE es posi en contacte amb el cap de files de Junts. Es dona per fet, a banda, que Puigdemont rebrà la visita física de Santos Cerdán, secretari d'organització dels socialistes, a Brussel·les. Un dels objectius de l'expresident en aquesta negociació era ser reconegut com a interlocutor vàlid, i l'ha acomplert amb escreix. Una de les demandes que més està costant d'encaixar per part del PSOE és la del mediador, però en els últims dies ni tan sols Salvador Illa, primer secretari del PSC, l'ha volgut descartar en públic. La negociació, ara sí, encara les setmanes decisives amb la data límit del 27 de novembre al calendari.