Aquesta setmana, a Catalunya, ressona amb força el nom del president andalús, Juanma Moreno, amb motiu de la supressió de l'impost de patrimoni a la comunitat autònoma més poblada de l'Estat, i de la seva referència per atreure a famílies (patrimonis) catalanes benestants en una mena de competència fiscal entre territoris. Però més enllà de la política fiscal, de la ideologia o de l'oportunitat política d'unes declaracions, aquells qui ens dediquem a la comunicació política, sí que tenim motius per tenir enveja sana del govern i del PP andalús i del seu president al capdavant. Per què?
Recordem que a les anteriors eleccions andaluses, celebrades el 2018, el PP (que llavors estrenava com a candidat a Juanma Moreno), va obtenir els pitjors resultats (26 de 109 diputats) de la història dels conservadors a Andalusia. Tot i això, la suma de PP, Ciutadans i el suport extern de VOX feia possible la investidura del primer president conservador andalús des de la transició. Menys de quatre anys després, el mateix partit i el mateix candidat aconseguiria resultats (58 diputats, 3 per sobre de la majoria absoluta), només equiparables a les millors èpoques de l'abans totpoderós PSOE andalús. Com ho van obtenir?
L'estratègia del PP a Andalusia (a diferència d'altres territoris) i molt especialment del seu president, s'ha basat en un full de ruta de 7 punts que s'han mantingut inalterables al llarg de tota la legislatura, aplicant una recepta senzilla, efectiva i molt disciplinada per part de tot l'equip.
1. Un missatge polític basat a apel·lar contínuament a la moderació i al "votant temperat", afavorint el diàleg amb els grups polítics de l'oposició, amb l'objectiu de provocar el mínim rebuig possible als votants que fan de frontera amb altres partits (una estratègia similar a la que utilitza Salvador Illa aquí a Catalunya, per cert), i facilitar-ne el transvasament cap al PP andalús.
2. Una intensíssima agenda territorial amb, com a mínim, una visita territorial cada dos dies, sent habituals les setmanes que es convoquen dos Consells Executius, molts d'ells itinerants per les 8 províncies andaluses. A més, a cada visita sempre hi havia un element fix: quina és la inversió de la Junta en aquell territori, i quan feia de la darrera visita del president allà.
3. Una comunicació estudiada, professional i destinant-hi recursos, amb actes fets a mida, amb teleapuntador, on el lloc és el missatge, i on tot allò que s'anuncia està imprès físicament al voltant de l'orador perquè quedi plasmat en qualsevol suport gràfic (importantíssim en una època on prestem poca atenció a les notícies, les mirem sense àudio, consumim només fotografies, etc.).
4. Aposta sense precedents per les xarxes socials, tant en inversió publicitària (no hi ha millor plataforma per fer arribar missatges específics a col·lectius concrets), com amb la retransmissió en directe dels esdeveniments via xarxes (en un context on cada cop consumim més contingut en streaming a les xarxes socials, per què no també emetre els actes polítics dels candidats?).
5. Sempre rodejat de gent: o el que és el mateix, millor menys actes, però tenint temps de saludar a tothom i dedicant-hi temps a la gent, i aprofitar-ho per generar i publicar contínuament fotos i vídeos del president / candidat rodejat d'electors (fins al punt de dedicar-hi un equip específicament a això). Així s'aconsegueix l'efecte bandwagon o arrossegament, és a dir, transmetre la percepció de ser l'opció guanyadora / de moda, per tal de fomentar el transvasament de vot cap a la teva opció.
6. Mobilització: des del mateix candidat fent trucades de telèfon al cotxe entre acte i acte, fins als cartells situats a les carreteres de camí a les principals platges d'Andalusia amb un missatge que no necessita gaires explicacions "días de playa hay muchos, pero sólo uno para seguir avanzando" (recordem que les eleccions van ser un calorós diumenge 19 de juny), passant per la creació d'un canal de Whatsapp
7. Evitar passi el que passi les interferències, tant pel que fa als missatges dels diferents candidats al parlament andalús no aprovats pel Comitè de Campanya, com la reducció al mínim de la presència de la resta de dirigents del PP autonòmics i estatals (en un partit molt acostumat a fer campanya enviant-hi a tots els barons a tot arreu, a diferència del PSOE, per exemple) que puguin donar un caire "massa nacional" a la campanya, diluint el missatge, mobilitzant al votant rival i frenant el transvasament massiu de votants cap al PP que des de feia setmanes es detectava per part de la campanya de Juanma Moreno.
