Ni una gota de pluja i la riera completament seca. I en tan sols 15 minuts, l'aigua ja va superar la llera anegant tots els carrers d'Aldaia mentre una població, completament agafada per sorpresa, lluitava per buscar refugi del tsunami invers que s'apropava des de l'oest.
Com moltes altres persones que no van ser alertades a temps, Amparo Andrés, de 64 anys, va quedar ràpidament atrapada mentre tornava de la feina al voltant de les 19:30 h de la tarda. Afortunadament, va poder arribar fins a casa, uns baixos a peu de carrer, mentre combatia un flux d'aigua que ja l'arribava als genolls. Allà l'esperava la seva filla Esther (46 anys).
"Dimarts vaig viure el pitjor moment de la meva vida", relata Andrés. I és que, tetraplègica i postrada en un llit, ja era massa tard per moure a Esther a una zona més elevada. "L'aigua va rebentar la porta i les finestres i, en un obrir i tancar els ulls, ja teníem l'aigua a l'alçada del coll", recorda la dona amb els ulls plorosos. "No hauríem d'estar aquí", afegeix amb un fil de veu.
I és que amb una força sobrehumana, juntament amb el seu marit, van aconseguir mantenir el matalàs de la seva filla per sobre del nivell de l'aigua durant més de 8 hores. "Estàvem a les fosques, congelats de fred i les cames tremolant. Més d'una vegada vam estar a punt de defallir", confessa Andrés a l'habitació on van sobreviure tota la matinada al terrible malson. "No sabíem si l'aigua continuaria pujant o si Esther acabaria caient del llit sense ja poder fer res per evitar que s'ofegués", explica tot trencant-se a plorar i abaixant la mirada cap a unes cames plenes de ferides dels cops i talls de vidres provocats per la força de l'aigua que entrava al domicili. Sense encara creure-s'ho, van aguantar ferms fins a les 5 h de la matinada quan l'aigua va començar a minvar.
"Han de pagar"
"Ningú ens va avisar del que venia. Ens van deixar tirats", remarca carregant contra la "negligent" gestió preventiva de les autoritats que ha provocat una dotzena de víctimes mortals al seu barri. "Aquí diversos actors van fallar. I tots aquests han de pagar. Tots", declara Andrés davant d'unes crítiques que també estén a l'actuació posterior de les administracions tant autonòmiques com estatals. "Cinc dies completament abandonats i sense la presència de cap membre de l'exèrcit o de les forces de seguretat", denuncia tot agraint la humil tasca de l'autoorganització veïnal i dels voluntaris que l'han ajudat a treure tots els mobles fets malbé i a netejar la casa.
Ara, i amb la filla ja resguardada amb la seva germana, espera que entre l'assegurança i els ajuts anunciats pugui tornar a tirar endavant. "Ho hem perdut tot, però ens refarem", sentencia esperançadora després d'haver protagonitzat el miracle d'Aldaia.
Aldaia (l'Horta Sud)