La setmana no és senzilla, estimat elector que t'has mobilitzat en contra de l'amnistia. La campanya de les eleccions gallegues et queda lluny també a tu, perquè et costaria respondre si els últims anys ha patit més pel seu futur un operari de Vigo o un ramader del nord de Lugo, però saps que a Galícia el líder del teu partit s'hi juga el pa. Et van explicar que el mapa de l'Espanya autonòmica tornava a ser blau des de la primavera i que, avançant les eleccions a un feu conservador, es reprendria l'onada que podia impulsar Alberto Núñez Feijóo. Ara segur que sí. Però s'acosta la primera cita electoral del 2024 i, des d'on sempre heu manat, t'arriben missatges desconcertants.
Tu, benvolgut elector, que sempre que ha calgut t'has posat l'armilla de plumes dels diumenges -la del dia de vermut- i has fet acte de presència a la madrilenya plaça d'Espanya per, bandera a la mà, condemnar la llei d'amnistia. Diumenge sí i diumenge també, a vegades amb Aznar a primera fila i la Constitució sacralitzada a l'altar, rebregada per independentistes i comunistes. El perdó general als colpistes, acceptat pel PSOE com a mal necessari per continuar al poder, a qualsevol preu.
Persistent en la militància i insultat com a constitucionalista -i espanyol-, ara llegeixes titulars que t'inquieten. Diuen que els teus van fer un parèntesi a la campanya gallega per dinar amb periodistes -pop gallec i bon pernil- i els van explicar que van estudiar l'amnistia durant 24 hores, però que no ho van veure clar, i que estaven disposats a plantejar-se un indult a Carles Puigdemont, però després de ser jutjat. Com si els indults es poguessin concedir abans de la condemna. I veus que primer et parlen d'un off the record i després de calúmnies. Tu no saps com es gestionen els off the record i desconfies dels periodistes de la Brunete, però sí que et consta que les calúmnies van que volen, perquè en sents cada matí quan mous el dial, sempre cap a la dreta.
Desconfies de Pedro Sánchez amb la mateixa irritació que et generava l'agenda de Zapatero, però ara tens les xarxes per expressar-te, i et sembla impossible que la candidata del BNG que no saps com es diu pugui guanyar el primer duel al delfí de Feijóo, de qui tampoc recordes el nom de pila. Però t'estranya que un dia et diguin que Junts s'hauria d'il·legalitzar i, l'endemà, que s'hi pot parlar si no ho tornen a fer. No vols dubtar del president del teu partit, però et comença a incomodar que hagis fitxat a cada manifestació i ara et maregin amb maniobres que ningú t'havia explicat. I, desorientat, busques l'última declaració d'Isabel Díaz Ayuso, perquè et centri en el desconcert. De la presidenta no acabes d'entendre si li convé estar disponible per a reptes majors, però encara no t'ha decebut. Parla com tu.
Aquest diumenge a la nit posaràs la ràdio, preocupat elector, i confiaràs que els últims dies hagin estat només un malson, sense conseqüències reals en l'escrutini a Galícia. Si el teu PP salva els mobles, Feijóo respirarà i, a finals de mes, t'espera la indignació per la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés. Et quedaran, això sí, els jutges que Felip VI empara, que ja es preparen per actuar a la primavera. Però si tot es comença a esfondrar pel nord, amb l'esquerra sobiranista gallega fent el tomb, et començaran a dir més nítidament que el líder que havia de desbancar Sánchez trontolla i tot es complica. I tu, desemparat, només pensaràs fins quan has d'esperar Ayuso.
Tu, benvolgut elector, que sempre que ha calgut t'has posat l'armilla de plumes dels diumenges -la del dia de vermut- i has fet acte de presència a la madrilenya plaça d'Espanya per, bandera a la mà, condemnar la llei d'amnistia. Diumenge sí i diumenge també, a vegades amb Aznar a primera fila i la Constitució sacralitzada a l'altar, rebregada per independentistes i comunistes. El perdó general als colpistes, acceptat pel PSOE com a mal necessari per continuar al poder, a qualsevol preu.
Persistent en la militància i insultat com a constitucionalista -i espanyol-, ara llegeixes titulars que t'inquieten. Diuen que els teus van fer un parèntesi a la campanya gallega per dinar amb periodistes -pop gallec i bon pernil- i els van explicar que van estudiar l'amnistia durant 24 hores, però que no ho van veure clar, i que estaven disposats a plantejar-se un indult a Carles Puigdemont, però després de ser jutjat. Com si els indults es poguessin concedir abans de la condemna. I veus que primer et parlen d'un off the record i després de calúmnies. Tu no saps com es gestionen els off the record i desconfies dels periodistes de la Brunete, però sí que et consta que les calúmnies van que volen, perquè en sents cada matí quan mous el dial, sempre cap a la dreta.
Desconfies de Pedro Sánchez amb la mateixa irritació que et generava l'agenda de Zapatero, però ara tens les xarxes per expressar-te, i et sembla impossible que la candidata del BNG que no saps com es diu pugui guanyar el primer duel al delfí de Feijóo, de qui tampoc recordes el nom de pila. Però t'estranya que un dia et diguin que Junts s'hauria d'il·legalitzar i, l'endemà, que s'hi pot parlar si no ho tornen a fer. No vols dubtar del president del teu partit, però et comença a incomodar que hagis fitxat a cada manifestació i ara et maregin amb maniobres que ningú t'havia explicat. I, desorientat, busques l'última declaració d'Isabel Díaz Ayuso, perquè et centri en el desconcert. De la presidenta no acabes d'entendre si li convé estar disponible per a reptes majors, però encara no t'ha decebut. Parla com tu.
Aquest diumenge a la nit posaràs la ràdio, preocupat elector, i confiaràs que els últims dies hagin estat només un malson, sense conseqüències reals en l'escrutini a Galícia. Si el teu PP salva els mobles, Feijóo respirarà i, a finals de mes, t'espera la indignació per la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés. Et quedaran, això sí, els jutges que Felip VI empara, que ja es preparen per actuar a la primavera. Però si tot es comença a esfondrar pel nord, amb l'esquerra sobiranista gallega fent el tomb, et començaran a dir més nítidament que el líder que havia de desbancar Sánchez trontolla i tot es complica. I tu, desemparat, només pensaràs fins quan has d'esperar Ayuso.