Bona part de les companyies que formen part amb més intensitat del nostre dia a dia no existien fa trenta anys. Arribar a casa i accedir a un catàleg infinit de sèries i pel·lícules a través d'una televisió amb connexió ràpida a la xarxa era ciència-ficció. Mirar el resum del partit del Barça a YouTube en un trajecte de metro no era tècnicament possible. Demanar un producte a Amazon i que arribés al cap d'unes hores tenia més de fantasia que de realitat. La gran revolució dels últims temps no és només tecnològica, sinó que a través de la tecnologia s'han canviat els hàbits socials i de consum. També el llenguatge: quan algú desborda imaginació, està fent-se una sèrie de Netflix.
La plataforma nord-americana, que va arrencar com una companyia que enviava DVD per correu postal quan existien els DVD i la gent feia servir el correu postal, és aquests dies al centre de tots els debats als Estats Units perquè ha presentat una oferta multimilionària -72.000 milions d'euros- per quedar-se Warner Bros. Netflix es pren tan seriosament l'adquisició que ja ha fet saber als subscriptors que, un cop aprovada la compra pels organismes pertinents, acollirà al seu catàleg sagues com Harry Potter. Que una companyia com aquesta, que no té ni trenta anys de vida i que en fa menys de quinze que té un ús massiu, opti a quedar-se Warner suposa canviar les regles del joc.
Ho aconseguirà? Li ha sortit un competidor ferotge, Paramount -la distribuidora de les estrelles que s'arrengleren al voltant del cim d'una muntanya nevada-, que ofereix fins a 93.000 milions d'euros -uns 30 dòlars per acció- per passar a controlar Warner i, de retruc, la plataforma HBO Max. Què té a favor Paramount? Que entre el grup d'inversors implicats en l'oferta hi ha Jared Kushner, gendre de Donald Trump. El president dels Estats Units, quan va transcendir el plantejament de Netflix, va assegurar públicament que ell tindria alguna cosa a dir-hi. Alguna cosa a dir-hi o alguna cosa a guanyar-hi, si el marit de la seva filla Ivanka forma part del grup que vol adquirir Warner Bros?
El conflicte d'interessos és evident, encara més tenint en compte que serà el govern de Trump l'encarregat d'aprovar qualsevol oferta amb l'obligació d'intentar evitar que es construeixi un monopoli. L'episodi serveix per retratar com, una vegada més, els presumptes defensors del lliure mercat han entrat en una deriva il·liberal. La va encetar el president dels Estats Units amb la imposició d'aranzels a mig món, i es confirma amb la implicació -encara que sigui indirecta- de la família en una operació mediàtica, tecnològica i financera que sortirà als llibres d'història i que pot canviar per sempre el món de l'entreteniment. Un senyal més que l'esperit fundacional nord-americà és a cures intensives.
Perquè, al final, Trump ha aconseguit alinear al seu costat les grans tecnològiques -només calia veure els cops de colze d'Elon Musk, Mark Zuckerberg i Jeff Bezos per sortir a la fotografia de la presa de possessió del líder republicà del gener del 2025- i ara pot tenir un peu en un gegant de l'entreteniment, amb tot el que això comporta. Si els Estats Units es van forjar al voltant del rebuig a la tirania, tot indica que l'estan abraçant amb un líder que pot tenir múltiples defectes, però no enganya. No enganya perquè en el primer mandat es va quedar a mitges, i aquesta vegada no vol deixar de controlar res. I tenir influència sobre la gran indústria audiovisual és el final boss de la seva presidència.