Un Pere Aragonès de sortida i un president del govern espanyol acostumat als malabarismes han deixat al racó de pensar Salvador illa per posar-se a xerrar sobre l'eventual futur presidenciable. Que no s'oblidi d'aquesta patètica escena qui cregui que un partit d'obediència estatal i que ara també la practica envers el seu líder suprem pot decidir alguna cosa de manera autònoma, ni tan sols a la Catalunya que ha fet possible que sigui on és.
Diuen els presidents Aragonès i Sánchez que han parlat dels interessos de Catalunya. Sincerament, no podem creure que la trobada hagi estat referida a res essencial per al comú i sí, en canvi, molt per a la supervivència de les seves formacions. ERC es troba en hores baixes i si pot fer veure que ha negociat un Illa president a canvi de prou millores guanyaria oxigen per a mantenir la pàtina independentista del partit, que Ernest Maragall acaba d’abandonar. Però el PSOE veu trontollar el govern d'Espanya, si pacta amb els republicans i els de Junts s'empipen. El president Sánchez es pot quedar sense el suports suficients no sols per aprovar els pressupostos, com ha quedat palès en les darreres negatives que l'han regalat els juntaires, sinó per continuar la legislatura.
Si aquí hi ha govern, potser a Madrid deixarà d'existir per una feblesa sostinguda que reclami noves eleccions o una qüestió de confiança que, per tot plegat—Begoña Gómez inclosa—seria aconsellable. Qui cedeixi —recorda que Junts ja va fer-ho i recorda també el preu que Pedro Sánchez va pagar aleshores— s'arrisca a ser titllat de traïdor per qui no cedeixi. I aquesta amenaça de mútua acusació fa més difícil que ERC i Junts es posin d'acord per deixar caure Illa i anar a noves eleccions.
Tant li fa que Puigdemont acabi volgudament detingut o lliure. Els obstacles que, "en benefici de la pàtria", Junts posa a Sánchez afecten la governabilitat de l'estat i fan preveure noves eleccions a la tardor. Abans de l'arribada de Marta Rovira semblaven més probables a casa nostra, però amb la pressa que ara té la nouvinguda per presentar un acord a les bases del partit (ull viu a les sorpreses!), tot plegat fa pensar que els comicis seran generals.