Els voluntaris s'han convertit en el pinyol de la solidaritat a les zones més colpejades per la DANA. Després de la feina dels mateixos valencians afectats, que fa dies que gairebé no descansen per refer les seves cases i carrers, l'empenta de ciutadans arribats d'altres punts de l'Estat està fent d'antídot espontani contra l'estancament del fang, la manca d'atenció sanitària, el caos davant el desabastiment. I, en aquest terreny, els catalans n'han estat peça clau. Amb un inici entrebancat, per les reticències expressades pel govern de la Generalitat Valenciana sobre la tasca dels voluntaris, el pas dels dies ha confirmat la utilitat de la tasca solidària ben organitzada.
Entre els moviments que han sorgit des de Catalunya i que s'han desplegat al País Valencià hi ha des de grups de bombers fins a voluntaris forestals, membres d'Open Arms i ciutadania sense cap expertesa en catàstrofes. També entitats socials que fa temps que apleguen voluntariat -com Càritas, el Banc d'Aliments o la Creu Roja- en són part activa. Amb tot, algunes d'aquestes persones que han estat sobre el terreny detallen a Nació com ha estat la resposta a la tasca dels voluntaris a les zones més afectades i quines són les necessitats que han trobat. D'entrada, però, Tània Reyes Torrents, membre de l'Associació de Defensa Forestal (ADF) de Torrelles de Foix, planteja un enunciat advertidor: "El que trobes és un drama molt gros. No t'ho pots ni imaginar. És molt pitjor del que veus a la televisió".
El relat dels voluntaris que s'han desplaçat al País Valencià consta d'unes primeres imatges colpidores, de carrils d'autopista farcits de cotxes apilats, de vehicles encastats a una segona planta d'una casa, de construccions enderrocades per la força de l'aigua a banda i banda. I de veïns d'aquests pobles que, lluny de veure allò forani amb desconfiança o desesperança, responen amb agraïments desbordants. Una situació que xoca amb la resposta inicial de l'executiu de Carlos Mazón, del PP.
"A nosaltres ens va contactar directament l'alcalde de Picanya", una de les localitats amb més afectació pel temporal de dimecres passat, "perquè el govern valencià no ens volia quan ens vam oferir". Ho diu la voluntària forestal de l'Alt Penedès. Ella hi va anar dissabte. Ara, quan tot just havia tornat a casa, s'ha assabentat que una altra ADF de la zona s'hi dirigia i s'hi ha apuntat. Aprofitarà dies de vacances per fer un altre cop de mà al País Valencià.
Entre les iniciatives sorgides també destaca el naixement gairebé instantani de l'entitat Voluntaris Catalunya DANA, que es va desplegar dijous amb un web propi i que segons apunta un dels seus impulsors, el filòsof i polític Jordi Graupera, ja supera els 6.000 inscrits amb disposició per desplaçar-se a terres valencianes. També han recaptat uns 70.000 euros. Un centenar de voluntaris d'aquest col·lectiu van fer un primer viatge divendres passat i, a més de Picanya, van trepitjar zones com Paiporta i Sedaví, fent suport logístic i feina de formiga. "Som superobedients. Som mà d'obra de baixa qualificació. Som el peó del tauler d'escacs. Estem a disposició del que les autoritats locals ens van demanant. Això era prioritari des del principi. No molestar i només venir quan siguem útils", exposa Graupera.
Els poliesportius s'han convertit en l'espai per excel·lència de descans dels voluntaris, malgrat la paraula descans sigui un eufemisme durant els dies que les comitives de suport ciutadà es despleguen als pobles valencians. Es dorm el que es pot i es torna a l'acció. La situació segueix sent de desbordament. "Ho parlem: l'esforç que estem fent és el més gran que ha fet tothom en la seva vida, com a voluntari, i encara és insuficient", afegeix la cara visible del projecte de voluntariat sorgit arran de la DANA. En el seu cas, van arribar divendres i van tornar diumenge. El pròxim objectiu és tornar-hi divendres vinent amb vuit autocars que ja estan plens de voluntaris.
Mentre els ADF expliquen com la seva funció principal ha estat la d'utilitzar les bombes d'aigua de què disposen entre els seus recursos habituals per buidar els garatges inundats, els voluntaris amb menys experiència en aquesta mena de situacions posen el cos allà on poden. Això inclou ordenar el material que arriba de les donacions amb tràilers plens, anar amb pales i raspalls per les cases o escoltar els problemes dels habitants del poble i buscar-hi solució. També hi ha sanitaris que cobreixen amb medicació les necessitats de la població. "En un pis vam anar a portar uns bolquers d'adult a una família i ens vam trobar un senyor de 90 anys amb Alzheimer que havia patit un ictus", detalla Graupera. Les situacions se sobreposen i la resposta es basa en el no-parar i seguir indicacions.
