L’agost és el mes de les vacances, però enguany parlem de treball tot i la desconnexió de gran part de la població treballadora. En els últims mesos, les dades d’ocupació de l’Estat semblen el Barça de Guardiola el novembre de 2009, abans del mundial de clubs: trencant tots els rècords, però amb una assignatura pendent.
Estem bombardejades amb les dades rècord que s’estan batent, particularment aquest estiu. A finals de juliol es van publicar les dades del segon trimestre de 2023, que han superat totes les dades de persones ocupades des que es registra l’enquesta de població activa (EPA). Fins que no s’ha arribat als 21 milions de persones treballant, el rècord el tenia el segon trimestre de 2008, just abans de l’esclat de la crisi financera.
La situació és, però, molt diferent de mitjans de 2008. Un exemple és la temporalitat, que fa 15 anys era del 29% i ara se situa en el 17,3%. Tenim, per tant, una quantitat lleugerament superior de persones afiliades a la seguretat social, però la qualitat de les feines és diferent.
El més interessant d’aquesta qualitat del treball no és, per això, el seu caràcter indefinit. Fa temps que sabem que per la reforma laboral, s’ha trencat relativament amb el model de mercat de treball extremadament temporal que tenia Espanya. El que resulta nou és quins tipus de treball es creen.
En economies com la de l’Estat, altament orientades als serveis i particularment al turisme, l’ocupació té un caràcter estacional. Les dades de l’EPA es registren en quatre períodes diferents, cada quatre mesos. El període que registra més persones treballant és normalment el tercer trimestre, que reflecteix el nombre de persones que han treballat a l’estiu. Per tant, les dades del segon trimestre com les que han sortit fa poc reflecteixen els mesos de Setmana Santa i l’inici de la temporada turística.
De l'augment de 603.900 treballadors i treballadores entre l'abril i el juny, 270.900 són del sector de l'hostaleria, que tradicionalment genera més llocs de treball en aquest moment de l’any, però que aquest 2023 li segueixen les 103.600 persones ocupades més en les activitats professionals, científiques i tècniques. L'hostaleria ha representat, per tant, el 34% de les noves feines creades, i les activitats professionals, un 17,1%. Aquestes xifres el 2019 van ser el 50% i el 4% respectivament, i el 2018, el 42% i el 3,1%.
Segons el govern d'Espanya i els sindicats, aquestes dades són la mostra d’un incipient canvi de model, on fins ara els ajustaments per les crisis econòmiques (les conseqüències de la crisi financera o de la Covid-19) s’havien donat a través de l’augment en la taxa de l’atur. Això es devia a múltiples factors, però l’alta proporció de persones en contracte temporal, la dependència del sector turístic i la facilitació de l’acomiadament s’havien assenyalat com algunes de les causes i agreujants principals.
Així i tot, aquestes dades i reflexions miren només el que està passant arreu de l’Estat, però aquests rècords en ocupació també s’estan donant en la resta d'Europa. L’atur està baix, arribant a l’11,6%, però continua sent alt si el comparem: la UE ha registrat el seu mínim històric arribant al 5,9% de les dades publicades per l’Eurostat, i Espanya continua estant a la cua, amb les dades més altes d’atur de la comunitat europea.
Aquest canvi de model -menys dependent del turisme i de les característiques més precàries que acompanyen el sector- és necessari, però les dades que l'assenyalen encara són tímides i recents, i queden per resoldre dèficits estructurals en el mercat laboral. Les bones dades es deuen tant a la reforma laboral com a mesures nacionals i europees que han gestionat aquesta crisi d’una manera ben diferent de la de 2008, però que s’expliquen en part per l’entrada de diners públics com els Plans de recuperació o els Fons Europeus, i que tenen la mateixa data de caducitat que el retorn de les regles d’estabilitat fiscal de la Unió Europea (UE) i la fi dels fons europeus.
Les regles d’estabilitat fiscal, que permetien un endeutament públic d’un màxim del 3% del PIB, van estar suspeses arran del Coronavirus, cosa que ha permès un creixement dels pressupostos i un sobreendeutament. Caldrà estar atentes, per tant, a com evoluciona la qualitat de l’ocupació passat l’estiu i el mercat laboral al llarg dels pròxims dos anys.
