"Quan preguntes a la gent si els cal ajuda, el que més et diuen és que necessitaran plorar". La frase correspon a una voluntària, membre d'un grup de convservació forestal de l'Alt Penedès, que s'havia desplaçat els darrers dies al País Valencià per fer un cop de mà davant les destrosses de la DANA. El seu camp d'expertesa queda ben lluny de la psicologia, però l'advertiment era clar. I aquest front, si bé encara no ha esclatat, ja ha començat a plantejar algunes solucions o mostres de solidaritat, també. Entitats de psicòlegs han posat telèfons gratuïts a disposició de les persones afectades pel temporal i institucions públiques han fet arribar professionals a les zones més colpejades, on es barregen l'esfondrament de construccions i les pèrdues humanitàries.
La preocupació al voltant de la salut mental juga un paper d'equilibris sobre el terreny. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha desplegat un equip de psicòlegs, treballadors socials i altres tècnics. Busquen polir la prestació de primers auxilis psicològics, l'acompanyament a víctimes o l'atenció grupal a comunitats. Ara bé, la seva feina és menys fotogènica i més continguda que la d'altres serveis. En gran part, pels tempos de la tragèdia. "Potser a partir d'ara, que és dimarts, començar a notar-se més el cansament. Fins ara, la gent ha estat molt activa i les prioritats eren unes altres", menciona Mont Rovira, directora del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).
El seu equip va arribar dissabte a Catarroja (L'Horta Sud) i des de llavors han alternat una feina immediata -la d'anar amb peus de plom a l'hora de valorar l'estat anímic dels veïns del poble- amb el disseny d'un pla per oferir eines a curt i mig termini a un municipi que ha quedat destrossat en massa sentits. Sobretot, davant el trauma comunitari que sobrevola unes zones ja declarades catastròfiques. "El que intentarem és que s'introdueixi el treball grupal i el treball comunitari perquè clarament és una necessitat. S'han de poder organitzar grups on es pugui parlar de les pèrdues, tant per a qui no té informació encara sobre els seu entorn, com de qui sap que alguna persona estimada ha mort", detalla Rovira.
De moment, una de les iniciatives més destacades ha estat l'anunci d'una unitat especialitzada de psicologia que s'activarà a partir d'aquest dimecres a les instal·lacions de Fira València, el punt que fa de morgue de la catàstrofe de la DANA. El dispositiu plantejat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana comptarà amb 30 professionals i arribarà quan ja es compleix una setmana de la irrupció del temporal, i quan ja s'han oficialitzat 211 morts en terres valencianes. La idea és atendre-hi els familiars de les víctimes mortals però també dels desapareguts.
De l'activació i l'enuig a la gestió de la tristesa
En el poble on s'ha desplegat el servei barceloní d'atenció psicològica a les emergències s'està començant una fase de canvi. Els primers dies tenien a veure més amb una resposta física. "La urgència era buidar les cases, poder sortir al carrer, coses logístiques. La gent estava molt encara a la tasca i, quan això passa, és molt difícil parlar de necessitats psicològiques", apunta la directora del CUESB. Així, entre el comportament dels afectats, en els primers compassos de gestió de la catàstrofe hi ha destacat "l'activació" i "l'enuig". Aquesta indignació va sobretot dirigida cap a les institucions pròpies -a qui es responsabilitza del greuge patit- mentre que amb l'ajuda de fora emergeix un agraïment desbordant, tal com també apuntaven els voluntaris que han transitat aquests dies pels punts més colpejats del territori valencià.
Només quan es pregunta íntimament a un habitant de la zona s'acostuma a prendre consciència de la situació individual i surt l'esgotament i la tristesa, comenten els psicòlegs desplegats a peu de carrer. Les emocions acaben apareixent entre les esquerdes d'una feina que no s'acaba mai. Aquesta fase, però, encara es percep com un estadi latent en gran part d'una ciutadania, que encara es manté confosa davant l'horror i les respostes canviants.
Entre el treball de camp que els serveis municipals barcelonins tenen previst a Catarroja hi ha l'organització de sessions de primers auxilis psicòlogics pels dies que encara han de venir pròximament. Sobretot per donar eines als professionals locals per intervenir quan una persona mostri "expressions que es desborden". Ara com ara, complementen aquesta tasca amb la visita a domicilis, sobretot a aquells punts ja assenyalats pels serveis locals com a famílies vulnerables. Se'ls hi ofereix ajuda, conversa i un primer acompanyament. Sovint, però, la seva feina trascendeix l'atenció psicològica i s'acaben fent altres tasques com l'anotació de medicaments que necessiten i l'entrega posterior a casa.
La cap del CUESB, però, no té dubtes del que toca fer ara: "El més important és detectar necessitats i anar teixint un pla de com cobrir-les en el futur". Això inclou consells a les administracions locals i comunitàries.