Mentre la xifra de morts augmentava així com passaven les hores i les imatges apocalíptiques dels carrers del País Valencià omplien les xarxes i els mitjans de comunicació, tres amics valencians van decidir convertir la ràbia i el dolor en una resposta organitzada i col·lectiva contra el govern de Carlos Mazón per la seva "irresponsabilitat" a l'hora de gestionar l'emergència. Així va ser com van aprofitar el seu pòdcast sobre política, "Greuges Pendents", per difondre un formulari amb el nom "Justícia per a València" que captés adeptes per impulsar una denúncia contra els responsables polítics. Va ser divendres al matí, i ara ja han aconseguit aplegar més de 1.700 suports.
"Volem justícia, responsabilitats polítiques i prevenció", explica un dels impulsors de la iniciativa, Francesc Miralles, en conversa amb Nació. L'objectiu és canalitzar la impotència en organització popular. Abans de fer públic el formulari, es van posar en contacte amb múltiples associacions, com ara Escola Valenciana o l'assemblea contra la turistificació Entre Barris, per tal de sumar sinergies. Es va viralitzar a través de les xarxes socials i més enllà dels adeptes, ja són més de 500 persones les que s'han ofert a treballar de manera voluntària en les comissions que s'han organitzat per impulsar la iniciativa, que passen des de la comunicació a la jurídica.
La clau per impulsar la denúncia està, expliquen, en què ha mort "molta gent", la mort de la qual "era evitable". És per això que plantegen presentar una denúncia penal per homicidi imprudent greu (més de quatre anys de presó i més de sis d'inhabilitació a càrrec públic) contra Mazón, la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i contra el cap d'emergències, Emilio Argüeso. A banda, també contemplen una demanda administrativa contra la conselleria de Justícia. Encara no se sap quan es presentaran totes aquestes denúncies, a l'espera de noves informacions sobre morts i del temps que duri l'elaboració dels escrits per part de la comissió de juristes de la plataforma.
Quin recorregut poden tenir aquestes accions judicials? És habitual, en casos com aquests, que el màxim responsable d'un Govern se'n desentengui i apunti a responsabilitats dels càrrecs que estan per sota del seu rang. Tot i això, des de la plataforma esperen que aquests responsables, també Mazón, "no puguin tornar a la vida pública" mai més, per tal que es faci justícia i es paguin les responsabilitats polítiques. I què passa amb les empreses que van obligar la gent a treballar? En aquest cas, la plataforma preveu que, "malauradament", traslladaran tota la responsabilitat a l'administració i que restaran "impunes".
Però més enllà de la via judicial en si, la plataforma fa una mirada llarga i aspira a mantenir-se de cara al futur mobilitzant a la societat perquè estigui conscienciada sobre la importància de la prevenció i perquè això que ha passat ara, no caigui en l'oblit. "Es podria convertir en una plataforma a favor de la prevenció, en una espècie de Nunca Máis. I és que aquest no és el primer cop que hi ha una DANA al País Valencià. També hem tingut molts incendis i d'altres desastres vinculats al canvi climàtic. Per això s'ha de reclamar inversió pública en prevenció", apunta Miralles.
De fet, posa l'accent que, més enllà de la gestió errònia a l'hora d'avisar la població sobre el temporal, també hi ha una part important de la catàstrofe que prové de la manca d'inversions de les últimes dècades en les capçaleres dels rius, que ha impedit netejar-los i assegurar un manteniment que, sospiten, hagués minimitzat el desastre de la setmana passada. En definitiva, organitzar-se i activar la societat perquè sigui exigent amb els responsables polítics perquè una catàstrofe evitable, com a mínim a nivell de pèrdues humanes, no torni a passar.