Benvolgut lector d'aquest article, li proposo una juguesca. Surti al carrer i faci a les 100 primeres persones que es creuï la següent pregunta: “Aquest referèndum que vol fer Catalunya i que el govern espanyol no vol deixar fer, sobre què és?”. Si n'hi ha una, una de sola, que no contesti “Sobre la independència”, li pago una mariscada.

Al carrer, tothom té clar de què va aquesta consulta. Ho tenen clar els que pensen votar sí, els que pensen votar no, els indecisos i els que ja han decidit que es quedaran a casa i no votaran. Per això Oriol Junqueras té raó quan diu que defensa “la pregunta normal”. La pregunta normal és sobre la independència (o l'estat independent) perquè és la pregunta que el sentit comú del carrer està esperant.

A banda de respondre al sentit comú del carrer, l'altra virtut de la fórmula que proposa Junqueras (i la CUP, i l'ANC, i el Consell Assessor per a la Transició Nacional) és que no admet interpretacions, ni a priori ni a posteriori. Abans de votar tothom sap què està votant, i l'endemà de la votació es genera un mandat clar al Govern: o bé anar a negociar la secessió (victòria del sí) o bé continuar defensant l'autogovern en el marc espanyol (en cas de victòria del no).

Així doncs, el sentit comú popular i les normes del joc de qualsevol referèndum seriós (pregunta clara i mandat inequívoc) ens porten cap a la pregunta que defensa Junqueras (i la CUP, i l'ANC, i el Consell Assessor per a la Transició Nacional, i el sentit comú popular). Però falla un petit gran detall: no hi ha majoria al Parlament per a aquesta pregunta. UDC i ICV no la volen i sense ells no es poden sumar 68 diputats. Per imperatiu aritmètic, doncs, s'imposa negociar.

I com que negociar vol dir cedir (tothom), la pregunta que sortirà no serà exactament la normal. Però que no sigui la normal no vol dir que no pugui ser una bona pregunta. He dit repetidament que estic convençut que hi haurà acord i que hi haurà foto amb Mas, Junqueras, Herrera i Fernàndez. Ho continuo pensant i a més crec que la reacció de l'Estat acabarà de fer bona la pregunta, perquè ells sí que la interpretaran inequívocament com un referèndum d'independència.

Mentre no arriba aquest acord, però, es fa estrany i un xic molest que els que no volen la pregunta normal acusin d'intransigents els que volen la pregunta normal. S'ho podrien estalviar.