El dissabte passat entitats juvenils i ecologistes van convocar a Barcelona la manifestació unitària “Salut, terra i futur”, que tenia com a reivindicacions acabar amb el monocultiu turístic. El programa de la convocatòria posa sota el focus la inviabilitat del model econòmic actual per les persones joves, i efectivament, la majoria de les assistents (1.700 persones segons la Guàrdia Urbana i 3.000 segons l’organització) no superaven la trentena.
Les consignes eren clares. El turisme asfixia el territori i mata la ciutat. Dies més tard, el ressò de la convocatòria s’ha perdut en la voràgine de titulars d’aquesta setmana. Després de l’ascens d’extrema i ultradreta a Europa, l’aliança independentista per la constitució de la mesa del Parlament, i de la dimissió de Yolanda Díaz com a coordinadora de Sumar, avui parlem de la possible entrada d’ERC a l’executiu de l’Ajuntament de Barcelona.
L’assistència massiva al congrés extraordinari republicà d’ahir ha ajornat la votació d’un aspecte que divideix el partit, ja que diverses veus volen deixar el debat de l’entrada al govern municipal per a després de la investidura de la presidència catalana. L’aprovació de l’acord entre el PSC i ERC està encara pendent de les noves dates de ratificació de les militàncies, i pot ser que la decisió es torni a allargar. De totes maneres, crida l’atenció els traspassos segons l’acord: està previst que ERC assumeixi dues tinences d'alcaldia i la gestió d'àrees tan transcendents com el turisme, la promoció econòmica, o els drets socials. Què en sabem, per això, de la materialitat del pacte? Què implicaria l’acord a nivell turístic per la ciutat de Barcelona?
El model de gestió presentat recentment pel govern del PSC, que defineix unes zones com a “Espais de Gran Afluència” (EGA), implica un programa de suport al comerç de proximitat, ampliació dels agents cívics, intensificació de la campanya de control de venda ambulant i reforç dels dispositius de neteja i seguretat. La proposta socialista fins ara no ha estat ni de limitar ni molt menys reduir el turisme, sinó de gestionar els efectes i pal·liar les externalitats negatives del turisme amb mesures principalment de seguretat. I òbviament, fer un rentatge de cara a Barcelona amb l’esperpèntic Pla Endreça, de manera que la ciutat sigui més agradable pel turisme (que també es queixa de la sobremassificació) en detriment dels drets i condicions de vida de col·lectius vulnerabilitzats, com les persones sensellar.
Les enquestes anuals de percepció del turisme de l’Ajuntament de Barcelona ensenyen com entre 2012 i 2023, la proporció de les persones que creuen que Barcelona ha d’atreure més turistes ha caigut del 70% al 36%, i com les que creuen que s’està arribant o s’ha arribat al límit, ha pujat del 25% al 61%. En una ciutat on la ciutadania creu cada cop més que ha arribat al seu límit de turistes, necessitem mesures que desincentivin el monocultiu turístic i redueixin l’afluència a tota la ciutat, i no una redistribució dels visitants a altres barris o per altres vies de mobilitat. Eliminar la línia 116 de Google Maps per evitar que els turistes la saturin fa de bona anècdota fins que t'assabentes que l’augment continuat de visitants al barri de la Salut ha acabat col·lapsant les altres línies que arriben al Parc Güell, com el 24 o el V21. Si no reduïm la quantitat de turistes, redistribuir i desestacionalitzar només comporta expandir la problemàtica.
La reducció de creueristes i llicències turístiques serien passos en aquesta direcció. Les propostes de turisme del programa electoral d’ERC per les municipals de 2023 té mesures barrejades, que busquen principalment desestacionalitzar i desconcentrar, descentralitzant l’oferta turística arreu del territori català. En la línia de la reducció, aposta per reduir només els creueristes en trànsit, que són els que passen el dia a la ciutat. Inicialment, el projecte de canvi està molt allunyat de les demandes de la manifestació jove i ecologista del dissabte passat.
Sorprenen en positiu alguns aspectes de l’ambició d’ERC per aquesta entrada al consistori que s’han filtrat en matèria de turisme, que admeten la necessitat de combatre el monocultiu turístic de la ciutat, però que no qüestionen el nombre de persones visitants. La voluntat d’ERC és reduir les llicències d’habitatge turístic fins a un 50% en zones tensionades i un nou pla d'usos a Ciutat Vella, entre d’altres, amb l'objectiu d'impedir la nova obertura d'establiments que afavoreixen el monocultiu turístic a través de l’impuls del tancament de comerços de souvenirs o dedicats al cànnabis.
Quedem a l’espera de la publicació de l’acord ERC-PSC per poder analitzar millor les propostes de canvi i a l’aprovació de les militàncies. Mentrestant, remarco que cal que les polítiques turístiques a Barcelona comportin un debat amb la ciutadania sobre quin és el model de ciutat que volem, i que és necessari aplicar mesures que redueixin la quantitat de turistes a la ciutat, com la reducció de creuers o el rebuig a l’ampliació de l’aeroport. Perquè malauradament, Barcelona no es pot esborrar de Google Maps.
Agraïments a Alessandra Palomar