La Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'UME desmenteixen Mazón: «L'avís a la població correspon a les autonomies»

El president de la Generalitat Valenciana havia carregat contra l'entitat per "desactivar" l'alerta hidrològica fins a tres vegades

Vehicles destrossats després del pas de la DANA, a la V-30, a Turia
Vehicles destrossats després del pas de la DANA, a la V-30, a Turia | Rober Solsona / Europa Press
Carme Rocamora i Maria Rabella
04 de novembre de 2024, 15:35
Actualitzat: 21:55h

Xoc de relats. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha carregat aquest mateix dilluns contra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer pel retard en l'avís de l'episodi de pluges que es va produir dimecres de la setmana passada, a qui ha acusat de "desactivar" l'alerta hidrològica fins a tres vegades. Davant d'aquestes declaracions, la confederació ha explicat que la seva tasca és proporcionar dades sobre pluviometria i el nivell dels cabals. Ara bé, no té entre les seves competències emetre alertes públiques en matèria hidrològica.

"Les autoritats competents en matèria de protecció civil són les responsables d'avaluar les possibles afeccions d'aquest risc físic en la població i en l'entorn, i per tant d'emetre els avisos que corresponen i adoptar les mesures de protecció que considerin més eficients en cada cas", ha escrit l'entitat en un comunicat. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) també ha recordat que l'organisme de gestió de la conca hidrogràfica del Xúquer "no té entre les seves competències l'emissió d'alertes públiques per risc de crescudes i avingudes" com les causades per la DANA al País Valencià, que ja ha deixat més de 200 víctimes mortals.

En el cas concret de les inundacions al País Valencià, el MITECO ha assenyalat que les confederacions hidrogràfiques compten amb una xarxa automàtica d'informació hidrològica (SAIH) que permet monitorar cabals de manera permanent i que els serveis de mesura de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van proporcionar les dades del nivell dels llits dels rius. En aquest sentit, Transició Ecològica ha subratllat que les autoritats competents "van comptar amb la predicció meteorològica proporcionada per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i les dades de les conseqüències d'aquesta predicció, és a dir, l'augment del cabal al Barranc del Pedrís, especialment perilloses des de les 17:00 de la tarda".

De manera detallada, MITECO ha explicat que el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana va emetre l'alerta hidrològica en què s'advertia la ciutadania del perill d'acostar-se a riberes i barrancs davant la primera crescuda del Barranc del Pedrís que es va produir entorn de les 12:30 del migdia del dimarts. Si bé les dades van reflectir una disminució progressiva del cabal en les següents hores, això no va suposar "cap desactivació de l'alerta emesa". A partir de les 17:00, Transició Ecològica indica que es va detectar un augment brusc del cabal.

A les 17:30 hores, va assolir el mateix nivell d'aforament que va motivar l'alerta emesa al migdia. Per aquesta part, MITECO ha denunciat que aquest cop les autoritats autonòmiques no van emetre una nova alerta. A les 18:55 de la tarda, el cabal va arribar als 2.282 metres cúbics per segon, moment en què la força de l'aigua va acabar per arrossegar els sistemes de mesura.

L'UME, una altra pedra a la sabata

El general cap de la Unitat Militar d'Emergències (UME), Francisco Javier Marcos, en una roda de premsa des de la Moncloa aquest migdia, també ha desmentit Mazón i ha mostrat el seu suport a la confederació hidrogràfica del Xúquer i ha posat especial èmfasi en el fet que "qui dirigeix l'emergència i qui decideix on anem i on no és la comunitat autònoma". Alhora, Marcos ha volgut destacar que això sempre es fa en coordinació amb les forces armades, però qui és responsable últim de la direcció és el director de l'emergència. A partir d'aquí, l'UME actua i entra a la zona afectada seguint les seves directrius.

A més a més, el cap de l'UME ha tret pit del paper de l'exèrcit a la zona en el moment inicial de la catàstrofe i ha apuntat que "portar 7.800 militars no hauria tingut ni cap ni peus". Marcos ha considerat que el "pitjor enemic" en una situació d'emergència com la que ha travessat el País Valencià és la improvisació i ha opinat que no es pot "sobreactuar" en casos així. Al contrari, ha sostingut com és de primordial fer cas de qui coneix la zona, la Generalitat Valenciana. "Quan no es coneixen les característiques reals del que està passant, quan hi ha una pila d'actors, quan l'acumulació de serveis que comencen a actuar i no se sap amb exactitud on són, hem de posar-nos a les ordres del director de l'emergència", ha assenyalat.

Ell mateix ha detallat que Mazón els va informar de la gravetat dels fets i va ser aleshores quan van "dimensionar" la seva força en funció del relat que va fer el president valencià. "Això té el seu curs i quan ens arriba, inicialment hi vam actuar amb 250 militars, dels quals van aconseguir arribar un centenar per les inundacions". El general cap de l'UME ha defensat que l'exèrcit va ser dels pocs actors que va poder arribar a la zona d'emergències la mateixa tarda, perquè era "impossible" arribar-hi, ha defensat, per la situació meteorològica. "Amb les inundacions, si 250 militars va ser un repte arribar amb 96, hauria estat impossible que n'hi arribessin 7.800. Hauria estat forassenyat. Tot té el seu temps", ha conclòs l'alt comandament.