L’atemptat contra Donald Trump afegeix a la seva trajectòria el caràcter d’heroi i minimitza els aspectes negatius i preocupants de la seva biografia i de la personalitat. Davant d’un Joe Biden amb signes evidents de fragilitat que ha acabat abandonant, Trump enfila la carrera presidencial per tornar a ser el president dels Estats Units d’Amèrica. En realitat el que representa Trump és el símptoma de societats que busquen lideratges emocionals que connectin amb ells.
Trump va néixer al districte de Queens de Nova York fa 78 anys, de pare amb ascendència alemanya i mare escocesa. Formació acadèmica bàsica a The Whaston School de la Universitat de Pensilvània. Als 25 anys va esdevenir el president del negoci immobiliari del seu pare, The Trump Organization, i va expandir en un moment de gran expansió immobiliària, amb la construcció de gratacels, hotels, casinos i camp de golf. Va participar en més de 4.000 accions estatals i federals. Va ser propietari de la marca del concurs de bellesa Miss Univers i Miss USA entre el 1996 i 2015. Va produir i presentar el xou televisiu The Apprentice des del 2013 al 2015.
L’any 2020 la revista Forbes va estimar el seu patrimoni net en 2.1 mil milions de dòlars. Casat tres vegades amb Ivana, model txeca, Marla Maples, actriu, i actualment amb Melània, model eslovena. Té cinc fills. No ha fet el servei militar, malgrat que és un defensor de les armes i la seva indústria és un dels grans donants de les seves campanyes. Trump representa per una part de la població l’home fet a si mateix, el somni americà, lluny de les carreres polítiques i de partit habituals. L’any 2015 decidí començar la cursa presidencial i en poc temps va ser el preferit entre els disset candidats del partit republicà. Va presentar-se com “antisistema”.
Trump és un home de negocis i sobretot un comunicador que ha sigut capaç de fer un vincle fort amb els sentiments dels homes i dones blancs dels Estats Units menys metropolità i donar esperances que en un món globalitzat el nacionalisme pur americà i el proteccionisme són possibles. El seu eslògan és “America First”. Nega el canvi climàtic, la necessitat de reduir les extraccions de petroli i gas i considera necessari tancar les fronteres per la immigració. No creu en les polítiques públiques universals especialment en salut i educació. Minimitza la Covid malgrat que els Estats Units varen tenir la taxa d’atur més alta de la història des de la Gran Depressió del 1930. Va anomenar dotzenes de càrrecs judicials que varen permetre, entre altres, la derogació de l’avortament com dret constitucional. En política internacional va liderar una croada contra el món musulmà i conreà bones relacions amb Putin i va estar a favor de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Aconseguir guanyar les eleccions del 8 de novembre del 2016, contra tot pronòstic, a Hillary Clinton, després dels vuit anys de mandat de Barack Obama. Guanyar, malgrat tenir tres milions menys de vots que Clinton. Clinton és de la mateixa generació que Trump i representa un perfil totalment contraposat Clinton és una doctora en dret per Yale, jurista i acadèmica reputada. Primera dama dels Estats Units 1993-2001 com esposa del president Bill Clinton. Des del 2001 fins al 2009 senadora i entre 2009-2013 secretària d’estat durant el mandat d'Obama en responsabilitat internacional. Clinton va ser una persona clau amb l’intent d’universalització del sistema de salut. Membre del partit demòcrata des del 1968. Clinton és una dona preparada, culta, amb experiència professional, acadèmica i política però va perdre davant Trump.
Durant la campanya va crear-se una imatge de Clinton de persona freda, excessivament distant, “establishment” i fins i tot es va construir un relat que el cas Lewinsky, la becària que va mantenir relacions sexuals extramatrimonials amb el president Bill Clinton, era en part culpa de la “fredor emocional” de Clinton. Trump va dominar el relat emocional i les fake news, amb un exercici masclista del llenguatge i dels comportaments però va guanyar. El diari “The Washington Post” va comptar 29.000 fake news entre el 2017-2021 de Trump però va aconseguir havia superat Clinton en les eleccions del 2016.
L'any 2021 Trump va perdre davant de Biden per més de set milions de vots. Biden és un polític similar a Clinton. Jurista. Llarga carrera al Senat (1973-2009), a l’administració del govern dels EUA (vicepresident amb el president Obama). Trump no va acceptar el resultat de les eleccions i va acusar de “frau electoral” instigant a la revolta del Capitoli. Processos judicials múltiples contra Trump que no han aconseguit la inhabilitació. Ha crescut el seu vincle amb la població blanca de l’interior dels Estats Units. Amb un Biden que ha acabat retirant-se per motius de salut i amb un atemptat frustrat la llegenda de Trump es magnifica. Davant de la possibilitat que Kamala Harris, actual vicepresidenta de Biden, sigui la candidata demòcrata, han començat el relat en contra d’una dona preparada, negre, per si de cas.
Però el que cal analitzar i combatre són les raons per les quals es voten a persones, a líders com Trump, Putin o Milei en el món globalitzat i quins són els instruments per aconseguir confiances amb els polítics solvents. Tenen trets de personalitat semblants: homes, autoritaris, comunicadors populistes, amb patrons “masclistes”, que venen davant del món globalitzat proteccionisme i uniformisme nacional. La generació de relats en una societat hiperconnectada és un dels factors clau.