13
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
20:31h
"L'escenari és molt complicat". Així s'expressa un dirigent del PP català sobre la situació creada amb la proposta d'indult condicionat feta per Alberto Núñez Feijóo. Al partit a Catalunya tampoc ningú entén per què "altes fonts" amb autoritat a Génova van explicar i donar detalls a la premsa, en plena campanya gallega, sobre els contactes amb Junts, incloses les 24 hores en què "es va estudiar" la llei d'amnistia.
El contingut de la trobada amb periodistes li ha esclatat al PP quan es juga el pa a Galícia i, de nou, Génova ha hagut de recular, tot negant cap canvi de parer sobre l'indult. Aquest dimarts, Marta Rovira ha assegurat que els populars també van contactar amb ERC de cara a la investidura -tal com ha detallat a SER Catalunya-, cosa que el partit conservador ha negat radicalment. La Moncloa, però, ha aprofitat la situació per desgastar més Feijóo.
Si la notícia de l'oferiment de Feijóo a Carles Puigdemont va caure com un llamp al PP espanyol, entre els dirigents catalans l'impacte ha estat més acusat encara. Fonts del partit a Catalunya resumeixen els ànims existents en aquests moments d'una manera gràfica: "Desconcert i esperant Galícia". Tota la formació guarda la respiració mentre s'avança cap al veredicte de les urnes gallegues. Alguns parlen clarament d'"incoherència" de Génova: "No pots parlar d'il·legalitzar partits un dia i oferir un acord amb Junts l'endemà".
La manera amb què Génova va modificant la seva posició respecte a Junts i Puigdemont té dels nervis els quadres del PP català. Entre la militància, es posa com a contrapunt l'actitud mostrada pel president del partit, Alejandro Fernández, qui s'ha desmarcat de la línia d'Alberto Núñez Feijóo sobre Catalunya. Fernández ha tancat la porta a parlar amb Junts, però s'ha posicionat en contra d'il·legalitzar partits i ha condemnat la guerra bruta d'Interior. La polèmica entorn l'indult condicional ha retornat el malestar intern al PP català.
El partit viu a Catalunya una mena de treva després que Feijóo hagi decidit ajornar el congrés previst per renovar la direcció i, de moment, no qüestionar públicament la posició d'Alejandro Fernández. Però la calma interna és aparent. Fonts del partit expliquen que la recent visita a Barcelona del vicesecretari general de política autonòmica i municipal a Génova, Elías Bendodo, el 9 de febrer, no va anar bé. La insistència de Bendodo en obrir-se a acords amb Junts va caure com un gerro d'aigua freda sobre la direcció a Catalunya.
Bendodo està alineat amb Feijóo però és, sobretot, un home de la confiança de qui ara és un dels barons més influents del PP, el president andalús Moreno Bonilla. En la visita a Barcelona, feta per reunir-se amb el grup municipal que encapçala Daniel Sirera, Bendodo va ajornar fins a després de les eleccions europees l'esperat congrés a Catalunya.
Al partit hi ha qui no es refia de la suposada treva, que qualifica de "treva trampa". Un històric de la formació descriu el panorama intern així: "En realitat, hi ha dos sectors: la gent d'Alejandro Fernández i un seguit de dirigents que es mouen entorn el que emeti Génova". Fernández ha aconseguit mantenir-se en la presidència tot i la voluntat de la direcció estatal. En això hi han jugat dos factors: el suport que el polític tarragoní troba en un ampli sector de les bases i les dificultats de Feijóo per acabar de consolidar-se.
A Fernández li han curtcircuitat àmbits importants de poder intern. Des de fonts del partit ho exemplifiquen recordant qui són els quatre representants del PP a la Diputació de Barcelona: els alcaldes de Badalona i Castelldefels, Xavier García Albiol i Manuel Reyes, respectivament, Dani Gracia, tinent d'alcalde de Badalona, i Daniel Sirera. Albiol, Reyes i Sirera estan en aquests moments allunyats de la línia de Fernández. Sirera, a més, va ser un dels dirigents que va mantenir una trobada amb Josep Rius i Albert Batet l'agost passat, en el marc dels contactes per a la investidura.
El sentiment que predomina en molts quadres del PP català és que se senten bandejats per Génova, sigui quina sigui la línia que s'imposi en la direcció estatal, que acaba prenent les grans decisions sobre Catalunya al marge de la cúpula catalana. Així va ser amb Alejo Vidal-Quadras -erigit en líder per José María Aznar contra la direcció de Jorge Fernández Díaz- i el seu discurs radicalment anticatalanista en temps d'Aznar, com després, quan va ser apartat per facilitar els acords del Majestic amb CiU. O amb el "gir catalanista" de Josep Piqué, defenestrat a la seva vegada per Génova. "Sempre ens deixen amb el cul a l'aire", manifesta un militant.