Estem bombardejades amb les dades rècord que s’estan batent, particularment aquest estiu. A finals de juliol es van publicar les dades del segon trimestre de 2023, que han superat totes les dades de persones ocupades des que es registra l’enquesta de població activa (EPA). Fins que no s’ha arribat als 21 milions de persones treballant, el rècord el tenia el segon trimestre de 2008, just abans de l’esclat de la crisi financera.
La situació és, però, molt diferent de mitjans de 2008. Un exemple és la temporalitat, que fa 15 anys era del 29% i ara se situa en el 17,3%. Tenim, per tant, una quantitat lleugerament superior de persones afiliades a la seguretat social, però la qualitat de les feines és diferent.
El més interessant d’aquesta qualitat del treball no és, per això, el seu caràcter indefinit. Fa temps que sabem que per la reforma laboral, s’ha trencat relativament amb el model de mercat de treball extremadament temporal que tenia Espanya. El que resulta nou és quins tipus de treball es creen.
En economies com la de l’Estat, altament orientades als serveis i particularment al turisme, l’ocupació té un caràcter estacional. Les dades de l’EPA es registren en quatre períodes diferents, cada quatre mesos. El període que registra més persones treballant és normalment el tercer trimestre, que reflecteix el nombre de persones que han treballat a l’estiu. Per tant, les dades del segon trimestre com les que han sortit fa poc reflecteixen els mesos de Setmana Santa i l’inici de la temporada turística.
De l'augment de 603.900 treballadors i treballadores entre l'abril i el juny, 270.900 són del sector de l'hostaleria, que tradicionalment genera més llocs de treball en aquest moment de l’any, però que aquest 2023 li segueixen les 103.600 persones ocupades més en les activitats professionals, científiques i tècniques. L'hostaleria ha representat, per tant, el 34% de les noves feines creades, i les activitats professionals, un 17,1%. Aquestes xifres el 2019 van ser el 50% i el 4% respectivament, i el 2018, el 42% i el 3,1%.
Segons el govern d'Espanya i els sindicats, aquestes dades són la mostra d’un incipient canvi de model, on fins ara els ajustaments per les crisis econòmiques (les conseqüències de la crisi financera o de la Covid-19) s’havien donat a través de l’augment en la taxa de l’atur. Això es devia a múltiples factors, però l’alta proporció de persones en contracte temporal, la dependència del sector turístic i la facilitació de l’acomiadament s’havien assenyalat com algunes de les causes i agreujants principals.
Així i tot, aquestes dades i reflexions miren només el que està passant arreu de l’Estat, però aquests rècords en ocupació també s’estan donant en la resta d'Europa. L’atur està baix, arribant a l’11,6%, però continua sent alt si el comparem: la UE ha registrat el seu mínim històric arribant al 5,9% de les dades publicades per l’Eurostat, i Espanya continua estant a la cua, amb les dades més altes d’atur de la comunitat europea.
Aquest canvi de model -menys dependent del turisme i de les característiques més precàries que acompanyen el sector- és necessari, però les dades que l'assenyalen encara són tímides i recents, i queden per resoldre dèficits estructurals en el mercat laboral. Les bones dades es deuen tant a la reforma laboral com a mesures nacionals i europees que han gestionat aquesta crisi d’una manera ben diferent de la de 2008, però que s’expliquen en part per l’entrada de diners públics com els Plans de recuperació o els Fons Europeus, i que tenen la mateixa data de caducitat que el retorn de les regles d’estabilitat fiscal de la Unió Europea (UE) i la fi dels fons europeus.
Les regles d’estabilitat fiscal, que permetien un endeutament públic d’un màxim del 3% del PIB, van estar suspeses arran del Coronavirus, cosa que ha permès un creixement dels pressupostos i un sobreendeutament. Caldrà estar atentes, per tant, a com evoluciona la qualitat de l’ocupació passat l’estiu i el mercat laboral al llarg dels pròxims dos anys.