Està clar que estem en uns moments de la nostra història on tot està passant molt ràpidament. La presa de decisions en tots els àmbits s'accelera i ens genera una sensació d'anar sempre tard i a remolc. Si pensem amb mentalitat militar, els grans guanyadors de les guerres han estat els exèrcits capaços de tindre més potència de foc o armament innovador i ser més ràpids en mobilitzar-se. Si ho transposem a l'àmbit econòmic actual, podríem concloure que aquestes dues característiques es podrien resumir en tenir un bon model digital escalable i una gran capacitat financera. El temps és or i així ens ho han demostrat les “tech” en la darrera dècada, però ara cal afegir una nova variable a aquesta equació que fins ara anaven aportant consells d'administració, consultores i la intuïció de l'emprenedor, com ho és la intel·ligència artificial. Penso que tots hem trastejat amb les diferents possibilitats i plataformes disponibles i som conscients de l'enorme potencial i alhora del gran camí a recórrer per part de la IA. Poder disposar de tota la informació disponible a nivell mundial amb plataformes quàntiques que ens facilitaran els millors resultats a temps real canvia totalment els processos d'anàlisi i presa de decisions de les persones, emprenedors i consells d'administració, si és que continuen existint, en els propers 20 anys.
Els tecnòlegs ja anticipen que els ordinadors quàntics substituiran els actuals ordinadors. Google ja ha anunciat la creació del Frontier de 70 qubits, que traduït vol dir que en un parell d'anys ha creat un ordinador quàntic 241 milions de vegades més robust que l'anterior versió i que necessita pocs segons per resoldre el que fa 3 anys podia tardar 47 anys. El ritme de desenvolupament desborda qualsevol previsió humana raonable.
Quantes start-ups sobreviuen durant els primers 5 anys? Al voltant del 10% de les que es creen. Us podeu imaginar quina quantitat de recursos temporals, econòmics i emocionals es malbaraten en aquests intents? Us imagineu que poguéssim reduir el risc de tancament en un 90%?
Penseu en com podria avançar la recerca en tots els camps del coneixement, la implementació d'aquesta recerca al mercat i, per tant, a la ciutadania? Benestar col·lectiu en un estadi exponencial que transformaria professions, hàbits, salut i el preuat per escàs, temps vital, per dedicar-nos a allò que ens donés la gana.
Que important és, avui dia, fer les preguntes adequades i saber com optimitzar els resultats de la cerca de tal manera que ja avui, algunes de les qualitats més recercades, a part de saber programar amb Phyton, són la de saber plantejar bé els interrogants i fer bones cerques i de proveir algoritmes útils per tots els camps de la nostra societat.
Cal abordar un determinat mercat amb el nostre producte? Quin tipus de material hauríem d'utilitzar per aconseguir els resultats que volem? A quin centre de recerca o universitat ens hem d'adreçar per desenvolupar un polímer determinat? Milions de preguntes trobaran respostes més encertades i de forma molt més ràpida que si ho intentem fer per nosaltres mateixos. Validarem al principi intuïcions i a llarg termini, ni això, les màquines que aprenen soles ens proposaran nous models de negoci, de fórmules farmacèutiques o teràpies individualitzades per viure fins als 150 anys. Una revolució sense precedents.
Però fem un pas més endavant i pensem en el benestar col·lectiu fruit de les decisions polítiques que s'han de prendre als nostres Parlaments i Governs. Té sentit deixar en mans dels subjectivismes personals pressupostos de bilions d'euros per prioritzar projectes, com els AVE de Madrid a Sevilla, entre molts d'altres, perquè el president, ministre, conseller o alcalde de torn vulgui afavorir la seva tribu? Quina racionalitat i coherència hi ha al darrere del 90% de les assignacions pressupostàries dels nostres Governs? És evident que els propers anys, serà un clam popular que les decisions sobre la inversió en sanitat, educació, infraestructures, cultura, empresa o treball siguin preses amb criteris d'eficiència, territorialitat, població, necessitats i majoria de voluntats populars, per tant, tots voldrem que els millors algoritmes de gestió pública prenguin les decisions i no estiguem a l'albir de voluntats espúries, ja que ben segur tindrem polítiques menys susceptibles d'assajos i errors, amb forts malbarataments econòmics. Qui es podrà oposar a això? Els pocs que ho facin seran considerats uns irresponsables o corruptes. Votarem doncs partits polítics o votarem proposadors d'algoritmes amb una cistella ponderada de prioritats que haurà de ser implementada per professionals de la gestió?
