Qui camina pels carrers de Catarroja, nucli del desastre al País Valencià, acaba trobant-se un cartell enganxat amb una cinta precària a una porta de fusta: "No més roba". És una botigueta reconvertida en magatzem improvisat, però també han hagut de posar límits. S'ha passat del caos a un intent d'ordre. De la solidaritat desbocada al no tot és útil. La imatge d'aquest local, enmig de la catàstrofe, il·lustra el que també s'ha viscut a Catalunya a l'hora de canalitzar l'ajuda dels habitants del Principat. Amb els dies, han anat arribant instruccions cada vegada més contundents i s'ha evidenciat que no tota solidaritat és funcional, per benintencionada que sigui. Al principi, regnava la improvisació. Diverses fonts detallen a Nació aquest delicat impàs, i concreten com salvar un escull que emergeix a totes les grans crisis sobrevingudes.
Quan es pregunta pels primers dies posteriors a la DANA, entre la indignació i l'impuls de fer-hi alguna cosa, sovint se sent la paraula "caos". La voluntat d'ajudar brollava més ràpida que la capacitat d'organitzar-la i això es replicava arreu, fos un poble de les Garrigues o la capital de Catalunya. Una de les iniciatives espontànies que va fer més èxit va ser la de la colla dels Castellers de Barcelona, que va sobrepassar les previsions i va obligar-los a no acceptar més donacions de menjar i material el passat dissabte a la tarda, quatre dies de la DANA. Havien d'endreçar tot allò i encara no sabien ni tan sols com ho mourien.
Un dels grans entrebancs d'aquests primers dies és que les mateixes administracions tampoc no sabien encara què dir ni com reaccionar, davant el volum desbordant de solidaritat popular. "Vam contactar amb l'Ajuntament, amb la Diputació, amb la Generalitat... I ningú ens donava resposta. Tot s'havia de veure, encara. I nosaltres el que teníem clar és que no podíem esperar", diu Gregori Samper, president de la colla barcelonina.
Finalment, van trobar un tràiler que se n'ocuparia i l'havien d'emplenar, però sortia des de Llinars del Vallès. S'havien de mobilitzar centenars de caixes classificades i etiquetades, plenes de productes, del cor de Barcelona al cinturó metropolità. "Vam fer una crida per tot arreu on vam poder i vam organitzar una mena de zona de càrrega i descàrrega en què van participar uns 80 vehicles que van fer entre dos i tres viatges cadascun, però al final ho vam aconseguir: vam omplir el tràiler a Llinars", remata Samper. Ara bé, més de la meitat de la roba recaptada se l'han hagut de quedar. Esperen pacientment per si la gent del País Valencià l'acaba necessitant. Si no, es donarà a les entitats de Barcelona per la campanya de fred.
Els veïns, el municipalisme i tirar amb una furgoneta llogada
A tot de petits i mitjans municipis d'arreu del país passava una cosa similar. Els veïns pressionaven les administracions locals i les entitats perquè es moguessin, mentre que els ajuntaments tenien les eines i les respostes justes més enllà de la seva localitat. Ho demostra també el cas d'Arbeca (les Garrigues). El tinent d'alcalde i responsable de Cohesió i Acció Social, Francesc Roset, destaca com es van plantejar actuar per recollir material i ajudar el País Valencià des del primer moment, però com embarrancaven a l'hora d'intentar coordinar-se més enllà del municipi per donar sortida al recollit. Ningú els ho havia demanat, però ells tenien tot un llistat de material útil a punt per fer arribar al sud.
Roset també va contactar amb altres administracions superiors i la resposta, a grans trets, havia estat que s'espavilessin ells mateixos. Així, al final, va haver de ser a través de contactes informals que van arribar a parlar amb regidors d'Algemesí, un altre dels punts més colpejats per la DANA. Es van posar d'acord, l'ajuntament arbequí va llogar una furgoneta, la van omplir i van posar rumb a la comarca de la Ribera Alta del Xúquer. No els hi va caber tot, però. "Encara tenim material i tornarem a baixar, però esperem uns dies, perquè hi ha un caos d'organització també allà que fa por", rebla el representant municipal.
Entremig, els coordinadors del món local arreu del país han jugat també un paper rellevant. Mentre emergien cadenes informals de voluntariat i sortides de material, des de l'Associació de Municipis de Catalunya (ACM) intentaven també que els ajuntaments no col·laboressin en l'aparició de "disfuncions" a l'hora de fer arribar l'ajuda. "Després de reunir-nos amb el Govern, vam concloure que el millor era vehicular la solidaritat amb entitats com la Creu Roja i el Banc d'Aliments que estaven sobre el terreny. També vam escoltar els experts en emergències i el que ens deien ja llavors és que es prioritzessin les aportacions econòmiques per davant de les materials", diu la presidenta de l'ens municipalista, Meritxell Budó.
Respecte a les peticions dels ajuntaments per gestionar les donacions de menjar, roba i productes d'higiene i neteja, però, la mateixa AMC va haver de donar un cop de mà i col·laborar amb espais, malgrat no lligués amb la seva indicació prioritària. "No és el que hem de fer, però tampoc pots aturar aquestes mostres de solidaritat. Ara bé, els alcaldes també han de saber dir que no a segons què", matisa la mateixa Budó.
