Ara fa dos mesos es tancava l'acord perquè Elon Musk es convertís en el nou propietari únic de Twitter, en un sonat litigi que va durar mesos, sota dues grans promeses: convertir aquesta xarxa social en el baluard mundial de la llibertat d'expressió, i en fer rendible (econòmicament) l'empresa.
En l'àmbit de la llibertat d'expressió les decisions han sigut prou contundents: restablir els comptes suspesos pels anteriors administradors (especialment des d'una òptica conservadora), dissoldre els consells d'ètica, moderació i assessorament de polítiques ètiques de la companyia i, és clar, suspendre alguns dels comptes crítics amb el nou propietari, i posar traves per a la difusió de Mastodon, una potencial xarxa social competidora, dins de Twitter. Vet aquí el baluard de la llibertat d'expressió.
Pel que fa al compte de resultats, els números no es poden manipular i aquí sorgeixen dubtes sobre quina serà la viabilitat financera futura de Twitter. Per bé que, tal com han apuntat força experts, Elon Musk no busca amb la compra de Twitter un retorn estrictament de beneficis econòmics, sinó també en termes reputacionals i d'influència, cosa que ja està aconseguint de forma innegable.
Al món hi ha 1.300 milers de milions de comptes de Twitter, però només 436 milions són usuaris actius mensuals (és a dir, comptes que com a mínim són utilitzats un cop al mes), enfront dels 2.910 de Facebook, 2.562 de YouTube, 2.000 de Whatsapp, 1,478 d'Instagram o 1.000 milions de TikTok. Però si ens fixem en els usuaris que usen cada xarxa diàriament la xifra cau fins als 237 milions d'usuaris diaris, pels 1.984 milions diaris de Facebook.
Des de la seva fundació, l'any 2006, Twitter només ha generat beneficis als anys 2018 i 2019, en un model d'ingressos basat en la publicitat (el 88% dels seus ingressos) i la venda de dades (és a dir, la venda de tuits de forma massiva per poder-hi fer estudis, escolta activa, etc., amb un 12% dels ingressos anuals). A més, a diferència d'altres xarxes socials, on la generació de continguts està molt més repartida, a Twitter, només el 10% dels usuaris publiquen el 90% dels continguts diaris, fet que explica, què 391 milions de comptes de Twitter (un 30%) tinguin exactament 0 seguidors.
Probablement, per les moltes (i contradictòries) pistes que ens va deixant Elon Musk, el Twitter del futur s'assemblarà força a LinkedIn, sobretot en dos aspectes: una xarxa social relativament petita, hiperespecialitzada i no basada en la publicació i interacció amb el contingut audiovisual, i pel model freemium, és a dir, la combinació d'una opció bàsica gratuïta, amb serveis de pagament mitjançant quota mensual, com ofereix la xarxa social professional propietat de Microsoft.
Finalment, l'altre aspecte sobre el qual caldrà reflexionar és: quin serà el paper del nou Twitter (fins ara una xarxa social hiperespecialitzada en l'àmbit del periodisme i la política), en un context d'un biaix editorial del seu propietari (que a més, al no ser una empresa cotitzada a borsa no s'ha de sotmetre a requisits estrictes d'informació pública, transparència i control extern). I quan campanya electoral rere campanya electoral es demostra que a l'hora de prioritzar recursos per aconseguir persuadir als votants, és millor optar per xarxes socials basades en els continguts audiovisuals, la interacció i la missatgeria, els directes, la participació i... és clar, amb molta major audiència (Twitter ocupa el 5è lloc en el podi de les xarxes socials amb major ús mensual a l'Estat Espanyol). Però això ja seria especular.
En l'àmbit de la llibertat d'expressió les decisions han sigut prou contundents: restablir els comptes suspesos pels anteriors administradors (especialment des d'una òptica conservadora), dissoldre els consells d'ètica, moderació i assessorament de polítiques ètiques de la companyia i, és clar, suspendre alguns dels comptes crítics amb el nou propietari, i posar traves per a la difusió de Mastodon, una potencial xarxa social competidora, dins de Twitter. Vet aquí el baluard de la llibertat d'expressió.
Pel que fa al compte de resultats, els números no es poden manipular i aquí sorgeixen dubtes sobre quina serà la viabilitat financera futura de Twitter. Per bé que, tal com han apuntat força experts, Elon Musk no busca amb la compra de Twitter un retorn estrictament de beneficis econòmics, sinó també en termes reputacionals i d'influència, cosa que ja està aconseguint de forma innegable.
Al món hi ha 1.300 milers de milions de comptes de Twitter, però només 436 milions són usuaris actius mensuals (és a dir, comptes que com a mínim són utilitzats un cop al mes), enfront dels 2.910 de Facebook, 2.562 de YouTube, 2.000 de Whatsapp, 1,478 d'Instagram o 1.000 milions de TikTok. Però si ens fixem en els usuaris que usen cada xarxa diàriament la xifra cau fins als 237 milions d'usuaris diaris, pels 1.984 milions diaris de Facebook.
Des de la seva fundació, l'any 2006, Twitter només ha generat beneficis als anys 2018 i 2019, en un model d'ingressos basat en la publicitat (el 88% dels seus ingressos) i la venda de dades (és a dir, la venda de tuits de forma massiva per poder-hi fer estudis, escolta activa, etc., amb un 12% dels ingressos anuals). A més, a diferència d'altres xarxes socials, on la generació de continguts està molt més repartida, a Twitter, només el 10% dels usuaris publiquen el 90% dels continguts diaris, fet que explica, què 391 milions de comptes de Twitter (un 30%) tinguin exactament 0 seguidors.
Probablement, per les moltes (i contradictòries) pistes que ens va deixant Elon Musk, el Twitter del futur s'assemblarà força a LinkedIn, sobretot en dos aspectes: una xarxa social relativament petita, hiperespecialitzada i no basada en la publicació i interacció amb el contingut audiovisual, i pel model freemium, és a dir, la combinació d'una opció bàsica gratuïta, amb serveis de pagament mitjançant quota mensual, com ofereix la xarxa social professional propietat de Microsoft.
Finalment, l'altre aspecte sobre el qual caldrà reflexionar és: quin serà el paper del nou Twitter (fins ara una xarxa social hiperespecialitzada en l'àmbit del periodisme i la política), en un context d'un biaix editorial del seu propietari (que a més, al no ser una empresa cotitzada a borsa no s'ha de sotmetre a requisits estrictes d'informació pública, transparència i control extern). I quan campanya electoral rere campanya electoral es demostra que a l'hora de prioritzar recursos per aconseguir persuadir als votants, és millor optar per xarxes socials basades en els continguts audiovisuals, la interacció i la missatgeria, els directes, la participació i... és clar, amb molta major audiència (Twitter ocupa el 5è lloc en el podi de les xarxes socials amb major ús mensual a l'Estat Espanyol). Però això ja seria especular.