Segurament els programes polítics seran el resultat d'algoritmes amb un mix de prioritats diferents en funció del paper que voldrem donar a la iniciativa privada o al sector públic o a qualsevol altra ponderació possible, però un cop votat, no m'imagino, com passa actualment, que la discrecionalitat humana pugui anar canviant les promeses fetes sobre la marxa. El rendiment de comptes i l'acountability podran ser automàtiques i el grau d'acompliment de què s'ha votat serà evident.
No descarto que dintre d'algunes dècades i en una segona fase no demanem que el propi algoritme ja prengui les millors decisions i els blocs clàssics de dretes i esquerres també desapareguin, no tindrien sentit, si sembla evident que el que ens convé com a societat sigui el que ens proposi “la bèstia”. Ja no serà el que jo penso i crec que em convé i ens convé sinó la proposta inapel·lable de l'anàlisi d'infinites dades. Total, la democràcia tal com l'entenem en l'actualitat no té més de cent anys (recordeu que fins al 1936 no votaven les dones). Una anècdota temporal en la presa de decisions col·lectiva de l'Homo sapiens.
Dit això, i suposo que a hores d'ara ja hauran saltat totes les alarmes, recomano llegir la Recomanació sobre l'ètica de la intel·ligència artificial elaborada per la UNESCO el 2021 on es recullen tots els reptes, oportunitats i recomanacions perquè l'invent no se'ns en vagi de les mans i es puguin preservar les societats, el medi ambient, els ecosistemes i les vides humanes, ja que la seva utilització condicionarà les ments, el pensament i la presa de decisions.
Ja anem tard, i per això es multipliquen les trobades d'organismes, governs i think tanks per exigir i proposar noves convencions ètiques amb urgència per crear un marc de joc viable per la humanitat. Ciència-ficció? No ho crec, estic convençut que hi estem més a prop del que podem imaginar i quan el jovent us pregunti allò tant clàssic de quins són els oficis del futur, digueu-los per si de cas, que s'abstinguin d'estudiar ciències polítiques. És una broma, o no?
Els tecnòlegs ja anticipen que els ordinadors quàntics substituiran els actuals ordinadors. Google ja ha anunciat la creació del Frontier de 70 qubits, que traduït vol dir que en un parell d'anys ha creat un ordinador quàntic 241 milions de vegades més robust que l'anterior versió i que necessita pocs segons per resoldre el que fa 3 anys podia tardar 47 anys. El ritme de desenvolupament desborda qualsevol previsió humana raonable.
Quantes start-ups sobreviuen durant els primers 5 anys? Al voltant del 10% de les que es creen. Us podeu imaginar quina quantitat de recursos temporals, econòmics i emocionals es malbaraten en aquests intents? Us imagineu que poguéssim reduir el risc de tancament en un 90%?
Penseu en com podria avançar la recerca en tots els camps del coneixement, la implementació d'aquesta recerca al mercat i, per tant, a la ciutadania? Benestar col·lectiu en un estadi exponencial que transformaria professions, hàbits, salut i el preuat per escàs, temps vital, per dedicar-nos a allò que ens donés la gana.
Que important és, avui dia, fer les preguntes adequades i saber com optimitzar els resultats de la cerca de tal manera que ja avui, algunes de les qualitats més recercades, a part de saber programar amb Phyton, són la de saber plantejar bé els interrogants i fer bones cerques i de proveir algoritmes útils per tots els camps de la nostra societat.