Altres veus, més espontànies encara, detallen com es van mobilitzar de manera autònoma sense cap organització estricta al darrere. És el cas de l'Adrià Serrano, veí de Barcelona que va aplegar dos companys més i van agafar el cotxe rumb a València sense tenir del tot clar on acabarien sent útils. Pel camí van aclarir que al Banc d'Aliments de la capital valenciana farien servei i van passar el matí de diumenge descarregant camions plens de menjar fins que es van adonar que en aquest punt ja hi havia molta gent fent suport. "Vam preguntar a una noia d'allà si sabia on més podíem ajudar i ens va dirigir cap a Xiva. Allà ens va coordinar un altre noi i vam acabar anant casa per casa demanant si necessitaven ajuda. El que requerien, sobretot, era ajudes per moure mobles que havien quedat malmesos o ajudar a treure aigua amb escombres", recorda Serrano, que tot just es trobava al poble que el rei espanyol Felip de Borbó volia visitar fins que va anul·lar la passejada a l'últim moment.
Més enllà de remenar el fang
Tània Reyes Torrents té clar, però, quina és la demanda més habitual sorgida de les converses enmig de les jornades maratonianes. "Quan preguntes a la gent si els cal ajuda, el que més et diuen és que necessiten plorar". En aquest sentit, lluny de la brega amb el fang, també s'han desplegat treballadors voluntaris de serveis públics, com el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) a través dels oferiments de l'ajuntament barceloní. Hi ha psicòlegs, treballadors socials i tècnics d’intervenció logística per a la prestació de primers auxilis psicològics, acompanyament a víctimes i atenció grupal a comunitats.
Tot plegat complementa altres suports, com la comitiva de Parcs i Jardins dirigida per accelerar la feina de neteja o com el que s'ha enviat aquest mateix dilluns de 26 nous agents de la Guàrdia Urbana -per rellevar els anteriors- així com 32 bombers del servei municipal, acompanyats de vehicles útils per a les tasques als pobles destrossats per la pluja. També la Generalitat va poder enviar divendres mateix una seixantena de bombers voluntaris de diferents unitats. Molts dels treballadors d'aquests serveis, però, adverteixen que no poden parlar amb la premsa sense consentiment previ de l'administració per la qual treballen.
Voluntaris d'entitats com Open Arms han anat informant també de la seva tasca a diverses poblacions valencianes. En alguns casos, s'han fet tasques de col·laboració en zones on també operava la Unitat Militar d'Emergències (UME) o els Bombers de València. En algun moment hi ha hagut problemes d'accés per als serveis de rescat, però amb els dies s'han anat resolent. També hi ha hagut dificultats per saber quines eren les necessitats concretes allà on encara no hi ha comunicacions fluïdes. "Una noia de Protecció Civil ens va indicar que no tenien contacte amb Utiel, però que els calien mitjans per evacuar aigua, menjar, aigua, pales i material bàsic per netejar els carrers", apuntava recentment un dels membres d'Open Arms a xarxes socials.
De l'olor terrible al model Prestige
Afegit al cansament, un dels principals problemes per actuar sobre el terreny de manera sostinguda és l'olor. Una de mena de pudor s'instal·la de manera permanent allà on es treballa amb els efectes de les inundacions, explica la veïna del Penedès i voluntària ADF. "L’olor és terrible. Anem amb mascaretes tota l’estona i encara i així és horrible. Diuen que s’han barrejat amb aigües fecals, a més de l'olor que agafa l’aigua estancada i altres teories encara pitjors", apunta la Tània.
I malgrat tot l'esforç paga la pena, coincideixen totes les veus. Les imatges de carrers que es van alliberant del marró absolut, amb el pas dels dies, ofereixen petites retribucions anímiques davant l'horror dels dies anteriors. Ara bé, en algunes zones encara queden molts pàrquings plens d'aigua, i en altres punts els avenços van requerint noves tasques. "Quan tornem, potser ja no necessitarem pales, potser caldrà aigua a pressió o fregalls. Nosaltres ens vam organitzar inicialment mirant el model de resposta al Prestige, però allà van ser tres mesos fent el mateix, els voluntaris. Aquí tot canvia d'un dia per l'altre", matisa Graupera. També canvien les necessitats. "Ja no calen pots de cigrons, per exemple. El més útil són els diners", afegeix. Pròximament, la solidaritat presencial sobre el terreny es mantindrà. Els serveis de la Generalitat Valenciana i l'Estat han deixat clar, a la pràctica, que han quedat desbordats.