Carlos Mazón i l'estratègia Francisco Camps

A pesar de la manifestació massiva i de la pressió mediàtica, fins i tot, de capçaleres estatals conservadores, el president valencià juga a resistir mentre creix el bullici d'una remodelació del Consell

Carlos Mazón, ofereix una roda de premsa després d'un ple extraordinari del Consell
Carlos Mazón, ofereix una roda de premsa després d'un ple extraordinari del Consell | Carlos Luján/ Europa Press
11 de novembre de 2024, 19:30
Actualitzat: 15 de novembre, 18:03h

A la plaça de l'Ajuntament de València, no cabia ni una agulla. No era un dia gran de mascletada, d'aquelles que tothom espera quan queden pocs dies per a cremar les Falles. Els valencians havien contestat de manera multitudinària a la crida d'Acció Cultural del País Valencià i d'altres entitats per demanar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, per la seua gestió de la DANA. La convocatòria mostrava un malestar transversal. "És la primera vegada que tenim banderes d'Espanya en una protesta", bromejava una persona de l'organització.

És cert que hi havia cartells i càntics contra el president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, però la majoria dels retrets, de les consignes de renúncia, les acumulava el cap del Consell. Mazón, de fet, estava davant de les seues hores més baixes d'ençà que havia arribat a la presidència de la Generalitat Valenciana. Mai pensava que es trobaria amb una situació tan delicadíssima, a expenses del dit de Gènova 13, la seu dels populars a Madrid. Encara ressonaven les paraules del portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado: "No és el moment d'analitzar responsabilitats".

Aquell avís enviat quan hi havia milers de persones amb l'aigua al coll i la tardança a sol·licitar el desplegament de l'exèrcit espanyol als municipis afectats havien llastat la seua imatge. Fins al punt que el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, havia demanat a Sánchez que declarara "l'emergència nacional", això és, retirar-lo de la gestió de la catàstrofe. Una jugada, amb tot, que podia interpretar-se amb la lectura de voler socarrar, de rebot, el president del govern espanyol.

"Mazón està davant les seues hores més baixes. Mai pensava que es trobaria amb una situació tan delicadíssima, a expenses del dit de Gènova 13"

La gota que ha provocat l'acorralament mediàtic, social i polític de Mazón ha estat el dinar privat que va celebrar el dimarts 29 d'octubre, quan de matí el servei d'emergències valencià ja havia emès dos avisos hidrològics per un risc de desbordament del riu Magre i del barranc del Poio, causants de les inundacions. El baró valencià del PP va dinar amb la periodista Maribel Vilaplana per oferir-li la direcció de la radiotelevisió pública valenciana À Punt, un càrrec al qual s'accedeix a través de concurs. Aquell àpat va retardar la seua incorporació a l'òrgan de gestió de les emergències i, en conseqüència, l'enviament de l'avís de risc al conjunt dels telèfons dels habitants de les comarques de València.

Els intents per amagar la identitat de la comensal, així com la revelació de quins assumptes centraven l'atenció del cap del Govern valencià mentre ja es produïen les primeres inundacions a la Plana d'Utiel-Requena, s'havien efectuat els primers rescats a la Ribera Alta i l'Agència Estatal de Meteorologia feia hores i hores que havia decretat l'avís vermell, deixen tocat Mazón. El símptoma de la seua debilitat ha estat la publicació de portades assenyalant-lo per part de mitjans conservadors de Madrid com ara l'ABC o El Mundo o de comentaris editorials a la Cadena Cope. L'ombra de Francisco Camps ha sobrevolat al comandant del Consell, d'origen zaplanista.

Un partit sense (quasi) reserves

Els darrers tres dies han estat un calvari polític, mediàtic i social per a Mazón. A les crítiques provinents del Madrid mediàtic i el rebuig massiu al carrer, se sumaven les afirmacions de dirigents del PP estatal a través de la premsa espanyola. Tothom donava per esmorteïda la seua figura, tot i que des de la formació de la gavina es transmetia que "no era el moment de tallar caps". Els populars, a través de Juan Bravo, vicesecretari d'Economia, han mostrat públicament aquest diumenge el suport al president valencià, però la inquietud a les files conservadores per les repercussions a la marca no escampa. Segueix ben present.

Els focus, però, s'han tractat de redirigir cap a la consellera d'Interior i Justícia, Salomé Pradas, titular de les competències d'emergències i marcada per desconèixer l'existència d'un sistema d'alertes telefònic, com va admetre als micròfons d'À Punt. Invisible durant tota la gestió de la catàstrofe i criticada fortament a l'interior del PPCV, fins i tot abans d'aquesta tragèdia, Pradas podria actuar com a tallafoc quan Mazón observe que la pressió sobre la presidència de la Generalitat Valenciana poguera ser insuportable. Ara bé, una destitució de la consellera podria ser contraproduent, ja que suposaria la retirada d'un cert escut a les crítiques i l'emprenyament que ha generat la seua gestió polèmica de la DANA.

Pradas podria actuar com a tallafoc per  Mazón. Ara bé, una destitució de la consellera podria ser contraproduent,

ja que suposaria la retirada d'un cert escut a les crítiques

L'elecció d'una nova hipotètica consellera no seria fàcil. Amb càrrecs que han estat vacants a l'estructura del Consell, especialment d'ençà que l'extrema dreta Vox va trencar amb els populars, l'assumpció d'aquesta cartera no seria cap plat de bon gust. Com tampoc seria bufar i fer ampolles una suposada substitució del president de la Generalitat Valenciana. El candidat hauria de reunir un requisit que molts dels consellers no atresoren: ser diputats a les Corts Valencianes. I aquesta condició limita molt els perfils.

La figura més solvent és María José Català, que combina l'alcaldia de València amb el seient al parlament valencià. En aquests moments, però, no tindria cap incentiu per fer el pas. Un altre dirigent que podria estar en les quinieles en cas d'arribar a l'escenari, el qual, de moment, sembla estar descartat i propi de la política ficció, seria Juanfran Pérez Llorca, síndic dels populars a la cambra valenciana.

"No és una opció dimitir"

Malgrat l'empipament al carrer, el govern valencià ha descartat cap dimissió: "No és una opció, en aquests moments, cap dimissió", assegurava aquest diumenge la vicepresidenta Susana Camarero, convertida en la veu del Consell, malgrat que l'escenari més plausible és d'una remodelació a partir de la intervenció de Mazón aquest dijous en el ple monogràfic de les Corts Valencianes.

El president valencià, de fet, vol retornar a una actitud ofensiva i la seua compareixença al parlament valencià del 14 de novembre és la data marcada en roig al calendari. En aquesta sessió, tindrà l'oportunitat d'efectuar un cop d'efecte en un debat que s'espera tens per les exigències de responsabilitats polítiques de PSPV i Compromís, així com per les crítiques que podria plantejar l'extrema dreta Vox, els seus socis imprescindibles per tirar endavant la legislatura. Mazón juga a l'estratègia de resistir enfront de l'escàndol, a imatge i semblança de l'actitud que va caracteritzar Francisco Camps enfront de qualsevol controvèrsia.