El mes d'abril de 2006, un exultant i satisfet Alfonso Guerra, aleshores president de la Comissió Constitucional del Congrés, va dir allò de "este órgano se ha cepillado el Estatuto catalán como un carpintero". Es podria fer ara una llarga llista de ribots, d'incompliments, de menyspreus i, fins i tot, a vegades, d'humiliacions. Però no cal. La classe política que fins ara ha administrat l'Estat, ja sigui la socialista o la popular, no compleix, no és de fiar. Això no és una opinió. No. Són fets, i si no se'm creu, doncs, adreceu-vos a l'hemeroteca o a la videoteca. Allà ho trobareu tot.

La classe política espanyola es nega a acceptar la plurinacionalitat d'Espanya. Això tampoc no és una opinió. Són fets. Francisco Rubio Llorente, que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional i va presidir el Consell d'Estat d'Espanya, des del 2004 al 2012, en un article al diari El País -aquest- va expresar claríssimament allò que també diuen els canadencs: "Si una minoría territorializada, es decir, no dispersa por todo el territorio del Estado, como sucede en algunos países del Este de Europa, sino concentrada en una parte definida, delimitada administrativamente y con las dimensiones y recursos necesarios para constituirse en Estado, desea la independencia, el principio democrático impide oponer a esta voluntad obstáculos formales que pueden ser eliminados. Si la Constitución lo impide habrá que reformarla, pero antes de llegar a ese extremo, hay que averiguar la existencia, y solidez de esa supuesta voluntad. Una doctrina que hoy pocos niegan y cuya expresión más conocida puede encontrarse en el famoso dictamen que la Corte Suprema de Canadá emitió en 1999 sobre la legitimidad de la celebración de un referéndum en Quebec (que, dicho sea de paso, los independentistas perdieron por poco más de 50.000 votos). La Generalidad de Cataluña no puede convocar un referéndum, pero nada le impide pedirlo e incluso colaborar en su convocatoria".

Ningú no pot dubtar de l'espanyolitat de Rubio Llorente. Ningú. Una persona que presideix el Consell d'Estat durant 8 anys no és un antiespanyol ni un anticonstitucionalista ni un independentista. El que passa és que Rubio Llorente interpreta la Constitució amb més, des del punt de vista, sentit d'Estat, i entén que les lleis marcs poden reformar-se si hi ha la voluntat i causes objectives per fer-ho. És a dir, per dir-ho ràpid i clar: Llorente és un jurista obert als canvis. No és i no vol ser guardià de cap immobilisme.

És a dir, que, quan tot l'exèrcit de "ribotaires" expliquen que la Constitució no permet el que des de Catalunya es demanda, podem cridar ben fort: mentida!! La Constitució ho permet tot, fins i tot, la seva destrucció, com molt bé va explicar una sentència del Tribunal Constitucional.

La qüestió, i ja n'hi ha prou de prendre'ns com uns babaus, no és la Constitució. La qüestió és que no hi ha la voluntat política de solucionar democràticament el conflicte polític que hi ha a Catalunya.

I bé, ja som a cap de carrer. Per quins set sous ha de facilitar ERC la investidura de Pedro Sánchez? Algú m'ho pot explicar? Quina voluntat política té Pedro Sánchez de trobar una sortida dialogada al conflicte polític que hi ha entre Catalunya i Espanya? Quina? Què han ofert fins ara? Què proposen? Què ofereixen?

Pedro Sánchez va cometre un error històric i monumental quan va convocar les eleccions del 10-N. Que jo sàpiga, encara no ha expressat públicament el reconeixement del seu error. Durant la campanya, cada vegada t'havies d'esforçar més per veure les diferències, pel que fa a Catalunya, entre el PSOE, el PP, Cs i Vox. I què pretén ara, que ERC el faci president sense abans haver tancat un acord de mínims davant de llum, taquígrafs, notaris i relators, si calen? Doncs, no. Quin és el xantatge? Que ve la dreta? Per favor!

Quan lliuro aquest article no sé quin ha estat el resultat de la votació de la militància d'ERC pel que fa a la investidura de Sánchez. Però és obvi, o si més no a mi m'ho sembla, que la militància republicana dirà sí a rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l'Estat a través d'una taula de negociació. I ja els felicito a l'avançada.