Aquest 20 de novembre celebrarem el Dia Mundial de la Filosofia. La data coincideix amb una efemèride, la mort del dictador Franco. Però tornem a la filosofia, al Dia Mundial de la Filosofia. Segons la UNESCO, “els dies internacionals són commemoracions anuals que destaquen problemes o temes específics. Cada any se selecciona un enfocament per fomentar la participació global mitjançant esdeveniments, campanyes i debats.” Podríem dir, doncs, que són celebracions laiques, cosmopolites. Tothom hi està convidat.

Amb el Dia de la Filosofia, concretament, els professors d’aquesta matèria són animats a organitzar activitats per potenciar el lliure examen de les idees, el diàleg entre cultures i l’esperit crític (estic parafrasejant l’anunci de la UNESCO). Malgrat l’escepticisme que tot plegat pugui suscitar a alguns, no està de més reivindicar la filosofia. I no és una tasca gens fàcil a casa nostra.

Per començar perquè, a escala estatal, els catalans tenim un tret diferencial que considero indesitjable. I és que si bé totes les altres comunitats autònomes, incloses les que tenen una llengua pròpia, disposen de tres hores o més de l’assignatura de Filosofia a primer de batxillerat, aquí només se’n programen dues. Sigui quina sigui l’explicació d’aquest dèficit (la imaginació al poder!), el cas és que en un any els estudiants de batxillerat es perden una hora setmanal de Filosofia en comparació amb tota la resta. Ja va coixa, curricularment parlant, la filosofia.

Com potser sabreu, la setmana passada la Plataforma de Docents de Filosofia, integrada per més de cinc-centes professores i professors, va comparèixer a la Comissió d’Educació del Parlament de Catalunya per posar de manifest aquesta mancança i per exigir, en conseqüència, “el retorn de la tercera hora de Filosofia”. Si es tracta d’un “retorn”, significa que aquesta hora ja hi havia estat, però que en alguna reforma educativa devia caure com si res...

Llegint, m’adono que la defensa de la filosofia, per part de la Plataforma de Docents, es basa en arguments molt semblants als de la UNESCO. Potser no caldria repetir-los. Jo, per si de cas, però, ho faré: l’aprenentatge de la filosofia proporciona elements per pensar críticament, per aprendre a discutir, per identificar les preses de pèl que suposen les fake news o les pseudociències, per potenciar el diàleg i el tractament respectuós de les diferències, i per formar, en definitiva, una ciutadania autònoma. Són arguments perfectament vàlids, al meu entendre. Em resulta incomprensible que, d’una banda, posem el crit al cel per la influència que tenen determinades xarxes socials sobre els joves i, de l’altra, que institucionalment s’ignori la necessitat de trobar temps (hores, dies...) a entrenar les capacitats que podrien frenar aquesta influència. Les capacitats a les quals em refereixo es poden trobar –admeto que no exclusivament– en les classes de Filosofia.

Dit això, el que més m’ha interessat de la reivindicació de la Plataforma de Docents és el següent: han demanat redistribuir les assignacions de manera que, a part de Filosofia, també Llengua Catalana i Llengua Castellana passin a tres hores setmanals. Aquí és on, segons el meu punt de vista, aquest reclam guanya molta força. Si es tracta de pensar, és vital familiaritzar-se bé amb les estructures de les llengües que es parlen. Per què? Ras i curt, perquè pensem amb i en el llenguatge.

Deixeu-me que ho digui així: si no hi ha un bon domini de la llengua, mai no podrem fer res d’això que diu la UNESCO que hem de fer.