El contingut de la trobada amb periodistes li ha esclatat al PP quan es juga el pa a Galícia i, de nou, Génova ha hagut de recular, tot negant cap canvi de parer sobre l'indult. Aquest dimarts, Marta Rovira ha assegurat que els populars també van contactar amb ERC de cara a la investidura -tal com ha detallat a SER Catalunya-, cosa que el partit conservador ha negat radicalment. La Moncloa, però, ha aprofitat la situació per desgastar més Feijóo.
Si la notícia de l'oferiment de Feijóo a Carles Puigdemont va caure com un llamp al PP espanyol, entre els dirigents catalans l'impacte ha estat més acusat encara. Fonts del partit a Catalunya resumeixen els ànims existents en aquests moments d'una manera gràfica: "Desconcert i esperant Galícia". Tota la formació guarda la respiració mentre s'avança cap al veredicte de les urnes gallegues. Alguns parlen clarament d'"incoherència" de Génova: "No pots parlar d'il·legalitzar partits un dia i oferir un acord amb Junts l'endemà".
La manera amb què Génova va modificant la seva posició respecte a Junts i Puigdemont té dels nervis els quadres del PP català. Entre la militància, es posa com a contrapunt l'actitud mostrada pel president del partit, Alejandro Fernández, qui s'ha desmarcat de la línia d'Alberto Núñez Feijóo sobre Catalunya. Fernández ha tancat la porta a parlar amb Junts, però s'ha posicionat en contra d'il·legalitzar partits i ha condemnat la guerra bruta d'Interior. La polèmica entorn l'indult condicional ha retornat el malestar intern al PP català.
Una "treva trampa" de Génova?
El partit viu a Catalunya una mena de treva després que Feijóo hagi decidit ajornar el congrés previst per renovar la direcció i, de moment, no qüestionar públicament la posició d'Alejandro Fernández. Però la calma interna és aparent. Fonts del partit expliquen que la recent visita a Barcelona del vicesecretari general de política autonòmica i municipal a Génova, Elías Bendodo, el 9 de febrer, no va anar bé. La insistència de Bendodo en obrir-se a acords amb Junts va caure com un gerro d'aigua freda sobre la direcció a Catalunya. Bendodo està alineat amb Feijóo però és, sobretot, un home de la confiança de qui ara és un dels barons més influents del PP, el president andalús Moreno Bonilla. En la visita a Barcelona, feta per reunir-se amb el grup municipal que encapçala Daniel Sirera, Bendodo va ajornar fins a després de les eleccions europees l'esperat congrés a Catalunya.
Al partit hi ha qui no es refia de la suposada treva, que qualifica de "treva trampa". Un històric de la formació descriu el panorama intern així: "En realitat, hi ha dos sectors: la gent d'Alejandro Fernández i un seguit de dirigents que es mouen entorn el que emeti Génova". Fernández ha aconseguit mantenir-se en la presidència tot i la voluntat de la direcció estatal. En això hi han jugat dos factors: el suport que el polític tarragoní troba en un ampli sector de les bases i les dificultats de Feijóo per acabar de consolidar-se.
A Fernández li han curtcircuitat àmbits importants de poder intern. Des de fonts del partit ho exemplifiquen recordant qui són els quatre representants del PP a la Diputació de Barcelona: els alcaldes de Badalona i Castelldefels, Xavier García Albiol i Manuel Reyes, respectivament, Dani Gracia, tinent d'alcalde de Badalona, i Daniel Sirera. Albiol, Reyes i Sirera estan en aquests moments allunyats de la línia de Fernández. Sirera, a més, va ser un dels dirigents que va mantenir una trobada amb Josep Rius i Albert Batet l'agost passat, en el marc dels contactes per a la investidura.
El sentiment que predomina en molts quadres del PP català és que se senten bandejats per Génova, sigui quina sigui la línia que s'imposi en la direcció estatal, que acaba prenent les grans decisions sobre Catalunya al marge de la cúpula catalana. Així va ser amb Alejo Vidal-Quadras -erigit en líder per José María Aznar contra la direcció de Jorge Fernández Díaz- i el seu discurs radicalment anticatalanista en temps d'Aznar, com després, quan va ser apartat per facilitar els acords del Majestic amb CiU. O amb el "gir catalanista" de Josep Piqué, defenestrat a la seva vegada per Génova. "Sempre ens deixen amb el cul a l'aire", manifesta un militant.