Dues setmanes després de saltar la polèmica per les denúncies d'assetjament contra Íñigo Errejón, que van suposar la seva dimissió com a portaveu de Sumar, el grup plurinacional ja ha elegit nova representant. Es tracta de Verónica Martínez Barbero, diputada per Pontevedra i exdirectora general de Treball al ministeri de Yolanda Díaz.
En un comunicat, la formació ha assegurat que la decisió s'ha pres "de manera unànime" entre totes les forces que conformen el grup parlamentari. Aquest era un dels principals reptes, ja que calia posar d'acord la desena de formacions que integren el grup. Barbero assumirà les funcions de portaveu a partir del 14 de novembre. Aquesta serà la tercera portaveu parlamentària que tindrà Sumar des de les eleccions del 23-J. Primer ho va ser Marta Lois, però va deixar el càrrec per presentar-se com a cap de llista a les eleccions gallegues, on no va aconseguir representació parlamentària. Posteriorment, el gener del 2024, es va designar Errejón.
La nova veu de Sumar al Congrés té una trajectòria vinculada a la defensa dels drets dels treballadors, tant des de l’àmbit professional com des de la política. Nascuda a Gijón, però gallega d’adopció, és inspectora de Treball i Seguretat Social a la província de Pontevedra des del 2006. Quan va ser a Treball amb Díaz, va ser una de les arquitectes de mesures com els ERTEs durant la pandèmia i la reforma laboral.
No només això, i és que també va treballar sota el comandament de l'actual líder del PP i expresident de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Concretament, entre 2017 i 2020 va ser presidenta del Consell Gallec de Relacions Laborals, un organisme que depenia de la conselleria d'Economia de la Xunta.
"Tenim un problema polític"
Més enllà de l'elecció, Sumar negocia canvis més profunds, com per exemple un canvi de nom davant la pressió d'un dels seus membres, Izquierda Unida, que lamenta que el projecte té un "problema polític". Mentrestant, ja anuncien un procés de “reestructuració de responsabilitats” del grup, per al qual s’ha acordat constituir un “espai de coordinació” en el qual totes les forces que conformen l'espai participaran “en igualtat de condicions”.