Fent un repàs dissabte i diumenge de les cròniques de la presa de possessió de Salvador Illa hi ha un denominador comú a totes les capçaleres: “Governaré per a tothom”, com a titular del nou president de la Generalitat. Totes les elits econòmiques i les grans capçaleres han celebrat la sentència. Però aquesta frase és tota una declaració d’intencions que sota una pàtina de transversalitat explica la voluntat de governar en favor d’uns interessos, que no són els majoritaris.
Així, el PSC entra, per primer cop en solitari, al Govern amb una frase que és impossible, o estirant el concepte, podríem dir que és un oxímoron, com molts dels que va popularitzar l’Arcadi Oliveres. Illa no és el primer a utilitzar aquesta fal·làcia com a presentació política. De fet, els darrers anys hem vist un executiu que deia governar per a tothom, i que mirava de reüll sistemàticament la minoria encarnada per la Patronal i les elits econòmiques, per no molestar-los ni fer-los enfadar.
Cal ser clars: quan es governa, es governa en favor d’algú, i com a conseqüència, es governa en contra d’algú altre. Per exemple, quan Salvador Illa defensa l’ampliació de l’aeroport i l’arribada de més avions i viatgers a Catalunya no pensa en les conseqüències de la massificació turística per les classes populars del país, sinó que defensa els interessos dels lobbies hotelers.
Allò que hauríem d’esperar d’un Govern que a sobre s’autoanomena progressista, si és que aquest adjectiu encara vol dir alguna cosa, és que governés en favor de la majoria i ho fes en contra dels interessos de les elits, que són la minoria. Els garants del “bon fer” institucional diran que cal deixar els famosos 100 dies de rigor perquè un executiu comenci a desenvolupar la seva tasca, però, la configuració del Govern ja és una declaració d’intencions i l’històric de molts dels consellers i conselleres ja deixa clar el que vindrà: polítiques en contra de tot el fet públic i comunitari.
La salut pública i l’Atenció Primària han estat els principals reptes no resolts els darrers anys a Catalunya. Hi ha hagut vagues de professionals sanitaris, demandes de millora de condicions, i la necessitat d’enfortir el pilar del sistema sanitari públic abandonant el mantra de la col·laboració pública privada, i per tant de la connivència amb aquells que fan negoci amb una cosa tan sagrada com és la salut de totes nosaltres. En canvi, la nova consellera de Salut ha estat la gran defensora de la mercantilització del Consorci Parc de Salut Mar, que gestiona entre d’altres l’Hospital del Mar de Barcelona, mentre n’ha estat la gerent, cobrant un sou per sobre de l'establert en la legislació pels alts càrrecs.
La política lingüística i la defensa i foment del català han passat a tenir una conselleria, i això es podria considerar una bona notícia si no fos contradictori amb negar la defensa de l’escola en català com un dels pilars indispensables de cohesió social al nostre país, tal com la nova consellera d’educació ha fet en diverses ocasions demanant que s’apliqui la sentència del TSJC sobre el 25% en castellà a les aules o afirmant amb un cert menyspreu que “l’escola ha nascut per ensenyar no per salvar el català”.
Aquests són només dos exemples de dues conselleres que, per acció o omissió, diuen que els serveis públics no han de ser correctors de desigualtats i discriminacions; que tot i viure en una societat on l’índex de pobresa i desigualtat fa anys que oscil·la dècima amunt dècima avall sense grans avenços en l’erradicació de la pobresa i les desigualtats, els serveis públics han de ser neutres, i en conseqüència reproductors de les desigualtats. M’estalvio parlar del conseller que nega drets al col·lectiu LGTBI o defensa les bales de goma o d’altres perles que conformen l'executiu.
Així que per tots els que dubten: governar en favor dels interessos de les elits econòmiques i polítiques, és a dir, la minoria, en contra dels interessos de les classes populars, la majoria, és la dreta de tota la vida, i ara també, el PSC de Salvador Illa.