Va ser aquest dilluns. La primogènita del rei Felip VI, elevada als altars amb el títol de Princesa de Girona, va oferir el seu primer discurs a Catalunya. Entre el públic, molts vestits de gala, molta corbata i molta purpurina. El presentador saluda la família real i dóna pas a la "joveníssima" hereva. Ovació tancada. És llavors quan es compleixen els pronòstics i Elionor de Borbó s'arrenca a parlar en llengua catalana. "Porto Catalunya al meu cor".

La premsa oficial, de costum hostil amb la immersió lingüística, aplaudeix ara la proesa de la petita aristòcrata. Perquè Elionor, ens expliquen els periodistes de la cort, estudia amb entusiasme els argots tribals dels seus súbdits. I quin domini de la gramàtica. Quina pronunciació tan ajustada. Quin titànic gest d'empatia cap a una regió d'aborígens ingrats que només saben respondre al carrer amb aldarulls i esbroncades i amb estampes reals socarrimades.

La veritat és que aquí fora, als voltants de Palau de Congressos de Barcelona, ​​la xusma plebea rep la visita reial amb expressions desagraïdes i crida "Fora el Borbó" i altres coses ordinàries de l'estil. Els catalans professen un republicanisme tan furibund que les autoritats s'han vist obligades a blindar els voltants del sarau amb una muralla xinesa de tanques metàl·liques. Diu el Centre d'Estudis d'Opinió que la monarquia gaudeix d'un suport de l'12,3% a Catalunya. Un bany de masses.

Els cronistes de la Transició expliquen que al febrer del 1976 Catalunya estava en peu de guerra. Per la llibertat. Per l'amnistia. Per l'estatut d'autonomia. Els carrers bullien. La policia postfranquista obria caps en plena llum del dia. Expliquen també els cronistes que, en ple fervor manifestant, Joan Carles I va dissenyar un pla per sufocar el foc. Així que el jove successor del Caudillo va fer les maletes del seu primer viatge oficial i es va plantar amb la seva dona a Barcelona.

Joan Antoni Samaranch, delegat del franquisme a Catalunya, reuneix al Saló del Tinell una nodrida delegació de potentats perquè escoltin i aplaudeixin la bona nova del monarca entrant. I el rei Joan Carles I, davant la sorpresa d'una concurrència acostumada a l'apartheid lingüístic, culmina el seu discurs en llengua catalana. Diu l'ABC que els fidels llancen vives als reis i als el Generalísimo i a l'exèrcit i la policia.

La història es repeteix amb una circularitat tossuda. En moments de crisi institucional, apareix sempre un nou Borbó, urgent i acabat de coronar, a obsequiar les elits amb unes paraules vernacles que amanseixin les aigües. Ho va fer Joan Carles el 1976 i ho fa Elionor el 2019. Les gasetilles del règim ho van celebrar aleshores i ho celebren ara.

Tothom coneix la història del cavall de Troia, el regal enverinat que va permetre els aqueus introduir-se a la inexpugnable ciutat enemiga. Així va penetrar el rei Joan Carles i així penetra Elionor, filla de Felip, néta de Joan Carles, princesa de Troia.