Mazón, un acomiadament en diferit

Carlos Mazón té aquella cara de qui ha esguerrat a última hora una festa sorpresa. Una buidor en la mirada pròpia de qui havia arribat a la presidència de la Generalitat Valenciana per la inèrcia victoriosa de la dreta -amb la inestimable ajuda de Vox- i més voluntat de nodrir de contingut banal les xarxes socials que no pas governar trepitjant el territori. La gestió de la DANA l'ha convertit, encara que no ho acabi d'acceptar, en un cadàver polític. Potser aguanta mesos en el càrrec, però hi ha una pena que ja no podrà evitar: la d'haver sortit a tots els telenotícies del món com a blanc de la indignació dels milers de persones que es van manifestar aquest dissabte a València. De poc servirà que Mazón admeti ara certs errors en la catàstrofe: el mal ja està fet. Escopir les culpes cap amunt li pot servir per gaudir de minuts de glòria en mitjans afins, però en cap cas per esquivar l'onada.

Perquè hi ha dos detalls que s'han de tenir molt en compte. El primer és que el president valencià és un home de Teodoro García-Egea, secretari general del PP en temps de Pablo Casado al capdavant dels populars. El segon és que Mazón, després de les eleccions autonòmiques del maig de l'any passat, va signar a l'esprint un acord de legislatura amb Vox. Va ser el primer, per tant, en caure en la trampa de Pedro Sánchez, que va avançar les eleccions espanyoles amb la idea de col·leccionar tantes fotos com fos possible del PP amb l'extrema dreta per treure-les en campanya electoral. El baró valencià no en va tenir prou amb l'entesa, sinó que la va completar amb un vicepresident torero. Només faltaria.

Mazón ja ha deixat de ser útil al seu partit, com li va passar en el seu dia a Francisco Camps abans que Mariano Rajoy aterrés a la Moncloa. Una dimissió immediata seria contraproduent, perquè suposaria admetre tots els errors i aportar munició extra a Sánchez, el rei dels càlculs. Si el president valencià fa cara d'haver esguerrat a última hora una festa sorpresa, el líder del PSOE intenta que no se li noti la satisfacció de veure un baró del PP rostit per la mala gestió d'una crisi que té tots els elements per atacar la dreta, incloent-hi el negacionisme climàtic de qui va permetre la investidura de Mazón. A Sánchez, com a Feijóo, no li convé cap dimissió immediata. Li convé que el baró valencià acumuli més incongruències i forats negres en un coronograma que es mou entre reservats i espais sense cobertura.

El PP torna a topar aquests dies amb els fantasmes de sempre, que tenen forma de Metro de València, de Prestige, d'11-M o de Yak-42, per enumerar les quatre qüestions en què la gestió governamental dels populars va resultar lesiva a ulls de la ciutadania. N'hi haurà prou amb la gestió de la DANA perquè els populars perdin l'hegemonia que només Ximo Puig va saber trencar -a rebuf de les condemnes per corrupció al PP- en el període 2015-2023? Aquesta vegada, la dreta té dues cares, els populars i Vox, i el PSPV es pot trobar que el forat existent a la seva esquerra -quan s'adonarà Compromís que lligar el seu futur a Sumar haurà estat un error gravíssim?- li dificulti governar. Si no aprofita aquesta oportunitat per fer forat en el mapa autonòmic, majoritàriament en mans del PP, serà un fracàs.

En tot cas, Feijóo té motius per estar preocupat. Sánchez, per dir-ho en el llenguatge dels populars, és culpable de trencar Espanya, d'amnistiar colpistes, de permetre l'existència d'una trama corrupta amb José Luis Ábalos al capdavant, de promoure negocis fraudulents amb Begoña Gómez com a estendard, i d'unes quantes plagues bíbliques més. Però, per més que ho intenti el líder gallec, Sánchez no serà mai culpable de no haver enviat l'alerta als mòbils per la DANA al País Valencià. Per això Mazón ja camina amb el compte enrere visible a l'esquena, encara que l'armilla vermella li tapi, i per això Sánchez no hi confronta. Perquè hi té molt més a guanyar si l'acomiadament és en diferit que si és (im)procedent.