Audiències disparades, rècords de participació en programes de televisió, divulgació de la música en català, participants joves, un plató com cal, cares conegudes i naturalitat. Eufòria ha tornat a triomfar en la segona edició del programa, un any després de petar-ho amb la primera, i ho ha fet gràcies a un còctel perfecte d'ingredients que només podien deixar bon gust de boca. El mateix que van poder tenir ahir els més de 30.000 espectadors que es van apropar al Palau Sant Jordi per gaudir de les cançons que havien vist a les gales, però ara en directe real.

Sí, els joves mirem Netflix, paguem Amazon Prime i compartim un compte d'HBO amb els col·legues. I els més petits estan entregats als continguts infantils que troben a YouTube o a les plataformes en línia i no acaben de connectar amb el SX3, tot i l'èxit que anteriorment havia tingut a Catalunya la família del Super 3. Però la tele... Només Eufòria ho ha aconseguit. Èxit rere èxit, sobretot en la quantitat de vots rebuda en cada gala, la gran final del 9 de juny va batre el rècord d'audiència de la temporada, i la dada que més destaca és el 49% de quota de pantalla a la franja de 4 a 12 anys, a més del 28% en el cas dels joves entre 13 i 24.

I els concerts d'aquest diumenge confirmen el fenomen i el coronen com a rei indiscutible de la tele. Des de pancartes que feien referència al fet d'"estar eufòric" a un Sant Jordi cantant a ple pulmó èxits del moment com el Coti x Coti dels The Tyets o una versió reggaetonera de Remena nena. TV3 té pendent una celebració, si és que encara no l'ha fet, perquè l'èxit i les fites assolides amb Eufòria són dignes d'una bona festa. Felicitats per sortir de la tradicionalitat dels mitjans públics!

Cal, també, felicitar el cap pensant que ha decidit trencar la barrera i fer veure als directius que la televisió pública catalana també és capaç de fer aquest tipus de programa. Perquè, no ens enganyem, aquest format està més vist que el tebeo, però TV3 encara no s'havia atrevit a encabir-lo a la seva graella. Vistos els resultats, és l'hora dels deures: cal tornar a atrevir-se i seguir explorant formats que se sap que funcionen i a Catalunya encara no hem explotat.

Ei, però, sense passar-nos de la ratlla. Encara no havia acabat la segona edició d'Eufòria que ja anunciàvem la tercera... Calma, si us plau, que tots ens cansem molt ràpidament de les coses (també de les noves) i si sobreexplotem el producte gairebé segur que perdrà pistonada. I, si no, fixem-nos amb OT: quan es va recuperar el 2017 després d'anys fora de la graella de TVE va arrasar, però l'última edició -la tercera de l'era- ja no era el mateix. S'ha de ser llest i revisar què fa la competència per no caure al forat negre de la rutina.