Aquest dijous es compleix una setmana de la visita de Feijóo a València. Mentre s'anava enfilant el nombre de morts i amb Castelló inundant-se i sense confinar, el líder del PP culpava de la manca de previsió i avís a la població l'AEMET i les confederacions hidrogràfiques en l'intent, gens reeixit, d'exonerar el govern valencià de qualsevol responsabilitat en el desastre. La Generalitat és un dels seus puntals territorials. Al seu costat, assentia Carlos Mazón, malgrat que ell sí que havia agraït a Pedro Sánchez la seva proximitat i presència "tan ràpida". En aquella compareixença amb el seu cap de files estatal, Mazón va acceptar alguna pregunta, tal com havia fet el dimecres a la nit. Va ser el darrer cop.
Des d'aleshores, el cap de l'executiu valencià ha evitat la premsa. S'ha limitat a fer compareixences i només ha concedit entrevistes a les conservadores Cope i Antena 3, i a l'ultra 13TV. Ni tan sols s'ha dignat a ser entrevistat per la televisió pública À Punt, els professionals de la qual han fet aquests dies una excel·lent feina que s'ha vist recompensada per l'audiència després d'any de menysteniment institucional i minorització.
Mazón és un president tocat, que en condicions normals no hauria de durar gens al càrrec. Les evidències de la seva mala gestió abans i després de l'aiguat es van acumulant, més enllà de capítols penosos com el seu llarg dinar el dia de la DANA o la "desaparició" del responsable de protecció civil del seu govern, un ex de Ciutadans que es va incorporar a l'executiu quan el va abandonar Vox aquest estiu.
El president va frenar el desplegament de la unitat valenciana d'emergències presentant-la com un "xiringuito", va desoir els avisos de l'AEMET, de la Confederació, de protecció civil i d'altres serveis meteorològics. I després ha estat incapaç de coordinar la solidaritat i els voluntaris o de reclamar quan i com tocava l'ajuda de l'exèrcit o dels bombers d'altres territoris. Un despropòsit rere l'altre que el presenta com un polític i líder d'un govern desbordat i poc sensible davant la situació.
No sembla factible que Mazón, que destacava per la seva fatxenderia abans de la tragèdia, ho deixi a curt termini, però és evident que, quan comencin les comissions d'investigació i tirin endavant els processos penals contra ell i el seu govern, la situació es farà cada cop més insostenible i no podrà continuar donant la culpa als altres. I Feijóo, que ha demanat amb la boca petita que el govern estatal es faci càrrec de la situació, també amb ànim de desgastar Sánchez, no sembla que tingui massa ganes de mantenir-lo al càrrec. La del president valencià, un dels partidaris d'Isabel Díaz-Ayuso al PP, és una cara a la qual el líder del PP no es voldrà associar.
El PSOE ha afirmat que votarà els pressupostos expansius del govern valencià per donar resposta a les afectacions de la DANA i perquè l'executiu popular no hagi de dependre de l'extrema dreta de Vox. Ho fa perquè és també una manera de demanar una reciprocitat que no arribarà a la cambra baixa espanyola. Però no sembla que això hagi de donar oxigen polític a Mazón per més que defugi les preguntes incòmodes dels periodistes. La manifestació de dissabte a València serà de solidaritat amb les víctimes i de rebuig explícit a la gestió de Mazón, de qui se'n demana la dimissió. Així és com s'ha convocat. Ja no hi haurà lectures enfrontades i interessades com va passar després dels incidents de Paiporta el diumenge passat.
Estat i autonomies, història d'una descoordinació accentuada; per Joan Serra Carné.
Un govern sense contrapesos i un Suprem afí: així articularà Trump el seu poder; per Pep Martí.
L'impacte climàtic de la victòria de Trump: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París»; per Arnau Urgell i Vidal.
Més enllà del lideratge de Puigdemont a Junts: què amaga el procés electoral al Consell de la República?; per Carme Rocamora i Seguí.
Memòria nacional: Joventut Nacionalista Obrera; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
El passadís
Els Demòcrates de Barcelona van convocar dimarts una festa per seguir la nit electoral als Estats Units. Va ser al Bistro Art del carrer Muntaner i, per sort per ells, es va acabar a les 3:00 de la matinada, quan el desastre de Kamala Harris es va començar a intuir i l'ambient ja s'havia anat refredant. Per entrar-hi calia una entrada que donava dret a beguda i menjar que només podien comprar ciutadans americans, que són els que poden fer donatius als partits. Una fotografia a mida real de Harris permetia fer-se una foto amb la candidata al mateix local, on hi havia música en viu. Els demòcrates de la capital catalana havien fet també samarretes blaves amb la cara de la candidata i l'skyline de Barcelona. A la festa hi havia Anna Navarro, diputada de Junts al Parlament i que fins fa poc vivia i treballava als Estats Units, i Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa i exportaveu nacional d'ICV.
Vist i llegit
Quin efecte electoral té una catàstrofe com la del País Valencià? Si hi voleu posar ciència, el professor de polítiques de la UB Jordi Muñoz, que és valencià, compartia aquesta setmana un treball acadèmic dels investigadors Augusto Cerqua, Chiara Ferrante, i Marco Letta de les universitats de Roma i Dublín que comparava els comportaments electorals, sobretot en relació amb el vot d'extrema dreta, a Itàlia després de dos terratrèmols. "Mentre que el d'Emília del 2012 no va alterar el vot, el de L'Aquila del 2009 va obrir camí a una reacció autoritària gran i persistent. Aquests patrons heterogenis provenen d'un fort contrast en els processos de reconstrucció posteriors", afirma l'estudi. Podeu consultar aquí el paper acadèmic. Muñoz en va parlar a xarxes i també al pòdcast Gent de Merda, que fan Paula Carreras, Ofèlia Carbonell, Clàudia Rius i Rita Roig i que us aconsello seguir.
El nom propi
Verónica Martínez Barbero (Gijón, 1980) és la nova portaveu del grup de Sumar al Congrés. És una dirigent de la confiança estricta de Yolanda Díaz i tindrà la complicada missió de substituir Íñigo Errejón després que aquest deixés els seus càrrecs després d'haver rebut diverses denúncies d'agressió sexual. Martínez havia estat directora general del Ministeri de Treball en la passada legislatura (a ella se li atribueix la reforma de la reforma laboral del PP) i ara és diputada per Pontevedra. El fet que acceptés la proposta d'Alberto Núñez Feijóo el 2017, quan era president de la Xunta, per ser presidenta del Consell Econòmic i Social de Galícia ja li ha costat algunes crítiques. La reconstrucció de Sumar, l'espai a l'esquerra del PSOE, no serà fàcil.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.