Està atrapada ERC entre dos fronts? Vet aquí que una de les maneres en què es pot analitzar l’atzucac en què es troba la formació que fins ara comandava Junqueras és aquesta. També es pot dir que té la paella pel mànec, ja que de la seva decisió depèn que Illa sigui president del Govern, però quan qualsevol de les solucions a adoptar acaben significant un problema per a qui la pren, aleshores més aviat s’ha de veure en aquell angoixant primer sentit.
Puigdemont retorna a Marta Rovira la seva acusació de traïdoria de l'octubre de 2017 i l'enfronta a la ignomínia de fer president de la Generalitat un dels cooperadors en l'aplicació de l'article 155, que és ja un fet i no un possible o hipotètic. I mentrestant els que han signat un manifest contra Junqueras viuen un altre dilema, perquè és el grup parlamentari de Madrid el que demana la sortida pragmàtica (que vol dir econòmica) de nomenar president Illa, mentre els roviristes, ara ja lluny de Junqueras (ves a saber per què quan no fa tant Rovira jurava anar fins a la mort pel seu president) hi estan radicalment en contra.
Perquè el manifest dels ja 900 és sols en contra de Junqueras o és també en contra d'Illa? Irònicament, ha estat Junqueras qui hi ha volgut rentar-se les mans com Pilat desentenent-se de la negociació, però al mateix temps és el principal instigador de la posició d'apropament als socialistes, perquè és seva la recuperada marca de la casa republicana de preferir ser d'esquerres abans que independentista com simbolitza i ha fet expressa defensa Rufián. Potser perquè creuen que abans pot arribar la dictadura del proletariat que la independència veient el que va durar el somni d'octubre de fa set anys?
Junts els colla per tal no tinguin temptació d'acceptar participar en una “operació Collboni” per a la Generalitat, tot i que amb els del PP tothom sap que no n'hi ha prou. Tanmateix, el que Junts els pot oferir a hores d'ara no és altra cosa que una enverinada repetició electoral on “agermanar-se” per la independència, malgrat tenir opinions tan diferents sobre com hauria de ser una Catalunya independent. Al final sembla que els de Junts s’han apropat, per necessitat, a la tesi de Carretero i el seu Reagrupament. La qüestió és si el país està ara per independències o fins i tot per repeticions electorals, que, de vegades, carrega el diable.