La campanya del PP a les eleccions andaluses ha sigut una lliçó de comunicació política, on el partit i el candidat han entès la importància de l'assessorament professional en aquest àmbit (amb força accent català, per cert), de com ha canviat la forma de fer campanya i de quines són les noves eines de comunicació, interacció i de difusió més eficaces en l'època post-Covid. De fet, la mateixa signatura del decret llei de supressió de l’impost de successions s’ha fet amb un acte al més pur estil EUA, en un escenari amb el president firmant en bolígraf la llei, rodejat del seu equip i, és clar, amb l’eslògan Andalucía baja impuestos imprès ben gran. Perquè una imatge val més que mil paraules, o que un tall d’àudio
Recordem que a les anteriors eleccions andaluses, celebrades el 2018, el PP (que llavors estrenava com a candidat a Juanma Moreno), va obtenir els pitjors resultats (26 de 109 diputats) de la història dels conservadors a Andalusia. Tot i això, la suma de PP, Ciutadans i el suport extern de VOX feia possible la investidura del primer president conservador andalús des de la transició. Menys de quatre anys després, el mateix partit i el mateix candidat aconseguiria resultats (58 diputats, 3 per sobre de la majoria absoluta), només equiparables a les millors èpoques de l'abans totpoderós PSOE andalús. Com ho van obtenir?
L'estratègia del PP a Andalusia (a diferència d'altres territoris) i molt especialment del seu president, s'ha basat en un full de ruta de 7 punts que s'han mantingut inalterables al llarg de tota la legislatura, aplicant una recepta senzilla, efectiva i molt disciplinada per part de tot l'equip.
1. Un missatge polític basat a apel·lar contínuament a la moderació i al "votant temperat", afavorint el diàleg amb els grups polítics de l'oposició, amb l'objectiu de provocar el mínim rebuig possible als votants que fan de frontera amb altres partits (una estratègia similar a la que utilitza Salvador Illa aquí a Catalunya, per cert), i facilitar-ne el transvasament cap al PP andalús.
2. Una intensíssima agenda territorial amb, com a mínim, una visita territorial cada dos dies, sent habituals les setmanes que es convoquen dos Consells Executius, molts d'ells itinerants per les 8 províncies andaluses. A més, a cada visita sempre hi havia un element fix: quina és la inversió de la Junta en aquell territori, i quan feia de la darrera visita del president allà.
3. Una comunicació estudiada, professional i destinant-hi recursos, amb actes fets a mida, amb teleapuntador, on el lloc és el missatge, i on tot allò que s'anuncia està imprès físicament al voltant de l'orador perquè quedi plasmat en qualsevol suport gràfic (importantíssim en una època on prestem poca atenció a les notícies, les mirem sense àudio, consumim només fotografies, etc.).
4. Aposta sense precedents per les xarxes socials, tant en inversió publicitària (no hi ha millor plataforma per fer arribar missatges específics a col·lectius concrets), com amb la retransmissió en directe dels esdeveniments via xarxes (en un context on cada cop consumim més contingut en streaming a les xarxes socials, per què no també emetre els actes polítics dels candidats?).
5. Sempre rodejat de gent: o el que és el mateix, millor menys actes, però tenint temps de saludar a tothom i dedicant-hi temps a la gent, i aprofitar-ho per generar i publicar contínuament fotos i vídeos del president / candidat rodejat d'electors (fins al punt de dedicar-hi un equip específicament a això). Així s'aconsegueix l'efecte bandwagon o arrossegament, és a dir, transmetre la percepció de ser l'opció guanyadora / de moda, per tal de fomentar el transvasament de vot cap a la teva opció.
6. Mobilització: des del mateix candidat fent trucades de telèfon al cotxe entre acte i acte, fins als cartells situats a les carreteres de camí a les principals platges d'Andalusia amb un missatge que no necessita gaires explicacions "días de playa hay muchos, pero sólo uno para seguir avanzando" (recordem que les eleccions van ser un calorós diumenge 19 de juny), passant per la creació d'un canal de Whatsapp
7. Evitar passi el que passi les interferències, tant pel que fa als missatges dels diferents candidats al parlament andalús no aprovats pel Comitè de Campanya, com la reducció al mínim de la presència de la resta de dirigents del PP autonòmics i estatals (en un partit molt acostumat a fer campanya enviant-hi a tots els barons a tot arreu, a diferència del PSOE, per exemple) que puguin donar un caire "massa nacional" a la campanya, diluint el missatge, mobilitzant al votant rival i frenant el transvasament massiu de votants cap al PP que des de feia setmanes es detectava per part de la campanya de Juanma Moreno.
La campanya del PP a les eleccions andaluses ha sigut una lliçó de comunicació política, on el partit i el candidat han entès la importància de l'assessorament professional en aquest àmbit (amb força accent català, per cert), de com ha canviat la forma de fer campanya i de quines són les noves eines de comunicació, interacció i de difusió més eficaces en l'època post-Covid. De fet, la mateixa signatura del decret llei de supressió de l’impost de successions s’ha fet amb un acte al més pur estil EUA, en un escenari amb el president firmant en bolígraf la llei, rodejat del seu equip i, és clar, amb l’eslògan Andalucía baja impuestos imprès ben gran. Perquè una imatge val més que mil paraules, o que un tall d’àudio