Periòdicament, es donen a conèixer (en contra de la voluntat dels seus autors), l'ús de trols (comptes suposadament anònims, gestionats per militants o dirigents polítics amb intencionalitat política de llançar missatges contra els adversaris), bots (comptes programats per publicar contingut que contribueixi a modificar la conversa en una xarxa social), o la compra de seguidors falsos (que, evidentment, mai els votaran), per part de diferents líders (o entorns), partits o candidats... en una fórmula que, si repassem l'hemeroteca, quasi mai ha resultat victoriosa per a qui l'ha dut a terme. Però, si no és així, com es fa una bona campanya política, a prop o lluny de les eleccions?
Les campanyes polítiques a les xarxes socials (bé sigui per a un municipi, regió o Estat) es basen en, com a mínim, dues normes o pilars fonamentals: els missatges personalitzats, i en el foment de la participació / atenció ciutadana.
Els tuits no caminen sols pel carrer, ni les històries d'Instagram, ni les publicacions a qualsevol xarxa social. En un context de democratització / atomització (utilitzi's el verb que es prefereixi) de les fonts d'informació, i on tots som emissors i receptors alhora d'una quantitat inabastable de missatges al dia, la nostra publicació amb un missatge polític adreçat a un públic, o tema concret, no arribarà "per art de màgia", als potencials electors i, molt menys, garantint l'atenció suficient per part d'aquests, a simple cop de tuit. És per això que totes les xarxes socials disposen d'eines de publicitat microsegmentada on, per un preu relativament econòmic, podem fer que el nostre missatge polític concret arribi exactament a la gent a qui ens volem adreçar, i no només això, sinó que podem garantir també l'atenció per part de l'elector (i la repetició del missatge), i aportant dades i estadístiques concretes.
Si cada elector té interessos diferents (per raó d'edat, gènere, territori, professió, aficions...), no podem pretendre oferir missatges iguals per a tothom. Ans al contrari, com més personalitzats siguin els missatges polítics, més eficàcia tindran. Un concepte que ja fa anys que s'aplica en el món privat, però encara està gairebé per descobrir en l'àmbit públic / polític.
Però fer una campanya no és només fer publicitat ben feta. Ans al contrari, fer molts anuncis, per ben fets i segmentats que estiguin, sense llegir, prendre nota, respondre o interactuar amb l'usuari al qual, ens "colem" al seu mòbil, servirà de ben poc. Les xarxes socials ens ofereixen moltes eines per fomentar la participació política, per apropar a la ciutadania i als seus representants, o per crear comunitat amb actes virtuals de forma molt més massiva, directa i senzilla que les eines clàssiques de participació física o presencial. O dit d'una altra manera, les xarxes socials també serveixen per millorar la qualitat democràtica, lluitar contra la desafecció política i millorar el sistema de govern i representatiu.
És per això que, si els partits polítics i candidats que utilitzen els trols, bots, o compren seguidors "a granel" per fer créixer artificialment el nombre de seguidors de les seves xarxes socials, utilitzessin com a mínim aquestes dues eines fonamentals per fer campanyes polítiques, no només obtindrien molts millors resultats en les seves candidatures, sinó que també contribuirien a una millora de la qualitat democràtica i lluitarien contra la desafecció política, en benefici de totes i tots.
Les campanyes polítiques a les xarxes socials (bé sigui per a un municipi, regió o Estat) es basen en, com a mínim, dues normes o pilars fonamentals: els missatges personalitzats, i en el foment de la participació / atenció ciutadana.
Els tuits no caminen sols pel carrer, ni les històries d'Instagram, ni les publicacions a qualsevol xarxa social. En un context de democratització / atomització (utilitzi's el verb que es prefereixi) de les fonts d'informació, i on tots som emissors i receptors alhora d'una quantitat inabastable de missatges al dia, la nostra publicació amb un missatge polític adreçat a un públic, o tema concret, no arribarà "per art de màgia", als potencials electors i, molt menys, garantint l'atenció suficient per part d'aquests, a simple cop de tuit. És per això que totes les xarxes socials disposen d'eines de publicitat microsegmentada on, per un preu relativament econòmic, podem fer que el nostre missatge polític concret arribi exactament a la gent a qui ens volem adreçar, i no només això, sinó que podem garantir també l'atenció per part de l'elector (i la repetició del missatge), i aportant dades i estadístiques concretes.
Si cada elector té interessos diferents (per raó d'edat, gènere, territori, professió, aficions...), no podem pretendre oferir missatges iguals per a tothom. Ans al contrari, com més personalitzats siguin els missatges polítics, més eficàcia tindran. Un concepte que ja fa anys que s'aplica en el món privat, però encara està gairebé per descobrir en l'àmbit públic / polític.
Però fer una campanya no és només fer publicitat ben feta. Ans al contrari, fer molts anuncis, per ben fets i segmentats que estiguin, sense llegir, prendre nota, respondre o interactuar amb l'usuari al qual, ens "colem" al seu mòbil, servirà de ben poc. Les xarxes socials ens ofereixen moltes eines per fomentar la participació política, per apropar a la ciutadania i als seus representants, o per crear comunitat amb actes virtuals de forma molt més massiva, directa i senzilla que les eines clàssiques de participació física o presencial. O dit d'una altra manera, les xarxes socials també serveixen per millorar la qualitat democràtica, lluitar contra la desafecció política i millorar el sistema de govern i representatiu.
És per això que, si els partits polítics i candidats que utilitzen els trols, bots, o compren seguidors "a granel" per fer créixer artificialment el nombre de seguidors de les seves xarxes socials, utilitzessin com a mínim aquestes dues eines fonamentals per fer campanyes polítiques, no només obtindrien molts millors resultats en les seves candidatures, sinó que també contribuirien a una millora de la qualitat democràtica i lluitarien contra la desafecció política, en benefici de totes i tots.