Les crides contra les disfuncions
El desbordament també va arribar a institucions amb unes instruccions i coneixements d'aquesta mena de situacions molt més clars. Van haver de posar límits i fer emergir recomanacions cada vegada més clares, expliquen. En el cas del Banc d'Aliments, es va arribar a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona en què es van posar 14 biblioteques a disposició de la recollida d'aliments, a proposta de l'ens municipal. En només un dia es van recaptar vuit tones de menjar en aquests punts. El pla estava ben proveït, però ha implicat esforços importants també per a l'entitat social, reconeix la directora del Banc d'Aliments de Barcelona, Elisabet Viladomiu. "Hem hagut de dir que no a moltes altres peticions d'aquest tipus, d'altres municipis, o de recollir-los i fer arribar els aliments, però és que no podem. En gran part, perquè estem centrats també en el Gran Recapte, que és d'aquí a dues setmanes, i que és una oportunitat perquè la gent s'hi bolqui: ajudarà tant al País Valencià com a tots els col·lectius vulnerables del país amb què treballem, que no poden deixar de tenir suport", remarca la representant de l'entitat.
També la Creu Roja, una de les primeres entitats a desplegar consells i intentar governar les atencions solidàries, ha estat advocant per l'aposta econòmica com a via més adequada per oferir l'ajuda que necessiten els valencians a hores d'ara. "Venim d'un procés d'emergència com la covid que també va disparar la solidaritat, però llavors hi havia múltiples escenaris arreu. Era diferent. Ara tota l'ajuda s'està concentrant en un sol lloc i, si no es fa bé, això significar col·lapsar", apunta Xavi Díez, el responsable de captació de fons a Creu Roja. "Si no coordinem l'ajuda, això és un bumerang que pot anar en contra de la pròpia emergència", insisteix l'expert en atenció social. En aquest sentit, ja fa dies que es defensen bones pràctiques, com assegurar des d'un primer moment que a Catalunya tens la via per donar sortida a l'ajuda i que al País Valencià tens algú que la necessitat i la rebrà: "L'eix vertebrador de tot ajuda és un tenir un partner", rebla Díez.
Donar medicaments?
Això no té a veure només amb la roba que ja fa dies que ha desbordat les naus i els camions a certs punts, o amb el menjar, malgrat que la directora del Banc d'Aliments barceloní subratlli que "tot el que sigui producte que caduca aviat ens fa un flac favor". També té a veure amb aspectes claus com els fàrmacs. Els medicaments que es donen es consideren residus perquè l'única manera de saber que està en bon estat o que no ha perdut efectivitat és que mai hagi deixat la custòdia farmacèutica. Novament, en aquest camp es defensa l'ajuda econòmica com a via més útil i segura. Però que també s'està vulnerant i sobre la qual s'ha anat advertint.
"La solidaritat ha estat aclaparadora, però s'han de donar indicacions clares. Moltes vegades el millor és no donar, si no pots fer-ho de la manera adequada. I s'estan donant casos de veure oferiments sense cap mena de control. L'altre dia me'n van oferir a mi mateix pel carrer per si era de les persones afectades", exposa Sara Valverde, presidenta de l'entitat Farmamundi que vehicula donacions i que treballa sobre el terreny al País Valencià. Mentre que les donacions econòmiques són clau per aconseguir fàrmacs per a gent que els necessita -des d'insulina en un primer moment per a malalts crònics fins a antibiòtics tots aquests dies per evitar infeccions de ferides en mig de les tasques entre el fang-, els medicaments considerats inadequats són un nou desafiament. "S'han de destruir. Perquè si es deixen i s'acaben vessant a l'aigua, són un problema mediambiental gravíssim. Així que també impliquen feina", conclou Valverde.
Calma davant un camí llarg
Les administracions, entitats i iniciatives de voluntariat contactades s'han anat assentant amb el pas dels dies: algunes han fet un pas al costat, a l'espera de si poden tornar a ser útils, i d'altres han perfeccionat la logística per molestar el mínim i oferir el màxim d'ajuda. Tanmateix, l'altra banda també ha dit la seva. La Xarxa de Suport Mutu Dana, amb base a València, aquest dijous va emetre un comunicat en què feia una crida a la calma i la mesura. També insistien en la vehiculació de les ajudes cap a la via econòmica, i oferien múltiples opcions de col·lectius arrelats al territori. La Federació Llull, que formen Òmnium, ACPV i OCB, per exemple recull donatius a la campanya "Amunt País Valencià" per focalitzar esforços en la recuperació de les infraestructures culturals.
La Xarxa és clar. "El desplegament d'ajudes ha estat aclaparador. Així i tot, som conscients que aquesta situació va per a llarg i que cal començar a coordinar-nos, organitzar l'ajuda i assegurar-nos que totes les bones intencions siguin efectives i eficients. En aquest sentit, us demanem que deixeu d'enviar materials massivament perquè tenim tot els punts de recollida sobrepassats", estableix el comunicat. Davant un camí llarg, la improvisació ja no té espai.