Cal abordar un determinat mercat amb el nostre producte? Quin tipus de material hauríem d'utilitzar per aconseguir els resultats que volem? A quin centre de recerca o universitat ens hem d'adreçar per desenvolupar un polímer determinat? Milions de preguntes trobaran respostes més encertades i de forma molt més ràpida que si ho intentem fer per nosaltres mateixos. Validarem al principi intuïcions i a llarg termini, ni això, les màquines que aprenen soles ens proposaran nous models de negoci, de fórmules farmacèutiques o teràpies individualitzades per viure fins als 150 anys. Una revolució sense precedents.
Però fem un pas més endavant i pensem en el benestar col·lectiu fruit de les decisions polítiques que s'han de prendre als nostres Parlaments i Governs. Té sentit deixar en mans dels subjectivismes personals pressupostos de bilions d'euros per prioritzar projectes, com els AVE de Madrid a Sevilla, entre molts d'altres, perquè el president, ministre, conseller o alcalde de torn vulgui afavorir la seva tribu? Quina racionalitat i coherència hi ha al darrere del 90% de les assignacions pressupostàries dels nostres Governs? És evident que els propers anys, serà un clam popular que les decisions sobre la inversió en sanitat, educació, infraestructures, cultura, empresa o treball siguin preses amb criteris d'eficiència, territorialitat, població, necessitats i majoria de voluntats populars, per tant, tots voldrem que els millors algoritmes de gestió pública prenguin les decisions i no estiguem a l'albir de voluntats espúries, ja que ben segur tindrem polítiques menys susceptibles d'assajos i errors, amb forts malbarataments econòmics. Qui es podrà oposar a això? Els pocs que ho facin seran considerats uns irresponsables o corruptes. Votarem doncs partits polítics o votarem proposadors d'algoritmes amb una cistella ponderada de prioritats que haurà de ser implementada per professionals de la gestió?
Segurament els programes polítics seran el resultat d'algoritmes amb un mix de prioritats diferents en funció del paper que voldrem donar a la iniciativa privada o al sector públic o a qualsevol altra ponderació possible, però un cop votat, no m'imagino, com passa actualment, que la discrecionalitat humana pugui anar canviant les promeses fetes sobre la marxa. El rendiment de comptes i l'acountability podran ser automàtiques i el grau d'acompliment de què s'ha votat serà evident.
No descarto que dintre d'algunes dècades i en una segona fase no demanem que el propi algoritme ja prengui les millors decisions i els blocs clàssics de dretes i esquerres també desapareguin, no tindrien sentit, si sembla evident que el que ens convé com a societat sigui el que ens proposi “la bèstia”. Ja no serà el que jo penso i crec que em convé i ens convé sinó la proposta inapel·lable de l'anàlisi d'infinites dades. Total, la democràcia tal com l'entenem en l'actualitat no té més de cent anys (recordeu que fins al 1936 no votaven les dones). Una anècdota temporal en la presa de decisions col·lectiva de l'Homo sapiens.
Dit això, i suposo que a hores d'ara ja hauran saltat totes les alarmes, recomano llegir la Recomanació sobre l'ètica de la intel·ligència artificial elaborada per la UNESCO el 2021 on es recullen tots els reptes, oportunitats i recomanacions perquè l'invent no se'ns en vagi de les mans i es puguin preservar les societats, el medi ambient, els ecosistemes i les vides humanes, ja que la seva utilització condicionarà les ments, el pensament i la presa de decisions.
Ja anem tard, i per això es multipliquen les trobades d'organismes, governs i think tanks per exigir i proposar noves convencions ètiques amb urgència per crear un marc de joc viable per la humanitat. Ciència-ficció? No ho crec, estic convençut que hi estem més a prop del que podem imaginar i quan el jovent us pregunti allò tant clàssic de quins són els oficis del futur, digueu-los per si de cas, que s'abstinguin d'estudiar ciències polítiques. És una broma, o no?