«Molts voluntaris volien ajudar, però la Generalitat no els ha deixat i ara no tornaran a venir»

Tot i l'èxit en la crida amb milers de persones per ajudar en les inundacions del País Valencià, la primera jornada de l'operatiu coordinat pel govern Mazón ha estat marcada pel caos, les cues i la ineficiència, segons els protagonistes

Un grup de voluntaris ajuda en les tasques de neteja al País Valencià
Un grup de voluntaris ajuda en les tasques de neteja al País Valencià | Europa Press
02 de novembre de 2024, 18:06
Actualitzat: 21:19h

Sols el poble salva el poble. Aquest ha estat el mantra més repetit de les darreres hores respecte de les greus inundacions al País Valencià. Una munió de voluntaris s’havien autoorganitzat per fer arribar menjar, aigua als afectats i començar a netejar els carrers. Mazón va demanar que marxessin — per no destorbar l’ajuda oficial— i després va rectificar: dissabte a les 7:00, els voluntaris estaven citats a la Ciutat de les Arts per distribuir-se als pobles que més ho necessitessin i centralitzar l’ajuda. Hi han acudit uns 15.000 voluntaris. La realitat de la coordinació? Cues, moltes hores d’espera i dificultats per poder ajudar, segons expliquen diversos testimonis a Nació. 

“La gent tenia ganes d’ajudar, però molts voluntaris no han pogut fer-ho. No tornaran a venir a les convocatòries oficials, aniran pel seu compte”, explica el regidor d’Alfara per Compromís, Joan Guanter. A les 6:20 del matí ha sortit cap a València amb dos autobusos de 110 persones dins—són un poble de 3000 habitants—. Han fet cua i s’han repartit. Per esperar destí s’hi han estat més de tres hores, però finalment els han derivat a Xiva, un dels pobles més afectats pel temporal. La intenció era arromangar-se per ajudar, però s’han trobat que, allà, la feina era fer més cues, en aquest cas en una carretera per accedir al poble. 

A Xiva eren 950 voluntaris, però la situació s’ha repetit en molts altres municipis, com ara a Requena o Bonaire. En aquest darrer cas, els han demanat que netegessin un centre comercial, però la gent s’hi ha negat perquè no volien netejar un Zara. El govern valencià ha explicat que els havien demanat de concentrar-se al centre comercial per després distribuir-los arreu del municipi.

A primera hora, els centres de coordinació ja s’havien omplert a vessar amb una desena de milers de persones i només 50 autobusos disponibles. Per aquest motiu, els voluntaris que se n’han assabentat han decidit organitzar-se pel seu compte. Així ho han fet la Lucía Pérez i en Roberto Pérez, dos cosins del barri de Sant Marcel·lí que ja fa dies que feinegen: “A primera hora ja ens han dit que no anéssim a la Ciutat de les Arts i les Ciències, que era una bajanada, diu en Roberto. “La idea era anar-hi i ajudar. Hem anat amb una amiga, però ens han dit que a les 9 i escaig encara no havia sortit l’autobús, i ens havien concentrat a les 8, i, ja sé que ens volen organitzar, però a vegades això fa que no acabis fent res, resumeix la Lucía. 

En Raül Martínez i l’Ana Nicolón no s’han plantejat anar al centre de coordinació, sinó que directament han sortit per lliure, camí al barri de la Torre, una de les pedanies on hi ha hagut més víctimes mortals. “Jo soc d’allà i hi tinc molts coneguts afectats, també amics. Com que les institucions han tardat tres dies a reaccionar, els ciutadans els hi hem dut aigua, menjar i productes de neteja perquè puguin sobreviure el dia a dia”, argumenta en Raül. Critica que no han tingut cap ajuda oficial, tot ha estat fruit de l’autoorganització. 

“Ens hem topat amb molta gent que està en xoc. Quan el veus així, li preguntes si necessita res i si ho tenim li ho donem. Ens sap greu perquè en els casos que necessiten suport mèdic no els podem ajudar, no tenim res”, es plany l’Ana. L’àmbit sanitari és un dels que més preocupa els voluntaris que han anat per lliure. Tant per les assistències als veïns com pels riscos que comporta per ells: ens ha fet por no saber com ens hem d’equipar sanitàriament. Nosaltres portem mascareta i guants perquè diuen que hi ha aigües estancades amb morts en descomposició, i per tant surten bacteris”, explica, atemorida, la Lucía.

Aquest dissabte, després de desistir anar al lloc de la coordinació oficial, en Roberto i la Lucía han enfilat la carretera per portar més ajudes al seu conegut. El que els sobri ho aniran repartint entre qui ho necessiti. De camí, han vist moltes furgonetes que portaven roba pels afectats i necessitaven ajuda per descarregar-les: “Ens hem aturat per traginar les bosses i al final hem omplert tot un local”, assenyala la Lucía.

Una de les crítiques a l’operatiu de coordinació de l’executiu valencià ha estat la reubicació de les ajudes. Tot i que les destinacions inicials dels autobusos eren en les zones devastades en alguns casos han desistit per reubicar-los cap a pobles de menys necessitat. Ha estat el cas del grup de voluntaris d’en Joan Guanter. Després d’esperar fent cua a Xiva, la Guàrdia Civil els ha dit que no els havien avisat que hi anirien i a les 12 els han demanat que anessin a un altre poble: Calicanto. La missió d’ajudar encara faria més tombs: "Hem pujat a l’autobús i quan anàvem a eixir de Xiva ens han dit que no. Que l’autobús quedaria parat fins que no tinguéssim una ordre de protecció civil per moure’ns”, recorda Guanter.

Quan això passava eren les dotze del migdia. A les dues, arribaria l’estocada final: “Ens han dit que l’autobús eixiria a les 16 i que ens en tornaríem cap a València, sense haver pogut ajudar en res”. Han aconseguit avançar la tornada i a les 16 hores ja eren a València.

Són retalls de l’operatiu organitzat per la Generalitat Valenciana, que ha tret pit de com havia organitzat la mobilització popular: “Han dit que mobilitzarien a 15.000 voluntaris, però si amb 1.000 no han pogut fer res…”, analitza el regidor. No és un cas aïllat, l'escamot d'autobusos que es dirigia a Requena ha quedat embarrancat en un camí de terra. Ha anat de poc que no poguessin fer marxa enrere i tampoc han pogut ajudar.

Arxivat a