
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
La temptació autoritària no serà, en aquest cas, un afer espanyol. Després de la primera onada de la Covid-19 es plantejarà la gran batalla pel demà que volem construir després de saber que som molt més fràgils del que ens pensàvem. Com ha de ser la nova etapa de la globalització que per força s'encetarà? Els corrents de la dreta xenòfoba intentaran dur l'aigua al seu molí, fent-se forts en el discurs de més murs i intentant posar color al virus. A cada país, les societats hauran de pronunciar-se sobre les noves prioritats pressupostàries i el resultat d'aquesta batalla és incert i pot ser molt diferent en cada lloc.
La Gran Depressió iniciada el 1929 va desfermar moviments nous i va tenir respostes ben oposades. A Europa van assajar-se experiències de Front Popular, amb programes socials avançats, com a França. Però a la major part del continent es van acabar imposant fórmules feixistes o autoritàries, mentre a l'URSS l'estalinisme es va consolidar. Només al Regne Unit la democràcia parlamentària clàssica va resistir.
Als Estats Units, en canvi, el New Deal, l'ambiciós programa de reformes liderat pel president Franklin Roosevelt -ara en diríem socialdemòcrata- va emergir com a gran alternativa democràtica al daltabaix econòmic amb més intervencionisme, un potent pla d'infraestructures i lleis favorables als desocupats.
Quin món sorgirà de la postpandèmia? No ho sabem. Però podem aventurar que, si més no a la majoria de països desenvolupats, dependrà en bona part de la voluntat de la ciutadania, de les seves pors i de com les sàpiguen gestionar. També podem assegurar que serà una batalla apassionant i plena de perills. De nosaltres depèn que s'imposi el model Roosevelts per intentar un nou pacte social en què la democràcia sigui preservada o que, enduts per la por o per la indolència, abdiquem la nostra sobirania en els Trump o Salvini que tinguem més a la vora.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.